Del gurtel al Palma Arena
s'escampa la corrupció
però aquí no passa res
no hi haurà cap dimissió
15 d'octubre de 2009
|
Del gurtel al Palma Arena s'escampa la corrupció però aquí no passa res no hi haurà cap dimissió 15 d'octubre de 2009 L'Hereu ja ha vist negoci a cada arbre posa un bar i cobra entrada al Parc Güell ja ens el vol privatitzar 10 d'octubre de 2009 [Hereu ultima un pla per fer pagar al Parc Güell i posar-hi 5 bars] Avui que és Nou d'Octubre valencians apreteu la faixa que Rita, Camps i Costa tornen a fotre mà a la caixa 9 d'octubre de 2009 Zapatero i Rubalcaba Patxi López i la Ertzaintza ens hauríen d'explicar on amaguen en Jon Anza 8 d'octubre de 2009 Mas, Colom i la Rahola tenien el vist-i-plau d'en millet per fotre mà a la caixa del Palau 7 d'octubre de 2009  Article publicat a l'Heura d'octubre 2009, òrgan d'expressió d'En Lluita [enllaç] Xavi Monge analitza la importància de la consulta d’Arenys de Munt en la lluita per l’enmancipació nacional dels Països Catalans. La consulta popular que es va dur a terme el passat 13 de setembre a Arenys de Munt (el Maresme) ha revoltat la política catalana i espanyola les darreres setmanes. Allò que havia de ser una consulta sobre la independència de Catalunya a una vila de set mil habitants ha esdevingut un mal de cap per a l’Estat i l’espanyolisme i una jornada històrica per a l’independentisme. Tot plegat no era més que una moció de suport del ple municipal a la ILP, rebutjada per la junta de portaveus del Parlament autonòmic, i una autorització per fer servir la sala municipal per fer una consulta de tipus simbòlic amb la mateixa pregunta que preveia la ILP. Una vegada més, la reacció irada de l’espanyolisme ens ha fet part de la feina, i el tàndem PSOE-Falange ha posat sobre la taula un debat que va molt més enllà de la votació d’Arenys. [Segueix aquí]  Fa unes quantes setmanes que el diari El País va difondre unes imatges colpidores. Es tracta de les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat del metro de Madrid el fatídic 11 de novembre de 2007 quan un militar neonazi que anava camí d'una manifestació de Democracia Nacional va assassinar amb premeditació a un jove de 16 anys, Carlos Javier Palomino. Tot i que fa temps que va sortir el vídeo encara no l'havia intentat veure, no en tenia ganes, ja sé com acaba. Avui m'he decidit a fer-ho però no l'he acabat, no he pogut. Quan veig les imatges de l'assassí amb un punyal de 25 centímetres apunt per arrancar la vida al primer jove que entri al metro sabent que eren antifeixistes haig de parar. (segueix)  Article publicat a Llibertat.cat [enllaç]
Cada vegada que arriben eleccions sorgeix el dubte sobre què hem de fer, sobre quina és la millor opció davant de la cita de la democràcia formal en que vivim. Abstenir-se, anar a votar, a qui anar a votar… La manca d’un referent estable de l’independentisme d’esquerres a les urnes més enllà de les eleccions municipals en unes desenes de municipis, agreuja aquest dilema per a aquells que volem que el nostre vot sigui quelcom més que una papereta en una urna cada quatre o cinc anys. Sóc dels què pensa que cal utilitzar tots els mitjans que tinguem a l’abast per tal de construir el nostre projecte polític, que no és altre que la independència dels Països Catalans i l’alliberament social de les classes populars. Aquesta màxima de Malcom X, la de per tots els mitjans necessaris, passa també per concórrer a les eleccions malgrat aquestes suposin participar del joc de la democràcia formal. Cal que analitzem en cada moment quina és la conjuntura del moment i com podem treure profit davant d’una cita electoral. A voltes, reclamar l’abstenció pot ser una bona eina, però altres vegades la millor pot ser presentar-s’hi per tal de recollir el suport que el treball diari i constant des de la base, des de l'honestedat i el combat quotidià en tots els àmbits ens hem guanyat. (segueix)  A quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David
de l'Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès en un
desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de
treball. Un gran nombre de Mossos d'Esquadra l'esperaven fora de La
Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de l’arrest, i per
traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar
l'assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van
traslladar als jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de
gairebé deu hores de desinformació, va ser comunicat del motiu de la
detenció i de l'empresonament immediat. La detenció i l'execució d'ingrés a presó es basa en una ordre de recerca i captura dictada el mes de maig del 2008, la qual no havia estat notificada, per una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998. Malgrat que la seva pròpia legislació estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos anys, han rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per tal de poder segrestar el David de La Fornal. Persecució política contra més de deu anys de lluita Han passat deu anys des d'aquells fets del 12 d'octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha seguit treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca, on la seva militància és àmpliament coneguda per ser una de les persones que regenta la seu social de l'Associació Cultural La Fornal. La seva activa militància es remunta a abans, a la lluita contra el Servicio Militar Obligatorio, en què participà prenent compromís en l'opció per la insubmissió, fet pel qual va ser condemnat. Són aquests anys de lluita i compromís els que han situat en David en la lògica de la persecució política i els que expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar: - Considerar com antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi Penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals. - Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Fets ja jutjats, que suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, incompatibles amb la privació de llibertat. Fets superats ja fa deu anys, i superats també per la continuada denúncia del feixisme. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc, victòria parcial dels qui, com en David, segueixen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen. - Enviar-lo a la presó per la poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després de diversos mesos d’estar oficialment en recerca i captura, ningú no ha notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrera la barra de La Fornal i estar, com un independentista més, contínuament al carrer en mobilitzacions de tot tipus. Les al·legacions presentades in extremis pels advocats han permès a en David un termini de 10 dies per a ingressar voluntàriament a la presó, termini que expira el dia 16 de gener. Avui, deu anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, i a menys de dos anys de la prescripció del delicte, en David ha estat detingut, a quarts de tres de la matinada de la nit de Reis, a la sortida de l’Associació Cultural La Fornal. Avui, conscients que el que viu en David només es pot entendre per la dinàmica de persecució política, conscients que el que es pretén és castigar una persona exemplar en la seva dedicació als altres i a multitud de lluites polítiques i socials, els col·lectius i persones sotasignants exigim que s’aturi el seu procés d’empresonament. -Informa't de l'actualitat del cas i de les convocatòries i adhereix-te a la campanya de suport a: http://davidvilafranca.blogspot.com/ Convocatòria d'urgència a causa de la invasió terrestre a Gaza per part
de l'exèrcit israelià. Ja són més de 450 persones mortes i més de dos
mil ferits.
Sortim al carrer per denunciar la massacre que s'està portant a terme! *Diumenge 4 de gener a les 20h a la plaça Sant Jaume (Barcelona)*
Passa-ho!  El dijous 20 de novembre de 2008 milers d’estudiants universitaris van sortir al carrer per mostrar el seu rebuig a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), conegut com a Procés de Bolonya. La manifestació havia de baixar per Les Rambles de Barcelona després del carrer Pelai. En aquest punt un desplegament completament desproporcionat d’agents de la Brigada Mòbil, els antiavalots dels Mossos d’Esquadra, armats amb porres, escuts i escopetes de pilotes de goma, van impedir el pas de la manifestació de manera extremadament violenta. Aquesta situació es repeteix una vegada i una altra en aquest punt des de fa dos anys, quan una manifestació en què es denunciava la repressió contra els moviments socials que dies abans havia arribat a una gravetat extrema quan els Mossos d’Esquadra van fer un de manera indiscriminada i violenta del famós kubotan. (segueix)  Fa unes setmanes publicava a llibertat.cat un article sobre les respostes a la crisi i l'anàlisi de conjuntura que havia publicat Endavant-OSAN. Avui torno al tema per parlar de nou de la crisi i de les respostes a aquesta. Avui és 17 de setembre, la data assenyalada per distribuir el diari Crisi, del qual se n'han fet 200.000 exemplars gratuïts. En la publicació es fa un repàs d'on ve la crisi econòmica, del paper del sistema bancari en tot plegat, i també sobre la crisi energètica i alimentària. Alguns de vosaltres us preguntareu qui hi ha al darrere de tot això. Doncs molta gent ho ha fet possible; una mostra més de que els moviments socials, treballant des de la base, podem canviar el món començant pels nostres barris si ens ho proposem. Però el més significatiu és que una persona ha expropiats a bancs, caixes i altres entitats de crèdit 492.000 euros. S'ha guanyat el títol de morós de la vida, però ho ha fet de manera admirable. No us detallaré més la història, simplement us convido a entrar a la pàgina web www.17-s.info i que us descarregueu el diari en PDF. Llegiu-lo sencer, feu-lo córrer, difoneu el què si explica i no us perdeu les pàgines centrals. I sobretot, no us quedeu a casa espantats per una crisi que us expliquen i sortiu al carrer a construir alternatives a un sistema salvatge que ens ofega.   Article publicat a Llibertat.cat [enllaç]La crisi econòmica, ara que ja ni tant sols el govern espanyol la nega, és una situació que tenim sobre. Ens afectarà a tots en major o menor mesura, però tot apunta a que en ve una d’aquelles que a tothom esquitxa. Òbviament, n’hi ha que tenen reserves per passar-la sense problemes, però aquests no seran pas objecte dels meus comentaris. Escric aquest article en relació amb l’anàlisi de conjuntura que ha publicat Endavant-OSAN aquest mes d’agost. Es tracta d’una crítica constructiva, d’algunes aportacions al debat entorn què cal fer en aquest moment i d’alguns elements que crec que hi manquen. Possiblement les reflexions fan força més enllà de l’anàlisi, però desgillar certes coses no és massa fàcil. En general el document fa un bon anàlisi de la situació econòmica actual. Possiblement hi ha moments en que hi ha un excés de dades sense després ser massa tractades (massa llistats de noms d’empreses, etc.) que tot i que donen rigor a l’estudi, no són prou explotades com a font d’informació. Però no és sobre la metodologia que vull parlar, sinó sobre l’estratègia que l’Esquerra Independentista i la anticapitalista en general ha de seguir en un moment clau com és el de la crisi del sistema econòmic actual. És per això que el text va força més enllà de l’anàlisi d’Endavant i que s’hi creuen diversos temes. (segueix)  Es tracta d’una arma prohibida a molts estats de la Unió Europea per la seva perillositat i el seu ús està estrictament regulat, igual que les porres (defenses o bastons policials que en diuen), no poden utilitzar-se contra zones vitals. La realitat és una altra. Parlo de les pilotes de goma, unes boles de cautxú dur amb un nucli metàlic (de plom o quelcom similar) que surten a gran velocitat d’escopetes d’aire. He vist els efectes en més d’una ocasió i he tingut la sort d’esquivar-ne més d’una. Veure com un energumen protegit fins a les dents apunta amb precisió al teu cap amb aquesta arma no fa cap gràcia, però menys en fa que encertin el tret. Els incidents causats per la xusma espanyolista per la final de l’Eurocopa d’enguany han estat notícia per molts motius. Reparar la font de la Plaça d’Espanya de Barcelona costarà 150.000 euros (ja que hi som que la canviïn sencera, nom inclòs). Aldarulls a diversos punts, destrosses, enfrontaments, agressions xenòfobes i polítiques, atacs a locals (Casals Jaume I per exemple). Aquesta és la gran festa cívica de “la roja”. Ben cara ens ha sortit perdre aquesta Eurocopa (sí, jo l’he perdut perquè ha guanyat Espanya). I és que ha estat l’excusa perfecta per a l’espanyolisme i l’extrema dreta latent a la nostra societat per sortir i deixar anar els seus sentiments més patris. Tot plegat, això si, amb l’enaltiment de polítics i mitjans de comunicació que han exaltat les virtuts de la “selección nacional” i han atiat més odi que alegria. (segueix) |
Accés de l'autorTitulars de Llibertat.cat CategoriesEls meus enllaços0.::ALTRES EINES::.
1.MéS BLOCS
2.PAïSOS CATALANS
3.VAL LA PENA...
4.AMèRICA DEL SUD I CARIB
5.CASTELLA
6.EUSKAL HERRIA
7.GALIZA
8.MóN ÀRAB
9.EUROPA
AGèNCIES INTERNACIONALS
COMUNICACIó FORANA
COMUNICACIó NACIONAL
ECONOMIA I TREBALL
FREAKANDó CATALà
ORGANITZACIó TERRITORIAL
TERRITORI I DECREIXEMENT
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|