El proper 27 de maig les catalanes i catalans sota
admi nistració espanyola estem cridade s a votar: hi ha eleccions
municipals i als parlaments auton òmics de les I lles i el País
Valencià . També les joves ens veiem abocades a escollir entre diverses
opcions polítiques que, al capdavall, en la seua majoria, en
representen una de sola, l'espanyolisme i el capitalisme salvatge, en
la seua forma crua del liberalisme o sota l'aparent pell de corder de
la socialdemocràcia. I més enllà de la marca política que representen,
ens trobem amb una elit social emergent: l'anomenada classe política,
que treballa únicament per a la seua supervivència i perpetuació i
ignora les múltiples problemàtiques del país, com l'habitatge, la
precarietat laboral, la destrossa del territori o les agressions a la
llengua catalana. (segueix)
A contiuació reprodueixo una entrevista de l'ADN d'ahir a Jordi Portabella, alcaldable per ERC, on contesto una per una les seves respostes.
Per què l'han de votar els ciutadans de
Barcelona? J.P.: Perquè tenim coneixement i il·lusió per transformar la
societat en què vivim en una societat socialment més justa i nacionalment més
lliure.
X.M.: ERC, i en especial el sector més reaccionari de JordiPortabella, ha demostrat ser un
partit del sistema. Que viu del i pel sistema. Economia de lliure mercat,
capitalisme salvatge, terciarització de
l'economia, monoconreu del turisme,
privatització dels serveis municipals i de l'espai públic... Fa temps que
aquells que aspiren a transformar la societat i assolir la independència
nacional dels Països Catalans han deixat de confiar en ERC, si és que mai ho
han fet.
Un nou assalt a les Eleccions d'enguany. Avui parlaré de totes, de les
municipals a l'estat espanyol, de les forals navarreses, del País
Valencià i les Illes i de les presidencials a l'estat francès. El mes
de maig es preveu mogut políticament i al ritme que van les inauguracions
sembla que els resultats electorals que preveuen les enquestes dels
partits donen majories prou ajustades. La cursa electoral és frenètica
i sembla que hi haurà prou canvis.
A l'estat francès finalment seran Sarkozy i Royalqui s'enfrontaran a la segona volta de les presidencials. La irrupció del suposat centrista Bayrou ha complert les previsions: s'ha acostat a Royal però no l'ha desbancada. LePenn,
per la seva banda, es desinfla considerablement respectes les anteriors
presidencials i queda quart, un lloc encara prou alarmant per un
candidat d'extrema dreta i profundament racista. El panorama és,
sincerament, desolador. El Partit Socialista Francès de Royal és senzillament un exemple més de la socialdemocràcia europea. De Royal a Zapatero no hi va massa, senzillament ens trobem davant del neoliberalisme imperant a la UE
amb un rostre, a vegades, amable. Així doncs queda a triar entre un
autoritari convençut de la dreta més rància i tirana com és Sarkozy o una Royal que ha hagut d'endurir discurs, tornar-se agressiva i per tal de plantar cara al candidat de la dreta. Cal tenir en compte que Royal és la segona classificada i que pertany a una pseudo-esquerra neoliberal i que ha abandonat tota idea de lluita de classes o d'igualtat i justícia social, tota voluntat transformadora. Però que la resta de candidats, des de LePenn a Sarkozy passant per Bayrou són de la dreta francesa i això fa una suma prou alarmant. (segueix)
Des que Jordi Hereu va heredar l'alcaldia de Joan Clos, ara mateix Ministre d'Indústria i precadàver polític, que el PSOE no ha parat d'intentar donar-lo a conèixer. Tant el partit com el consistori han fet una brutal campanya perque la gent el conegui i el resultat és un fracàs, no el coneix ningú. N'hi ha que el recordem com a responsable de la destrucció del Carrer Anglesola i la Colònia Castells a les Corts, de la seva responsabilitat en diverses càrregues policials amb els UPAS de la Guàrdia Urbana... mals records en definitiva.
La darrera jugada de l'hereu és la del Metro. No és cap secret que el trasport públic de Barcelona és dels pitjors d'Europa: car, defectuós i amb horaris infantils. Ara resulta que, a pocs mesos de les eleccions l'Hereu ens promet ampliació d'horaris, reforç de la xarxa nocturna de transports, i tot, de cara a l'abril. La cosa està prou clara: no ho hem fet en 28 anys però si em voteu ho faré un mes després de les eleccions. Au! A la merda Hereu, a prendre el pèl a la Mayol i en Portabella!
De transport púlic en aquesta ciutat i en tota l'àrea metropolitana no cal que ens en parlin ni ens prometin res més. Fins que no es digui ben clar que el trasport públic és això, públic, i per tant deficitari, finançat pel sector públic com a servei social bàsic i s'encari pel transport de les persones i no de simples unitats de treball i producció, aquí no hi ha res a fer. Ni hem de pagar per anar al metge (això de l'euro simbòlic... ni parlar-ne!), ni hem de posar monedes als fanals perque s'encenguin ni hem de pagar al metro per desplaçar-nos; aquesta és la essència d'un servei públic, social i universal.
Amb aquest article començo una nova categoria al bloc, es tracta de les eleccions que es celebraran enguany als Països Catalans. Ni no hvaig equivocat n'hi haurà tres: les presidencials a l'estat francès, on Ségolène Royal i Nicolas Sarkozy es disputaran si no hi ha sorpreses la presidència de la república; en segon lloc tenim les municipals a l'estat espanyol; i en darrer lloc i coincidint en dates amb les municipals, les eleccions autonòmiques al País Valencià.
De les municipals hi ha força coses d'interès que caldrà seguir atentament. En primer lloc, i com a barceloní, haurem d'estar atents a la possiblitat d'un canvi al consistori municipal. Les batalla electoral a la ciutat es planteja prou dura i sembla que els partits desplegaran tots els seus mitjans per tal de guanyar. El tripartit municipal amb el PSOE al capdavant sembla prou tocat i més després de 27 anys de govern (es queixaven de 23 però sembla que el canvi no va amb ells). D'altra banda l'apropament de les eleccions sembla que torna a escenificar el teatret de diferències entre el tripartit amb la Mayol antisistema, un alcalde que no el coneix ningú i un Portabella que vetlla més pels hotels de luxe que pels habitats de la ciutat. El PP sembla disposat una vegada més a fer sortir el dicurs més ranci de l'extrema dreta. Tornarà amb la mà dura contra l'incivisme, a la persecució de qui vagi sense samarreta pel carrer, amb el desallotjament d'okupes, relacionant immigració i inseguretat... sí sí, qualsevol dia ens titlla de xusma i el podem batejar com el nostre propi Sarkozy.
Atenció amb els convergents! Estan disposats a entrar de nou a la Plaça Sant Jaume i per això cal desnonar l'Hereu de Clos. Xavier Trias ha fet durant aquests quatre anys una oposició similar a la del PP però prou més hàbil. La política de Trias ha estat la de fer un discurs de dretes, alarmista i dinamitador de la convivència però amb força més serenitat i sempre oferint ajuda al tripartit municipal, no sense condescendència, per fer bé allò que l'equip de govern no feia bé. La pometa de la campanya és tota una estratègia per desbancar al tripartit. Caldrà veure quin paper hi juga però jo tinc una hipòtesi que em convenç prou. La imatge de la campanya i la pometa d'en Tries cerquen trencar la barrera que impedeix a molta gent votar a CiU. L'estigma de conservadors i de dreta roman clavada com una espina però en Trias ha decidit arrancar-la. si més no, a Barcelona. Amb una imatge més Agata Ruiz de la Prada que no pas David Madí vol trencar aquesta barrera que, segurament, és el pas que li cal a convergència per derrotar als del PSOE i els seus aliats d'ERC i ICV-EUiA. Ja ho veurem...
La segona cosa de les municipals, i com a independentista, és la important precampanya que les Candidatures d'Unitat Popular estan duent a terme allà on es presentaran, Els Punt de Trobada es multipliquen per les viles i ciutats del país recollint les propostes de les persones per tal de fer el programa de manera democràtica i participativa. Enguany la cosa va forta i fins i tot sentim ja travesses de resultats. El que està clar és que, al marge dels resultats que sembla que seran prou bons, l'alternativa municipal de l'esquerra independentista s'ha consolidat i això és només el primer pas per fer de la política municipal del nostre país una eina de i per les persones que permeti exercir el poder polític de forma popular i democràtica. Les CUP es consoliden arreu de les comarques com l'única opció si es vol frenar el creixement especulatiu i la destrucció del territori, la corrupció dels gran partits i les comissions del 3%, si el vol fer una política participativa i directa, en català i en clau nacional i sempre des de l'única posició que pot adoptar l'esquerra real, l'anticapitalisme.
En tercer lloc, i com a antifeixista, la Plataforma per Catalunya (PxC) de l'Anglada sembla disposada a extendre el seu model de confrontació feixista i neonazi a més viles del país. Ho porten clar. Ni renovaran el suport electoral, ni els i ls antifeixistes d'aquest país ens ho mirarem passivament.
En quart, i com a català, els Ciudadanos del Boadella volen extendre als ajuntament el toma 3 TV3 infectant així de neolerrouxisme les nostres institucions. Caldrà seguir-los d'aprop i, sobretot, no permetre que l'abstencionisme sigui la seva plataforma electoral. Com més vots hi hagi, més alta serà la barrera del 5% que hauran de superar.
De les eleccions al País Valencià i de les presidencials a l'estat francès ja en parlaré, així com de l'estratègia que les diferents partits vagin desplegant.
