atz |
Actualitat |
dimarts, 9 de gener de 2007 | 16:54h
Us faig partíceps d'una rèplica al Bloc d'Iñaki Anasagasi, senador per EAJ-PNV sobre la decisió del govern de Veneçuela de no renovar la llicència a RCTV.
>> Per veure la resposta podeu continuar llegint aquest post o bé mirar-lo als comentaris al post que hi ha al bloc d'Anasagasti. El text està en castellà, si tinc ocasió miraré de traduir-lo.
atz |
Actualitat |
dimarts, 9 de gener de 2007 | 11:01h
Ahir vaig contestar a l’editorial
d’El País del dia sis. Avui, no puc estar-me de comentar les Engrunes de Joan
Oliver a l’AVUI d’ahir vuit de gener de 2007. Us les enllaço perque us les
llegiu i perque, potser i només potser, us indigneu amb mi [Llegir-les].
En elles parla de tres vies de desenvolupament: la xinesa, la cubana i
l'africana. Sorprèn com lloa la xinesa i l'africana a l'hora que insinua
canvis un xic descabellats pel dia que Fidel Castro, Comandant en Jefe cubà,
mori. Hi ha moltes consideracions a fer respecte tot el que Oliver ha
dit en tant poques línies però miraré de fer-ho.
El director de la Fundació Catalunya Oberta, font ideològica del
nacionalisme neoliberal principatí, benegloria el progrés xinès cap a
l'economia capitalista malgrat criticar-li el sistema polític totalitari. Bé, Oliver podria donar altres dades que el simple
creixement econòmic com per exemple que la jornada laboral en molts
casos supera les 16 hores diàries o que només un 10% de la població té
accés a la sanitat, mentre un 20% té assegurançes privades i el 70%
restant simplement es fot de gana, d'esclavitud i de malaltia. Aquesta
ha sigut la gran aportació capitalista a la Xina (sense lloar en
absolut la revolució cultural).
atz |
Actualitat |
dilluns, 8 de gener de 2007 | 12:31h
Prisa, PSOE, Sabater i talante. Són coneguts els interessos econòmics del grup PRISA-PriSOE amb la família Cisneros i altres imperis mediàtics que operen a Veneçuela. Doncs bé, abans d'ahir en la seva editorial el neoliberal seudoprogressista diari El País atacava de nou als partits d'esquerres a Veneçuela. Hi ha algunes coses que el diari de ZP i Gabilondo no han digerit gaire bé:
-Que els partits que recolzen Chávez hagin guanyat des de 1998 TOTES les eleccions i referèndums que hi ha hagut al país. Incloent les presidencials, referèndums revocatoris, constitucionals, legislatives... totes! Per majoria i sense trampes.
-Que el cop d'estat de la Patronal no tirés endavant l'abril de 2002. Golpe a un caudillo deien sense manies aleshores!
-Que l'oposició hagi fracassat, no només amb el cop d'estat, sinó també a les urnes. No es van presentar a les darreres legislatives i, com era de preveure, l'Estat de Dret continua i les eleccions es van fer. A les darreres presidencials fins i tot el candidat de l'oposició va reconeixer la victòria neta i legal de Chávez.
atz |
Llibres |
divendres, 5 de gener de 2007 | 13:49h
Faré una breu reflexió sobre Venezuela per comentar el darrer llibre que m'he llegit. És un gran llibre. Al final en trobareu la referència bibliogràfica.
Fa ja 8 anys que a Venezuela es viu una autèntica revolució democràtica. L'estat de dret ha vençut sobre aquells qui l'han intentat tombar quan els ha anat en contra. La història del segle XX ens ensenya, ja des de la guerra civil, que la democràcia i l'estat de dret han estat una gran mentida. El sistema democratic parlamentari que vivim també a Europa està disposat a deixar-nos triar els nostres representants sempre que aquests no siguin d'esquerres. Quan parlo d'esquerres em refereixo, obviament, a l'esquerra anticapitalista que pretén quelcom més que adaptar-se amb ulleres de pasta al neoliberalisme actual. Ser d'esquerres és, fonamentalment, una opció econòmica.
En la història del segle XX podem trobar centenars d'exemples on, qual s'esquerra ha amenaçat amb eradicar els privilegis i extendre la ciutadania a totes i cada una de les persones del país, l'estat de dret a desaparegut. Posem alguns exemples:
-Xile. Després de la victòria d'Allende el 1974 hi ha el cop d'estat de Pinochet. -Espanya. Després de la victòria del Front Popular el cop de Franco (40 anys de dictadura). -Guatemala. J.J.Arévalo guanya les eleccions el 1944. Intenta legalitzar els sindicats. Pateix 32 cops d'estat. -Indonèsia. El 1963 el Partit Comunista pot guanyar les eleccions. L'any 65 hi ha el cop d'estat de Suharto. -Iran. L'any 1953 s'intenta nacionalitzar el petroli. Un cop d'estat acaba amb les intencions del govern. -República Dominicana. Juan Bosch Gavinyo guanya per un 59% dels vots. Cop d'estat i invasió de marines dels EUA l'any 1963.
La llista és inacabable però aquest no és el drama. El drama de la democràcia és que no hi ha cap excepció en tot el segle XX. Cada vegada que algun partit d'esquerres ha intentat canviar les coses, aplicar el seu programa enlloc del del FMI, ha patitun cop d'estat, dictadures, matances. Al tornar a la democràcia ja no hi havia cap perill: l'esquerra no guanyaria, havia estat aniquilada i aterroritzada.
atz |
Actualitat |
dimecres, 3 de gener de 2007 | 14:05h
En el primer article del nou bloc miraré d'explicat com veig el procés basc després de l'acció a Barajas. Soc del parer que no hi ha cap procés de pau. Hi ha, o hi havia, un Procés Democràtic de Ressolució del Conflicte. Aquest procés es basava en un doble acord: un entre els agents socials d'Euskal Herria i un altre entre ETA i els estats espanyol i francès. Aquest darrer pacte tenia tres continguts bàsics:
- Desmilitarització del conflicte - Presos, deportats i refugiats - Víctimes
atz |
Bloc |
dimecres, 3 de gener de 2007 | 13:41h
Aterro als blocs de Vilaweb després de serun cul inquiet en la blocesfera catalana. Abandono el meu bloc anterior a Atzavara.net, que jo mateix m'havia fet, per venir a Vilaweb. Tenir un bloc aïllat en un servidor és molt útil ja que et fas el bloc a mida i dóna més possiblitat però de cara a la interacció amb d'altre blocaires no és gens pràctic. Acabo aquest missatge aquí que tinc ganes de començar a escriure ja amb normalitat.
