atz |
Actualitat |
diumenge, 4 de febrer de 2007 | 13:51h
D'Esquerrra n'estic ja fins als nassos. No hauria d'estar més emprenyat amb aquests que amb els altres partits institucionals que fa dècades ens venen com a poble. La diferència és que els altres no se n'amaguen, o no tant. Que cap acte d'ERC estigui presidit per una estelada a aquestes alçades dels tripartits em sembla, senzillament, un insult i una burla a l'electorat independentista que els va votar, entre el qual, per sort, no m'hi compto. És senzillament d'escàndol.
Fa uns dies parlava sobre l'article d'en Carretero i la resposta de Xavier Vendrell [llegir]; sobretot del darrer. Doncs bé, crec que encara em vaig quedar curt i, malgrat també vull dir alguna cosa de l'article de resposta a Carretero del membre de la Fundació Catalunya Oberta Ferran Saez, m'agradaria fer un repàs d'algunes declaracions de Carod Rovira. Si us fa mandra llegir us podrieu quedar amb un concepte ben clar: allò que s'anomena pèrdua del pefil propi al govern és, senzillament dimissió nacional i renúncia.
atz |
Actualitat |
diumenge, 28 de gener de 2007 | 11:30h
Llegeixo els dos articles de Xavier Vendrell [1r] [2n] en repsosta als de Carretero i no m'ho acabo de creure. Les contradiccions que s'evidencien en tant poc espai són d'esàndol! Aniré per parts i miraré de no deixar-me res però serà difícil, en diu de molt grosses.
En primer lloc deixar ben clar que, malgrat quatre notes merament folclòriques, tant l'article com l'estratègia d'ERC és simplement regionalista i principatina. En aquest sentit no van gaire més enllà que CDC. Parlen de majoria per la independència i el sinònim és l'Espqnya federal! Què passa amb la Catalunya Nord? Estat lliure associat? La història de l'Espanya federal ja ens la coneixem però anem a deixar una cosa clara: primer la independència a tots els nivells dels Països Catalans i, després, ja decidirem si ens federem amb els Occitans, amb tot l'arc mediterrani o amb els andalusos. Però de quina independència parla Vendrell si va condicionada a un règim federal que no podem escollir? Són vostès federalistes o independentistes?
La batalla per un nou estatut, com diu Vendrell, ja sabiem com acabaria. Ningú es creia les paraules de Zapatero. Però, i si s'hagués aprovat el del 30 de setmebre, què? Hagéssim tingut un estatut, com el que tenim ara, amb quatre competències més en que es perepetuava l'status jurídic i polític. Amb el del 30 o amb l'arovat, Catalunya era Espanya i no hi havia res a discutir; més cadenes, 25 anys més. L'Estatut del 30 de setembre no evidenciava el conflicte, l'amagava. Enacara hagués estat pitjor. L'estatut: NO d'entrada. Aquesta via ja ens la coneixem. Resulta que els senyors d'ERC ho va descobrir tard això, bé, doncs benvinguts!
Parla d'internacionalitzar el conflicte. Quins nassos! Com es pot parlar d'internacionalitzar un conflicte que ERC està diluint? Què diran els d'ERC? Que el PSOE és antidemocràtic, que no respecta el nostre dret a decidir, bla bla bla. Però si en Montilla és president amb els seus vots, ERC té consellers al govern, que, per més inri, han desaparegut políticament en favor de la veu única i l'autoritat del Presidente Montilla! No fotem Vendrell, no fotem, que no sé si riure o emprenyar-me. Amb tripartit, espanyes federals, decrets de la 3a hora que no es recorren, agències tributàries que ens expolien, divisió administrativa, despolitització de la llengua, suprt a Zapatero amb el procés al país basc... no hi ha internacionalització del conflicte que valgui.
Per acabar, i sabent que em deixo coses, algunes línies del Patriotisme Social. Això ja és l'hòstia. El Patriotisme Social que ens venen és, simplement, la gran falàcia que ni els socialdemocràtes europeus que se'l van inventar se'l creuen. Patritisme Social és una llei d'estrangeria que condemna a misèria i mort a desenes d'immigrants cada dia, són deslocalitzacions i 660 acomiadats a la SEAT, és un accés a l'habitatge impossible per l'especulació immobiliària suta a terme per empresaris i ajuntaments (també d'ERC), és repressió als moviments socials i criminalització de dels formes de lluita, és batre el rècord de desallotjament superant la Valdecasas, és privatitzar la sanitat (ICS i CAPs), és el sectarisme informatiu de TVC, és colocar a la família i amics a les conselleries, continuo?
Sí, continuo. Dir que Patritisme Social és que Barcelona sigui la capital del civisme és dels insults a la inteligència més grans que puc gaver sentit en boca d'un dirigent d'ERC. Si us plau! L'ordenança del civisme criminalitza i persegeuix policialment a les prostitutes, als moviments socials, als patinadors, als indigents... L'ordenança del civisme aborta l'espontanietat natural de la ciutat. Impedeix qualsevol mostra de vida més enllà de la fredament calculada des dels despatxos de l'Ajuntament. Esteu privatitzant l'espai públic, generalitzant l'aparheid social donant via lliure a un urbanisme deshumanitzat, desestructurant i dinamitador de les relacions socials. Patriotisme Social és, doncs, impedir que res ni ningú pugui autoregular-se i ser lliure, expressar-se públicament sense fer cua a l'administració i dipositar una fiança. És, en definitiva, crear una ciutat on res pugui esdevenir potencialment subversiu. Només hem queda recomanar, de nou, un llibre que podreu trobar en aquest article.
atz |
Actualitat |
dijous, 25 de gener de 2007 | 15:40h
Això del procés a Euskal Herria no va pas bé. Avui semblava que l'Audiència Nacional donaria una bombolla d'oxígen adoptant mesures humanitàries amb el pres polític basc Iñaki de Juana. De nou, i com va dir el matiex Arnaldo Otegi ja fa dies, la imatge del procés és la d'un pres polític que ja hauria de ser al carrer agonitzant enmanillat a una camilla d'hospital. Una mala notícia acompanyada de la sentència judicial del Tribunal Suprem en que declarava organitzacions terroristes a Jarrai-Haika-Segi [article al respecte].
Malgrat tot, l'esquerra abertzale està donant exemple fent front a les adversitats i, des de la clandestinitat i contracorrent, continua batallant per la ressolució del conflicte basc d'arrel peque és això el que desitja la societat basca. Sembla però, que el PSOE no està disposat a seguir la mateixa estratègia. Ha optat per pactes antiterroristes completament antidemocràtics, per la no derogació de la llei de partits, per no complir cap dels compromisos que va adoptar amb ETA...
Sembla ben bé que l'estratègia de ZP és la mateixa que la del PP. Si dels morts en surtin vots, carreguem-nos tota espectativa de pau per tal de salvar el cul a les properes eleccions estatals. Sembla, talment, que els estratègues electorals del PSOE van a la recerca de nous caiguts por españa y las elecciones. La detenció d'un militant d'ETA, Iker Aguirre Bernadal, avui a Portbou no fa més que confirmar que la repressió continuarà, que les condemnes arbitràries seguirant essent una constant i que el PSOE prefereix la guerra bruta i la calç viva abans que un procés a la irlandesa...
atz |
Actualitat |
diumenge, 21 de gener de 2007 | 11:02h
Fa un parell de dies coneixiem la sentència del Tribunal Suprem espanyol en que, fins i tot contradient l'Audiència Nacional a instàncies de l'AVT i la fiscalia, condemnava a 23 joves de l'esquerra independentista basca. El sumari 18/98 i en concret aquesta nova sentència contra els membres de Jarrai, Haika i Segi són un nou exemple del'aparheid polític que es viu a Euskal Herria. Avui seré dur, dur i pessimista.
Aquesta sentència arriba en un moment clau. En plena crisi del procés de ressolució del conflicte, en que els presos no han acceptat ésser moneda de canvi de solucions de mig camí, i en que l'esquerra abertzale està discutint què cal fer després de Barajas i el comunicat del'organització político-militar ETA, la sentència busca un objectiu clar: dinamitar qualsevol esperança de pau i democràcia a Euskal Herria.
atz |
Actualitat |
divendres, 12 de gener de 2007 | 13:21h
Després de desaparèixer un parell de dies torno a escriure al bloc. Els exàmens no perdonen així que no puc garantir la constància. Avui, torno a la càrrega amb un tema habitual al meu bloc. Fa uns dies criticava Les engrunes enverinades de Joan Oliver per un artícle sobre Xina, Cuba i Àfrica i a Iñaki Anasagasti [bloc] per un artícle sobre Veneçuela. Bé, doncs sant tornem-hi! L'espectacle que oferia ahir el diari AVUI era senzillament vergonyós. Les engrunes de l'Oliver, que aviat el metge em prohibirà llegir, eren senzillament una llista de mentides i difamacions que sobrepassen la decència política i periodística més enllà de l'opinió. A la secció La cara de les notícies, el particular semàfor del diari, hi podiem veure un negatiu amb el sensacionalista títol De la febre al deliri. Per si fos poc, el tractament de la notícia a l'interior, a les pàgines internacionals semblava escrit a dictat del Grupo PRISA.
atz |
Actualitat |
dimarts, 9 de gener de 2007 | 16:54h
Us faig partíceps d'una rèplica al Bloc d'Iñaki Anasagasi, senador per EAJ-PNV sobre la decisió del govern de Veneçuela de no renovar la llicència a RCTV.
>> Per veure la resposta podeu continuar llegint aquest post o bé mirar-lo als comentaris al post que hi ha al bloc d'Anasagasti. El text està en castellà, si tinc ocasió miraré de traduir-lo.
atz |
Actualitat |
dimarts, 9 de gener de 2007 | 11:01h
Ahir vaig contestar a l’editorial
d’El País del dia sis. Avui, no puc estar-me de comentar les Engrunes de Joan
Oliver a l’AVUI d’ahir vuit de gener de 2007. Us les enllaço perque us les
llegiu i perque, potser i només potser, us indigneu amb mi [Llegir-les].
En elles parla de tres vies de desenvolupament: la xinesa, la cubana i
l'africana. Sorprèn com lloa la xinesa i l'africana a l'hora que insinua
canvis un xic descabellats pel dia que Fidel Castro, Comandant en Jefe cubà,
mori. Hi ha moltes consideracions a fer respecte tot el que Oliver ha
dit en tant poques línies però miraré de fer-ho.
El director de la Fundació Catalunya Oberta, font ideològica del
nacionalisme neoliberal principatí, benegloria el progrés xinès cap a
l'economia capitalista malgrat criticar-li el sistema polític totalitari. Bé, Oliver podria donar altres dades que el simple
creixement econòmic com per exemple que la jornada laboral en molts
casos supera les 16 hores diàries o que només un 10% de la població té
accés a la sanitat, mentre un 20% té assegurançes privades i el 70%
restant simplement es fot de gana, d'esclavitud i de malaltia. Aquesta
ha sigut la gran aportació capitalista a la Xina (sense lloar en
absolut la revolució cultural).
atz |
Actualitat |
dilluns, 8 de gener de 2007 | 12:31h
Prisa, PSOE, Sabater i talante. Són coneguts els interessos econòmics del grup PRISA-PriSOE amb la família Cisneros i altres imperis mediàtics que operen a Veneçuela. Doncs bé, abans d'ahir en la seva editorial el neoliberal seudoprogressista diari El País atacava de nou als partits d'esquerres a Veneçuela. Hi ha algunes coses que el diari de ZP i Gabilondo no han digerit gaire bé:
-Que els partits que recolzen Chávez hagin guanyat des de 1998 TOTES les eleccions i referèndums que hi ha hagut al país. Incloent les presidencials, referèndums revocatoris, constitucionals, legislatives... totes! Per majoria i sense trampes.
-Que el cop d'estat de la Patronal no tirés endavant l'abril de 2002. Golpe a un caudillo deien sense manies aleshores!
-Que l'oposició hagi fracassat, no només amb el cop d'estat, sinó també a les urnes. No es van presentar a les darreres legislatives i, com era de preveure, l'Estat de Dret continua i les eleccions es van fer. A les darreres presidencials fins i tot el candidat de l'oposició va reconeixer la victòria neta i legal de Chávez.
atz |
Actualitat |
dimecres, 3 de gener de 2007 | 14:05h
En el primer article del nou bloc miraré d'explicat com veig el procés basc després de l'acció a Barajas. Soc del parer que no hi ha cap procés de pau. Hi ha, o hi havia, un Procés Democràtic de Ressolució del Conflicte. Aquest procés es basava en un doble acord: un entre els agents socials d'Euskal Herria i un altre entre ETA i els estats espanyol i francès. Aquest darrer pacte tenia tres continguts bàsics:
- Desmilitarització del conflicte - Presos, deportats i refugiats - Víctimes
