Un filtre anomenat autodeterminació

Fiances de saldo, tractats polítics sota l’aparença de comercials, insults contra els drets dels pobles i de les persones, presidents il·luminats, feixistes al carrer, nazis en el poder, explotació de la persona i del medi, presó per a innocents, llibertat per als lladres…tot un seguit de pinzellades grotesques sobre el llenç del nostre territori, les quals han de posar en alarma a la població dels Països Catalans i a totes les classes populars del planeta.

No fa gaire temps he hagut de pagar una quantitat bastant superior als 15.000€ fixats com a fiança a “la perla”, per haver signat l’aval a una persona que buscava un habitatge digne. Malauradament aquesta persona no va poder fer front al pagament de les quotes compromeses, a conseqüència de la crisi que la banca, els empresaris i els estats varen provocar en 2008 . El banc que ens va facilitar el crèdit ha hagut de ser rescatat amb diners públics i posteriorment absorbit per un altre en pitjor condicions, el qual se presentava com a garantia de salvament quan en realitat el que pretenia era carregar la seua fallida sobre el difunt i, així salvar el bon nom dels seus gestors.
La nova entitat sorgida per l’absorció i o fusió, tenia un deute suficient per a soterrar tot el sistema financer del País Valencià i, per tal de emblanquinar la seua misèria va vendre deute a d’altres entitats financeres transnacionals, les quals el varen comprar a preu de saldo. Malauradament el nostre deute va ser un dels adjudicats a la transnacional, una entitat que ha estat jugant amb mi fins cobrar-me el 10% del total de la operació (o això o la nòmina i tots els bens). Dit siga de pas, això m’ha suposat una ruïna que a la meua edat no podré remuntar i hauré de viure la meua jubilació com la majoria de la població, en la misèria.
Indistintament de la situació viscuda, sempre he sigut crítica amb la política de pensions de l’Estat, considerant que una persona després d’haver contribuït amb el seu treball a generar riquesa privada i almoina col·lectiva, no se mereix el tracte degradant que l’Estat li dona, esborrant de l’espectre social les persones grans i els pensionistes. Eixa almoina mensual que donen als pensionistes se la podrien posar en …. si les persones ens organitzarem la vida i el territori amb altres principis i formes de treball.
De jove me vaig rebel·lar contra els meus pares pel simple fet de predicar-me, que els pobres estàvem condemnats a ser-ho de per vida i, que la justícia sempre emparava els rics. No volia acceptar de cap manera aquesta resignació i quan més m’ho deien, més m’engrescava a canviar el mon i les seues injustícies. D’ençà fins ara he passat per diferents estats, mai però, he desistit de canviar aquesta realitat explotadora i veus per on, ara mateix he d’acceptar que encara avui, després de tants anys i tantes lluites aquella lletania pren forma amb més força que mai. Paradoxal no?.
L’infortuni ha volgut que fórem moltes les persones afectades per hipoteques o altres estafes bancàries i estatals i, que moltes de nosaltres hem hagut de pagar amb bens o diners a entitats governades per lladres, a estats governats per sobirans antediluvians i a grans potències mundials per defecte. Ha estat obra del destí també que els fills i nets de la oligarquia franquista, s’hagen beneficiat abans i ara de la nostra producció i dels guanys propiciats per grans multinacionals a canvi del tancament dels nostres petits negocis, del sacrifici del mercat de les petites explotacions agràries en detriment de l’explotació del tercer món i del nostre mercat alimentari i tecnològic. I tot contemplant com l’Estat converteix en virtuts els defectes dels seues protegits el que per a nosaltres són obligacions i desgràcies.
Pagar 15.000€ de fiança per a lliurar-se de la presó i no pagar pels greus delictes comesos, quan a nosaltres ens assalten les butxaques. Contemplar com els nostres diners serveixen per salvar entitats sospitoses de ser mafioses. Veure com els fons de pensions s’han buidat per a reblir forats de no se sap què. Esperar desesperar…això no és cap futur. Torne a dir i no me canse que exercir el dret a l’autodeterminació és el principi d’una nova era i cap Estat i menys l’Espanyol, poden negar el que ens correspon com a poble. El País Valencià ha de moure tots els fils per a exigir el mateix dret que el Principat i les Illes no s’han de quedar fora. Alerta per a tots els habitants dels Països Catalans, doncs estem a un pas de perdre el poc que ens han deixat i, estem a temps encara de plantar l’estat carronya que ens explota i triar quin model econòmic i social volem i quines aliances ens convenen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*