Si la política pertanyés a l'àmbit de les ciències exactes, sembla evident que els qui van rebutjar per insuficient el nou Estatut d'Autonomia, avui no haurien de sortir a manifestar-se.

Ha tingut lloc una nova onada de consultes per la independència de Catalunya. El fet que aquesta vegada s'hi hagin inclòs diverses poblacions del Baix Llobregat, poc inclinades als plantejaments catalanistes, fa que els resultats tinguin una aparença de retrocés.

Amb la tercera onada de consultes per la independència de Catalunya i la votació aïllada de Sabadell, han votat ja 17 municipis amb un padró superior als 25.000 habitants. La població conjunta d'aquests municipis representa un volum suficient com per començar a extreure, certament amb moltes precaucions, algunes conseqüències dels resultats.

Vet aquí que un dia de forta calor, les Tres Bessones estan acalorades de tant jugar, i l'Helena diu a l'Anna i a la Teresa: "Per tal que la mare ens doni unes monedes, esteu d'acord que fa calor i tenim ganes de menjar-nos uns gelats?" La mare, que ho sent, sospira, posa els ulls en blanc, obre el portamonedes i dóna unes monedes a la Teresa, i els diu: "Au va, i no en feu cap de les vostres. I, Helena, pensa que hauries d'haver dit a les teves germanes «Per tal que puguem comprar-nos uns gelats, esteu d'acord a demanar uns dinerons a la mare?»".

Acabo d'incloure en el meu web els meus articles corresponents al període 1992-2003, sota el títol conjunt de De debò som una nació?, coincident amb el del llibre que vaig publicar el 1996.

També he iniciat la inclusió progressiva dels del període 2004-2010, sota el títol conjunt de El miratge del nou Estatut. Espero que la feina pendent no anirà més enllà d'uns 20 dies.

 Articles 1974-2010

A data d'avui, l'argument previst per a la comèdia és el següent: davant les allargues del Tribunal Constitucional a emetre sentència sobre l'Estatut, PSC i CiU miren de posar-se d'acord per a presentar una proposició de llei amb dos punts bàsics: forçar la renovació dels membres de l'esmentat tribunal i modificar-ne l'abast competencial per a excloure'n la competència sobre lleis orgàniques aprovades en referèndum. I per a no donar l'espectacle de l'enfrontament del PSOE (secció catalana) amb el PSOE espanyol (valgui la redundància), presentar la proposició al Senat, on els senadors del PSC no pertanyen al grup del PSOE. I, naturalment, la proposició serà rebutjada per amplíssima majoria, ja que ni el PSOE ni el PP hi votaran a favor.

Ahir, 7 d'abril, es va presentar a la seu d'Òmnium Cultural el primer volum de la Breu Història del Catalanisme. N'és autor Lluís Duran Solà, especialista en l'estudi de les entitats que més han fomentat la catalanització del país, autor d'obres com Pàtria i Escola. L'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1997)  i Intel·ligència i caràcter. Palestra i la formació de joves (2007).

La nova sèrie de consultes populars ha tingut uns resultats notablement inferiors a la de mitjan desembre passat. En aquella ocasió, la situació típica era que el nombre de vots favorables a la independència de Catalunya fos equivalent a un 70% - 83% del vot acumulat de CiU i ERC a les eleccions de 2006 al Parlament de Catalunya. En van ésser mostra Tàrrega, amb el 70,5%; Constantí, amb el 76,1%; les Borges Blanques, amb el 78,1%, i Vilafranca del Penedès, amb el 82,9%.

Un alt dirigent de Convergència i Unió ha perdut una ocasió d'or per a emetre un missatge polític i s'ha limitat a una crítica barroera. Dir que "ara no toca" fer la Llei de Vegueries és clarament un abús d'una frase que el president Pujol feia servir en contextos molt diferents. En realitat sí que toca, si més no parlar-ne: tot el que sigui desenvolupar el marc estatutari toca ara i sempre, i allò que hom espera d'un dirigent són clarícies sobre el com i el quan.

Els antecedents que exhibeix Rodríguez Zapatero no són els més adequats per a plantejar adequadament temes de gran trascendència i profunditat, especialment en el camp econòmic. Que ara hagi fet la proposta del retardament de l'edat de jubilació als 67 anys, no confereix més credibilitat a la mesura que quan va 'perdonar' 400 euros de l'IRPF, que quan ha retirat la mesura, que quan deia que el sistema bancari espanyol era solidíssim, que quan va incitar a la fusió de caixes d'estalvi, que quan es va oblidar que Brussel·les hi havia de dir alguna cosa - i ara els processos estan aturats - o que quan ha empedrat tot el país d'obres municipals moltes vegades prescindibles i que no han creat gaire ocupació.

El blog de Vilaweb és construït amb una sintaxi que permet usar-lo des de qualsevol navegador estàndard modern. Trobo que és una mala pràctica - que no s'hauria de permetre - introduir-hi subreptíciament programari que només es vegi bé amb el Firefox - o amb l'Explorer, o amb qualsevol altre. És el cas de Marcús, que a sobre se'n gloria. Si algú vol fer sectarisme, que el faci en pàgines annexes pròpies, no pas al blog.
 
Tots els esforços del W3C, atesos cada cop més pels productors de navegadors, van en el sentit de crear un estàndard absolutament unificat d'(X)HTML, CSS i JavaScript. Els navegadors poden distingir-se per les prestacions annexes, però no pas per la interpretació dels continguts, dels hipervincles i dels elements inserits.
 
Qualsevol acció que vagi en el sentit d'exagerar o de forçar les diferències que encara subsisteixen és un mal servei a Internet.

El 1979, durant l'època anomenada preautonòmica, l'Estat central va transferir a la Generalitat de Catalunya els dos ferrocarrils que no formaven part de la RENFE. Es tractava dels antics Ferrocarrils Catalans, que unien Barcelona amb Manresa i Igualada, passant per Sant Boi de Llobregat i per Martorell, i els antics Ferrocarrils de Catalunya, que unien Barcelona amb Sabadell i Terrassa, passant per Sant Cugat del Vallès, amb un tram, el de Sarrià a Barcelona, aleshores ja consolidat com línia de metro.

Amb la finalitat d’avaluar els resultats del 13-D, he establert una correlació entre el vot afirmatiu a la indepèndencia de Catalunya i el vot a CiU i a ERC a les eleccions de 2006 com a indicador de referència. En el primer cas he establert el percentatge sobre el padró; en el segon, sobre el cens electoral. He tingut en compte només les poblacions de 10.000 habitants o més.

Avui s'ha celebrat arreu del país una sèrie de consultes sobre la independència de Catalunya. Per a la correcta interpretació dels resultats, cal tenir presents dues coses:

1) El conjunt de les poblacions en què s'ha celebrat la consulta no representen la mitjana de Catalunya quant a composició sociològica i per tant quan a opcions polítiques; es tracta d'una mostra clarament esbiaixada cap a la Catalunya sobiranista.

2) El fet que la consulta no sigui vinculant fa que no es puguin valorar per igual els SÍ que els NO. Cal suposar que molts partidaris del NO simplement s'han abstingut (més, en proporció, que partidaris del SÍ que s'han abstingut pel mateix motiu).

El proper diumenge 13 de desembre es celebraran consultes sobre la independència de Catalunya a nombrosos municipis.

El sol fet que d'una manera tan desacomplexada es plantegi la independència representa un salt qualitatiu en relació a allò a què estem acostumats. Sigui quin sigui el resultat, hi haurà un abans i un després: si més no, els partits amb representació parlamentària tindran molt més difícil l'ambigüitat i els pactes contra natura.