ARAK, OUZO, PASTÍS, ANÍS.

Ψωμί, παιδεία, ελευθερία…”Pa, educació, llibertat”, era el lema que resumia la revolta dels 1973 dels estudiants de la Politècnica d’Atenes contra la Junta Militar dels coronels encapçalada per Papadópoulos (un ex col·laborador nazi que va arribar a ser agent del la CIA i, segons hom diu, el primer membre d’aquesta organització terrorista en dirigir un país occidental).

Aquest és un llibre dur, escrit el 2013, en plena crisi humana al país dels grecs (el podem gaudir en català en l’edició de Tusquets). És ple tanmateix d’humor i tendresa, Markàris situa el seu heroi, el policia Kostas Kharitos davant d’una sèrie de crims que acaben tenint relació amb els fets de la Politècnica. L’escriptor de Constantinoble retrata una Atenes dessolada per la crisi, amenaçada per l’atur i la suspensió dels cobraments dels sous, ferida per la corrupció, pel feixisme i el racisme. Una ciutat de runes en runes que, malgrat tot, sobreviu gràcies a la saviesa de les dones i la solidaritat i l’aliança entre els joves i els vells.

La “generació de la Politècnica”, és a dir, aquells que aprofitaren la seva lluita contra els militars per arribar al poder un cop caiguda la dictadura, en surt molt malparada. Lluitadors antifeixistes reals i arribistes transformats per igual en polítics corruptes i despòtics, i dominant amb corrupció i nepotisme l’empresa, els sindicats, la universitat, ens recorden amb amargor que no n’hi ha prou amb tenir raó en la contra (a la dictadura, a l’opressió nacional o colonial, o de classe). També ens recorden amargament que sovint els dolents són dolents però que entre els bons… n’hi ha molts (repeteixo, molts!) que no són tan bons.  I de tics autoritaris, un cop al poder (i fora d’ell) se’n tenen sovint també a l’esquerra. Esperem que la victòria de Syriza els escombri per sempre més.
”Pa, educació, llibertat” acusa aquella generació de desvirtuar la democràcia i la tercera república grega, i hi situa part de les arrels del desastre actual. Més que una acusació, Markàris s’hi venja, de la mà (del gallet) de la generació següent.

Un llibret policíac potser, un llibre polític segur, però molt digne i amb un retrat escruixidor i humà de la Grècia actual, amb una tendresa que no acaba de coincidir del tot amb el “distanciament brechtià” que proposa l’autor per tal d’apropar-se amb més eficàcia al món que descriu. Però Grècia el fa patir com ens fa patir a nosaltres i Markàris no la pot mirar de lluny. Amb aquest llibre ens obliga també a mirar aquest patiment de cara.