 Ahir vaig tenir la oportunitat de passejar una bona estona pel Poble Nou de Barcelona amb un autòcton de la zona. De la lectura de l'Elogi del vianant de Manuel Delgado (que aviat us comentaré com faig de costum), m'havia adonat de certs aspectes de la política urbanística a la ciutat de Barcelona i de la destrucció dels nostres barris. Hi ha coses que, malgrat te les expliquen, fins que no les vues no te les creus. (segueix)  Fa un any que el procés de ratificació del Tractat pel quan s'institueix una Constitució per a Europa, la Constitució Europea [enllaç], està aturat. El 20 de febrer de 2005 a l'estat espanyol es celebrava el primer
referèndum sobre del Tractat que era aprovat amb una participació ridícula.
Mesos després era rebutjada en alguns estats europeus per uns ciutadans
que, farts del teatret europeu, desconfiaven d'un procés d'integració
europea antidemocràtic i que només ens ha portat precarietat i pèrdua de
sobirania. En aquell moment va quedar aturat el procés de ratificació
del tractat que tenia com a límit l'octubre de 2006. (segueix)
 Des que Jordi Hereu va heredar l'alcaldia de Joan Clos, ara mateix Ministre d'Indústria i precadàver polític, que el PSOE no ha parat d'intentar donar-lo a conèixer. Tant el partit com el consistori han fet una brutal campanya perque la gent el conegui i el resultat és un fracàs, no el coneix ningú. N'hi ha que el recordem com a responsable de la destrucció del Carrer Anglesola i la Colònia Castells a les Corts, de la seva responsabilitat en diverses càrregues policials amb els UPAS de la Guàrdia Urbana... mals records en definitiva. La darrera jugada de l'hereu és la del Metro. No és cap secret que el trasport públic de Barcelona és dels pitjors d'Europa: car, defectuós i amb horaris infantils. Ara resulta que, a pocs mesos de les eleccions l'Hereu ens promet ampliació d'horaris, reforç de la xarxa nocturna de transports, i tot, de cara a l'abril. La cosa està prou clara: no ho hem fet en 28 anys però si em voteu ho faré un mes després de les eleccions. Au! A la merda Hereu, a prendre el pèl a la Mayol i en Portabella! De transport púlic en aquesta ciutat i en tota l'àrea metropolitana no cal que ens en parlin ni ens prometin res més. Fins que no es digui ben clar que el trasport públic és això, públic, i per tant deficitari, finançat pel sector públic com a servei social bàsic i s'encari pel transport de les persones i no de simples unitats de treball i producció, aquí no hi ha res a fer. Ni hem de pagar per anar al metge (això de l'euro simbòlic... ni parlar-ne!), ni hem de posar monedes als fanals perque s'encenguin ni hem de pagar al metro per desplaçar-nos; aquesta és la essència d'un servei públic, social i universal. > Situació política a Euskal
Herria > Iñaki Gil de San
Vicente, membre de l’esquerra abertzale, explicarà a Barcelona la situació
política a Euskal Herria. Lloc: Ateneu La Tona. Carrer Sant Pere Màrtir 37 al barri barceloní de Gràcia Data: Divendres 16 de
febrer de 2007 Hora: 20 hores Intervindran Iñaki Gil de San Vicente i un membre de
Maulets. Explicaran la situació actual a Euskal Herria i la lluita
internacionalista duta a terme darrerament per Maulets respectivament.
 Llegeixo al bloc d'en Marcus [enllaç] que en Saül Gordillo i en Daniel Solano n'han fet una de bona. Segueixo l'enllaç sabent que alguna cosa té a veure amb els blocs polítics i, efectivament, d'això es tracta; ja tenim el Poliblocs [enllaç] La web és, definitivament, l'agregador de blocs polítics dels Països Catalans i part de l'estranger. Observo a la portada que hi ha molts partits llistats. A la llista hi ha també la CUP, una prova més que l'esquerra independentista és ja una realitat innegable als ajuntaments catalans i que encara ho serà més després de les municipals del maig. Em dirigeixo al directori de blocs i miro si hi ha més categories. Efectivament, la cosa està prou treballada, sí. Trobo Maulets a la llista, on de moment només hi figura el meu bloc; Aitor [enllaç] a l'apartat de contacte de la web pots afegir el teu, ja trigues! Bé, espero que la cosa tiri endavant i a veure si omplim aviat la blocsfera catala i, com la la de l'esquerra independentista!  Amb aquest article començo una nova categoria al bloc, es tracta de les eleccions que es celebraran enguany als Països Catalans. Ni no hvaig equivocat n'hi haurà tres: les presidencials a l'estat francès, on Ségolène Royal i Nicolas Sarkozy es disputaran si no hi ha sorpreses la presidència de la república; en segon lloc tenim les municipals a l'estat espanyol; i en darrer lloc i coincidint en dates amb les municipals, les eleccions autonòmiques al País Valencià. De les municipals hi ha força coses d'interès que caldrà seguir atentament. En primer lloc, i com a barceloní, haurem d'estar atents a la possiblitat d'un canvi al consistori municipal. Les batalla electoral a la ciutat es planteja prou dura i sembla que els partits desplegaran tots els seus mitjans per tal de guanyar. El tripartit municipal amb el PSOE al capdavant sembla prou tocat i més després de 27 anys de govern (es queixaven de 23 però sembla que el canvi no va amb ells). D'altra banda l'apropament de les eleccions sembla que torna a escenificar el teatret de diferències entre el tripartit amb la Mayol antisistema, un alcalde que no el coneix ningú i un Portabella que vetlla més pels hotels de luxe que pels habitats de la ciutat. El PP sembla disposat una vegada més a fer sortir el dicurs més ranci de l'extrema dreta. Tornarà amb la mà dura contra l'incivisme, a la persecució de qui vagi sense samarreta pel carrer, amb el desallotjament d'okupes, relacionant immigració i inseguretat... sí sí, qualsevol dia ens titlla de xusma i el podem batejar com el nostre propi Sarkozy. Atenció amb els convergents! Estan disposats a entrar de nou a la Plaça Sant Jaume i per això cal desnonar l'Hereu de Clos. Xavier Trias ha fet durant aquests quatre anys una oposició similar a la del PP però prou més hàbil. La política de Trias ha estat la de fer un discurs de dretes, alarmista i dinamitador de la convivència però amb força més serenitat i sempre oferint ajuda al tripartit municipal, no sense condescendència, per fer bé allò que l'equip de govern no feia bé. La pometa de la campanya és tota una estratègia per desbancar al tripartit. Caldrà veure quin paper hi juga però jo tinc una hipòtesi que em convenç prou. La imatge de la campanya i la pometa d'en Tries cerquen trencar la barrera que impedeix a molta gent votar a CiU. L'estigma de conservadors i de dreta roman clavada com una espina però en Trias ha decidit arrancar-la. si més no, a Barcelona. Amb una imatge més Agata Ruiz de la Prada que no pas David Madí vol trencar aquesta barrera que, segurament, és el pas que li cal a convergència per derrotar als del PSOE i els seus aliats d'ERC i ICV-EUiA. Ja ho veurem... La segona cosa de les municipals, i com a independentista, és la important precampanya que les Candidatures d'Unitat Popular estan duent a terme allà on es presentaran, Els Punt de Trobada es multipliquen per les viles i ciutats del país recollint les propostes de les persones per tal de fer el programa de manera democràtica i participativa. Enguany la cosa va forta i fins i tot sentim ja travesses de resultats. El que està clar és que, al marge dels resultats que sembla que seran prou bons, l'alternativa municipal de l'esquerra independentista s'ha consolidat i això és només el primer pas per fer de la política municipal del nostre país una eina de i per les persones que permeti exercir el poder polític de forma popular i democràtica. Les CUP es consoliden arreu de les comarques com l'única opció si es vol frenar el creixement especulatiu i la destrucció del territori, la corrupció dels gran partits i les comissions del 3%, si el vol fer una política participativa i directa, en català i en clau nacional i sempre des de l'única posició que pot adoptar l'esquerra real, l'anticapitalisme. En tercer lloc, i com a antifeixista, la Plataforma per Catalunya (PxC) de l'Anglada sembla disposada a extendre el seu model de confrontació feixista i neonazi a més viles del país. Ho porten clar. Ni renovaran el suport electoral, ni els i ls antifeixistes d'aquest país ens ho mirarem passivament. En quart, i com a català, els Ciudadanos del Boadella volen extendre als ajuntament el toma 3 TV3 infectant així de neolerrouxisme les nostres institucions. Caldrà seguir-los d'aprop i, sobretot, no permetre que l'abstencionisme sigui la seva plataforma electoral. Com més vots hi hagi, més alta serà la barrera del 5% que hauran de superar. De les eleccions al País Valencià i de les presidencials a l'estat francès ja en parlaré, així com de l'estratègia que les diferents partits vagin desplegant.  El meu suport a la campanya Kelme m'ha perdut com a client - Article passat sobre Iñaki de Juana- Sobre la repressió política a Segi  D'Esquerrra n'estic ja fins als nassos. No hauria d'estar més emprenyat amb aquests que amb els altres partits institucionals que fa dècades ens venen com a poble. La diferència és que els altres no se n'amaguen, o no tant. Que cap acte d'ERC estigui presidit per una estelada a aquestes alçades dels tripartits em sembla, senzillament, un insult i una burla a l'electorat independentista que els va votar, entre el qual, per sort, no m'hi compto. És senzillament d'escàndol. Fa uns dies parlava sobre l'article d'en Carretero i la resposta de Xavier Vendrell [llegir]; sobretot del darrer. Doncs bé, crec que encara em vaig quedar curt i, malgrat també vull dir alguna cosa de l'article de resposta a Carretero del membre de la Fundació Catalunya Oberta Ferran Saez, m'agradaria fer un repàs d'algunes declaracions de Carod Rovira. Si us fa mandra llegir us podrieu quedar amb un concepte ben clar: allò que s'anomena pèrdua del pefil propi al govern és, senzillament dimissió nacional i renúncia.  Llegeixo els dos articles de Xavier Vendrell [1r] [2n] en repsosta als de Carretero i no m'ho acabo de creure. Les contradiccions que s'evidencien en tant poc espai són d'esàndol! Aniré per parts i miraré de no deixar-me res però serà difícil, en diu de molt grosses. En primer lloc deixar ben clar que, malgrat quatre notes merament folclòriques, tant l'article com l'estratègia d'ERC és simplement regionalista i principatina. En aquest sentit no van gaire més enllà que CDC. Parlen de majoria per la independència i el sinònim és l'Espqnya federal! Què passa amb la Catalunya Nord? Estat lliure associat? La història de l'Espanya federal ja ens la coneixem però anem a deixar una cosa clara: primer la independència a tots els nivells dels Països Catalans i, després, ja decidirem si ens federem amb els Occitans, amb tot l'arc mediterrani o amb els andalusos. Però de quina independència parla Vendrell si va condicionada a un règim federal que no podem escollir? Són vostès federalistes o independentistes? La batalla per un nou estatut, com diu Vendrell, ja sabiem com acabaria. Ningú es creia les paraules de Zapatero. Però, i si s'hagués aprovat el del 30 de setmebre, què? Hagéssim tingut un estatut, com el que tenim ara, amb quatre competències més en que es perepetuava l'status jurídic i polític. Amb el del 30 o amb l'arovat, Catalunya era Espanya i no hi havia res a discutir; més cadenes, 25 anys més. L'Estatut del 30 de setembre no evidenciava el conflicte, l'amagava. Enacara hagués estat pitjor. L'estatut: NO d'entrada. Aquesta via ja ens la coneixem. Resulta que els senyors d'ERC ho va descobrir tard això, bé, doncs benvinguts! Parla d'internacionalitzar el conflicte. Quins nassos! Com es pot parlar d'internacionalitzar un conflicte que ERC està diluint? Què diran els d'ERC? Que el PSOE és antidemocràtic, que no respecta el nostre dret a decidir, bla bla bla. Però si en Montilla és president amb els seus vots, ERC té consellers al govern, que, per més inri, han desaparegut políticament en favor de la veu única i l'autoritat del Presidente Montilla! No fotem Vendrell, no fotem, que no sé si riure o emprenyar-me. Amb tripartit, espanyes federals, decrets de la 3a hora que no es recorren, agències tributàries que ens expolien, divisió administrativa, despolitització de la llengua, suprt a Zapatero amb el procés al país basc... no hi ha internacionalització del conflicte que valgui. Per acabar, i sabent que em deixo coses, algunes línies del Patriotisme Social. Això ja és l'hòstia. El Patriotisme Social que ens venen és, simplement, la gran falàcia que ni els socialdemocràtes europeus que se'l van inventar se'l creuen. Patritisme Social és una llei d'estrangeria que condemna a misèria i mort a desenes d'immigrants cada dia, són deslocalitzacions i 660 acomiadats a la SEAT, és un accés a l'habitatge impossible per l'especulació immobiliària suta a terme per empresaris i ajuntaments (també d'ERC), és repressió als moviments socials i criminalització de dels formes de lluita, és batre el rècord de desallotjament superant la Valdecasas, és privatitzar la sanitat (ICS i CAPs), és el sectarisme informatiu de TVC, és colocar a la família i amics a les conselleries, continuo? Sí, continuo. Dir que Patritisme Social és que Barcelona sigui la capital del civisme és dels insults a la inteligència més grans que puc gaver sentit en boca d'un dirigent d'ERC. Si us plau! L'ordenança del civisme criminalitza i persegeuix policialment a les prostitutes, als moviments socials, als patinadors, als indigents... L'ordenança del civisme aborta l'espontanietat natural de la ciutat. Impedeix qualsevol mostra de vida més enllà de la fredament calculada des dels despatxos de l'Ajuntament. Esteu privatitzant l'espai públic, generalitzant l'aparheid social donant via lliure a un urbanisme deshumanitzat, desestructurant i dinamitador de les relacions socials. Patriotisme Social és, doncs, impedir que res ni ningú pugui autoregular-se i ser lliure, expressar-se públicament sense fer cua a l'administració i dipositar una fiança. És, en definitiva, crear una ciutat on res pugui esdevenir potencialment subversiu. Només hem queda recomanar, de nou, un llibre que podreu trobar en aquest article. //Sobre el Reagrupament d'en Carretero us recomano el seguent article d'en Juli Cuéllar: Reagrupament o Unitat Popular?  Això del procés a Euskal Herria no va pas bé. Avui semblava que l'Audiència Nacional donaria una bombolla d'oxígen adoptant mesures humanitàries amb el pres polític basc Iñaki de Juana. De nou, i com va dir el matiex Arnaldo Otegi ja fa dies, la imatge del procés és la d'un pres polític que ja hauria de ser al carrer agonitzant enmanillat a una camilla d'hospital. Una mala notícia acompanyada de la sentència judicial del Tribunal Suprem en que declarava organitzacions terroristes a Jarrai-Haika-Segi [article al respecte]. Malgrat tot, l'esquerra abertzale està donant exemple fent front a les adversitats i, des de la clandestinitat i contracorrent, continua batallant per la ressolució del conflicte basc d'arrel peque és això el que desitja la societat basca. Sembla però, que el PSOE no està disposat a seguir la mateixa estratègia. Ha optat per pactes antiterroristes completament antidemocràtics, per la no derogació de la llei de partits, per no complir cap dels compromisos que va adoptar amb ETA... Sembla ben bé que l'estratègia de ZP és la mateixa que la del PP. Si dels morts en surtin vots, carreguem-nos tota espectativa de pau per tal de salvar el cul a les properes eleccions estatals. Sembla, talment, que els estratègues electorals del PSOE van a la recerca de nous caiguts por españa y las elecciones. La detenció d'un militant d'ETA, Iker Aguirre Bernadal, avui a Portbou no fa més que confirmar que la repressió continuarà, que les condemnes arbitràries seguirant essent una constant i que el PSOE prefereix la guerra bruta i la calç viva abans que un procés a la irlandesa... Ara el poble, ara la pau! 
Us escric per parlar-vos, de nou, d'un llibre que fa poc he acabat de llegir. Al final de l'article podreu recollir la referència bibliogràfica. Abans de res: gràcies a la gent de la Ciutat Invisible i a l'Oriol per la recomanació, valia la pena. El llibre fa un repàs per les causes socials i polítiques que van provocar l'onada de revoltes a les ciutats de l'estat francès la tardor del 2005. No detalla què va passar aquells dies sinó què estava passant des de feia dècades perque la repsosta de milers de joves, autòctons i immigrants de diverses generacions, fos cremar milers de cotxes, enfontar-se amb la policia i posar en escac les forces de repressió de Sarkozy. > Segueix  Fa un parell de dies coneixiem la sentència del Tribunal Suprem espanyol en que, fins i tot contradient l'Audiència Nacional a instàncies de l'AVT i la fiscalia, condemnava a 23 joves de l'esquerra independentista basca. El sumari 18/98 i en concret aquesta nova sentència contra els membres de Jarrai, Haika i Segi són un nou exemple del'aparheid polític que es viu a Euskal Herria. Avui seré dur, dur i pessimista. Aquesta sentència arriba en un moment clau. En plena crisi del procés de ressolució del conflicte, en que els presos no han acceptat ésser moneda de canvi de solucions de mig camí, i en que l'esquerra abertzale està discutint què cal fer després de Barajas i el comunicat del'organització político-militar ETA, la sentència busca un objectiu clar: dinamitar qualsevol esperança de pau i democràcia a Euskal Herria.  Per a alguns és una fita modesta, sense cap mena de dubte, però m'ha fet gràcia. Moltes gràcies per aguantar-me la pallissa. Salut blocaires, Ja sé que podeu dormir tranquilament sense els meus articles però m'havia acostumat a una regularitat prou important al meu bloc i l'he trencada. Res, que estic d'exàmens i la cosa va dura. No m'agrada escriure massa ràpid sinó que li dedico una estona a cada article. I precisament el que no tinc ara mateix, són estones lliures. Porto dos exàmens i encara me'n queden quatre (Economia Política, Dret Penal II, Hisenda Pública i Dret Civil II). Ja veieu que entre obligacions i contractes, mercats, política fiscal i homicidis em queda poc temps. Acabo l'1 de febrer però espero poder escriure abans. De totes maneres, si teniu una estoneta diumenge, us proposo que participeu a la manifestació unitària d'empreses en lluita. Es tracta d'una manifestació convocada per treballadors/es de Mercadona, Iberia, Seat, la Vanguardia, etc. I que té el suport de molts sindicats de classe, organitzacions polítiques i socials i de la Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat. És diumenge 21 a les 12 hores a la Plaça Universitat. L'esquerra encara existeix, i és anticapitalista! Segueix: us adjunto el comunicat de Maulets que val la pena de llegir 
Després de desaparèixer un parell de dies torno a escriure al bloc. Els exàmens no perdonen així que no puc garantir la constància. Avui, torno a la càrrega amb un tema habitual al meu bloc. Fa uns dies criticava Les engrunes enverinades de Joan Oliver per un artícle sobre Xina, Cuba i Àfrica i a Iñaki Anasagasti [bloc] per un artícle sobre Veneçuela. Bé, doncs sant tornem-hi! L'espectacle que oferia ahir el diari AVUI era senzillament vergonyós. Les engrunes de l'Oliver, que aviat el metge em prohibirà llegir, eren senzillament una llista de mentides i difamacions que sobrepassen la decència política i periodística més enllà de l'opinió. A la secció La cara de les notícies, el particular semàfor del diari, hi podiem veure un negatiu amb el sensacionalista títol De la febre al deliri. Per si fos poc, el tractament de la notícia a l'interior, a les pàgines internacionals semblava escrit a dictat del Grupo PRISA. |
Accés de l'autorTitulars de Llibertat.cat CategoriesEls meus enllaços0.::ALTRES EINES::.
1.MéS BLOCS
2.PAïSOS CATALANS
3.VAL LA PENA...
4.AMèRICA DEL SUD I CARIB
5.CASTELLA
6.EUSKAL HERRIA
7.GALIZA
8.MóN ÀRAB
9.EUROPA
AGèNCIES INTERNACIONALS
COMUNICACIó FORANA
COMUNICACIó NACIONAL
ECONOMIA I TREBALL
FREAKANDó CATALà
ORGANITZACIó TERRITORIAL
TERRITORI I DECREIXEMENT
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
