Amb el titular de TV3 n'hi ha prou, oi? Aquest és el preu que sempre paguen els mateixos per les infraestructures dels mateixos. Cap Conseller ni banquer ni empresari competitiu morirà per construir l'AVE que l'enriquirà.
|
Amb el titular de TV3 n'hi ha prou, oi? Aquest és el preu que sempre paguen els mateixos per les infraestructures dels mateixos. Cap Conseller ni banquer ni empresari competitiu morirà per construir l'AVE que l'enriquirà.
Ja vaig fer un breu repàs dels principals elements pels quals no votaré CiU [article] i, com em vaig comprometre, segueixo amb els repàs als partits als quals puc votar, però no votaré. Avui li toca al PSC-PSOE. El motiu? Doncs perquè he llegit una entrevista [llegir] al diari AVUI a David Vergara, que a banda de ser Secretari d'Estat d'Economia és un dels candidats del PSC a les eleccions del 9 de març i sona com a possible futur Ministre d'Indústria (en Clos es queda sense feina...). En primer lloc cal destacar que el Partit dels Socialistes de Catalunya està sotmès al PSOE de Madrid, i ho està per voluntat pròpia, per voluntat política i per compartir projecte amb la resta. El PSC ha tingut diverses ocasions per garantir la seva independència respecte el PSOE, ha tingut grup propi a Madrid, ha estat al marge de la federació, però finalment ha perdut tota identitat pròpia. Els sectors espanyolistes que provenien de la regional catalana del PSOE (Montilla, Corbacho, etc.) han imposat la seva línia sense que els catalanistes moderats i federalistes hagin batallat per evitar-ho. No s'han atrevit a forçar la màquina i només perquè després de molts anys han aterrat als despatxos de Sant Jaume i la Moncloa. Amb les garrofes no s'hi juga, i sembla que amb les poltrones encara menys. Maragall (el tete), Tura, Obiols, Castells i companyia han callat davant la tutela espanyola. Per voluntat d'uns i covardia i servilisme dels altres el PSC és el PSOE a Catalunya, res més. (segueix) 
Ser independentista i d'esquerres és resposta suficient a la pregunta, però val la pena fer un repàs de la situació en què es presenten les partits catalans a les eleccions espanyoles del març [portal]. No votaré a CiU, tampoc ho faré per ERC, ni per ICV, de fet, no ho faré per ningú. Però CiU ha posat les coses fàcils darrerament i per això començo el repàs per la federació conservadora. Si fa anys tothom feia broma del viatge al centre del PP, enguany l'objectiu dels acudits és que els convergents viatgen amb AVE cap a la dreta de la mà de Duran i Lleida. Molt votants de convergència de tota la vida tindran cremor d'estomac el dia nou, després de posar la butlleta del partit tapant-se el nas, si és que no opten per posar-ne una altra. (segueix)
A tots i totes aquelles que senten com a pròpia qualsevol injustícia comesa contra qualsevol part del món i actuen en conseqüència. A tots ells el nostre missatge d'amor més càlid.
Als presos i preses polítiques d'aquí i d'arreu! Us estimem i us volem a casa! 
Joan Saura, suposat dirigent d'esquerres i Conseller d'Interior de la Generalitat, ens ha presentat avui el gran èxit de la instal·lació de càmeres de videovigilància a les comissaries dels Mossos d'Esquadra per evitar maltractament. És curiós que s'apliqui aquesta mesura aïllada i no tot el protocol per la prevenció de la tortura. De fet, l'estat espanyol no aplica aquest protocol ni té cap voluntat política de fer-ho: aquí es tortura i es continuarà torturant, i qui ho negi és beneït o senzillament un sàdic. (segueix)
No hi
ha temps per l'amor al País Basc, escampa la solidaritat!
Gora ezker abertzalea! Gora EHAK eta ANV-EAE! Euskal Herria Auerrera! [Enllaç a la campanya]
There is no time for love
in the basque country, please extend the solidarity
Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna
No hay
tiempo para el amor en el Pais Vasco, extiende la solidaridad
La discussió està sobre la taula, o més ben dit sobre la xarxa, i en el boca a boca. A menys d'un mes de les eleccions no hi ha postura clara de l'independentisme sobre el què cal fer davant la cita electoral. Haig de començar dient que no em treu la son votar en blanc, abstenir-me o anar a jugar a caniques el dia nou de març, el què em treu la son és que l'Esquerra Independentista es vegi encallada en un estira i arronsa delirant i que no poguem avançar cap a la socialització del nostre projecte i cap a la conseqüció dels nostres objectius. (segueix)
Continuo amb l'agenda carregada d'activitats. Avui faig una crida a
tothom que em llegeixi perquè a les sis de la tarda sigui a la Plaça
Universitat de Barcelona. Cal que acudim massivament a la manifestació
convocada pels conductors d'autobús de Barcelona i que té el suport de
més de 60 entitats. Cal que tinguin el nostre suport en la seva lluita
pels dos dies de descans setmana, perquè és just i perquè el bon servei
i la seguretat dels usuaris del busos de TMB també està en joc en
aquesta batalla. Cal anar-hi també, per denunciar l'agressivitat de les
forces de xoc dels empresaris, els Mossos d'Esquadra, que van agredir
al company Teo durant la vaga i encara el van detenir, estant ell
pendent de judici. Cal denunciar la impunitat de les forces de
repressió del tripartit i cridar una vegada més que no són funcionaris,
que són mercenaris al serveis del Saura de torn, o de la patronal, que
pel cas, és el mateix. (segueix)  Article publicat a l'Accent 123 [enllaç]
El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya aprovava la proposta d’Estatut que havia de viatjar a Madrid a passar el ribot i la tisora. Un acord inextremis entre Mas i Maragall desencallava les negociacions i feia possible el vot afirmatiu dels partits membres del tripartit i de Convergència i Unió. El pacte en qüestió es referia al nou sistema de finançament autonòmic, el tema estrella de la reforma estatutària. El posterior pacte Mas-Zapatero i el tràmit del text a les Corts espanyoles desdibuixaven finalment l’acord inicial. (segueix) 
L'Esquerra independentista davant les eleccions del 9 de març El proper 9 de març hi haurà eleccions arreu dels Països Catalans. A l'estat espanyol es celebren eleccions a corts generals i a l'estat francès la convocatòria és per renovar els ajuntaments. La coincidència és una oportunitat per tal de reafirmar els límits de la nació que no acaben ni a l'Ebre ni a la Jonquera. Parlaré sobretot de la cita electoral a l'estat espanyol; disculpeu que no m'extengui amb l'estat francès però desconec massa la realitat institucional i política més enllà del què llegeixo a la premsa i el què parlo amb amics, coneguts i saludats del nord. El 9 de març i la campaya es preveu tensa i polèmica. Hi ha molts ingredients perquè la cita electoral sigui moguda i tothom posa llenya al foc, com no podia ser d'altra manera. Els independentistes d'arreu també posaran llenya, només cal veure quina. Sembla que després de la més que probable il·legalització de l'independentisme, al País Basc optin per fer una crida pel vot nul ja que segons he llegit a la premsa no s'ha registrat cap agrupació d'el·lectors. L'esquerra abertzale va anunciar que seria a les eleccions per fer arribar el crit de llibertat i independència a l'Estat espanyol i sembla que ho farà per aquesta via. Però que farem els catalans? (segueix) 
Ja he acabat els exàmens parcials del gener. Tot i que aquest any només tinc un cap de setmana de descans ja que demà mateix torno a la càrrega a la universitat, m'he tret tot un pes de sobre. Esperem que els resultats siguin proporcionals a l'esforç que he fet. Tinc l'amarga sensació que la cursa cap als exàmens finals del juny i les neteges de setembre ja ha començat. Aquest mes de gener d'absència blocaire ha passat de tot i moltes coses que colia comentar és possible que ja no comenti. D'altres us asseguro que encara que hagin passat en diré la meva. Però per començar, i com que després d'un cap de setmana de celebracions la meva lucidesa mental és més que limitada, us deixo amb un calendari d'activitats que us recomano. (segueix) 
El periòdic popular dels Països Catalans, l'Accent, enceta una nova etapa aquest mes ampliant quatre pàgines més cada número. El primer del 2008, l'any del cinquè aniversari, inclou una pàgina a la secció Països Catalans on es tractaran aspectes de la política catalana. El número 121 fa una radiografia de la situació en què els diferents estatuts d'autonomia catalans es troben actualment. A continuació teniu la columna que he redactat i amb la que inicio una etapa com a col·laborador habitual d'aquesta secció, on faig un breu resum dels estatuts valencià i illenc. Podeu llegir també l'article de na Laia Altarriba sobre els recursos a l'Estatut del Principat i el del company Abel Caldera [bloc], de Berga, sobre el reguitzell de recursos i recusacions al Tribunal Constitucional espanyol.
Llum verda a els "altres estatuts" Xavier Monge, Barcelona
Els estatuts del País Valencià i les Illes han superat ja tots els tràmits. L’estatut valencià tenia dos recursos d’inconstitucionalitat contra l’article que preveia la gestió sobre les “conques hidrogràfiques excedentàries” per part dels governs d’Aragó i Castella-la-Manxa. Ambdós recursos van ésser desestimats pel Tribunal Constitucional (TC). Malgrat això, cal esperar a que el TC es pronunciï sobre l’abast de l’article ja que podria obrir les portes a un transvasament de l’Ebre i altres rius. (segueix)
Fa dies que no actualitzo el bloc. Com molts sabreu estic d'exàmens i això fa que les estones lliures les empri per l'esbarjo personal. Acabo ells exàmens el dia 1 de febrer i tornaré a la càrrega habitual per totes les que m'aguanteu la xapa habitualment. Tinc diversos temes apunt per comentar però poc temps per fer-ho així que, reservant-me la possibilitat de fer-ne algun abans, no crec que escrigui res fins al febrer. A la foto, la Facultat de Dret de la UB. Bé, res més per part meva blocsfera. Només comentar que el darrer 21 de desembre de 2007 vaig arribar a les 20.000 visites al bloc des de l'inici. En un any, de fet, ja que aquest bloc aterrava a Vilaweb el 3 de gener de 2007. Apa! Ens veiem per la xarxa o a la barricada.  La vaga dels conductors d'autobús de TMB està tenint un seguiment espectacular que frega ja el 100% de la plantilla. Pràcticament només circulen els serveis mínims. El que és una reivindicació justa i que a més a més interessa no només als treballadors, sinó també als usuaris, s'ha convertit en un dels temes estrella de les notícies. L'actitud exemplar dels treballadors ens està demostrant que la lluita de classes no ha acabat l'any 2007, que no han acabat les ideologies i que la solidaritat és ara tant necessària com els segles XIX i XX. (segueix)  Avui he rebut una carta (via correu electrònic) dirigida als usuaris dels Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El remitent no és pas Jordi Hereu ni l'ATM, tot i que és una llàstima, ja que m'agradaria que parlessin sobre el que diu la carta. El remitent és un conductor d'autobús de TMB que aquest Nadal farà vaga, com van fer fa uns dies. Soc usuari diari del metro i dels autobusos i per tant agraeixo la deferència que han tingut en fer circular aquesta informació. Estava al corrent de que la situació a l'empresa de transports no era la millor i més o menys en coneixia les reivindicacions. Ara bé, la campanya d'intoxicació per part dels responsables de l'empresa (que en últim nivell és l'alcalde Jordi Hereu), ha emboirat el tema. Els treballadors, com és lògic, es defensen pels mitjans que tenen, i han volgut donar explicacions. El fet és que la situació laboral, en especial allò que fa referència als descans, dels conductors d'autobús és més que lamentable. Aquí teniu un grapat d'aspectes que a mi, personalment, no em fan gens de gràcia: (segueix) |
Accés de l'autorTitulars de Llibertat.cat CategoriesEls meus enllaços0.::ALTRES EINES::.
1.MéS BLOCS
2.PAïSOS CATALANS
3.VAL LA PENA...
4.AMèRICA DEL SUD I CARIB
5.CASTELLA
6.EUSKAL HERRIA
7.GALIZA
8.MóN ÀRAB
9.EUROPA
AGèNCIES INTERNACIONALS
COMUNICACIó FORANA
COMUNICACIó NACIONAL
ECONOMIA I TREBALL
FREAKANDó CATALà
ORGANITZACIó TERRITORIAL
TERRITORI I DECREIXEMENT
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|