atz |
Llibres |
dijous, 25 de gener de 2007 | 10:12h
Us escric per parlar-vos, de nou, d'un llibre que fa poc he acabat de llegir. Al final de l'article podreu recollir la referència bibliogràfica. Abans de res: gràcies a la gent de la Ciutat Invisible i a l'Oriol per la recomanació, valia la pena.
El llibre fa un repàs per les causes socials i polítiques que van provocar l'onada de revoltes a les ciutats de l'estat francès la tardor del 2005. No detalla què va passar aquells dies sinó què estava passant des de feia dècades perque la repsosta de milers de joves, autòctons i immigrants de diverses generacions, fos cremar milers de cotxes, enfontar-se amb la policia i posar en escac les forces de repressió de Sarkozy. > Segueix
atz |
Llibres |
divendres, 5 de gener de 2007 | 13:49h
Faré una breu reflexió sobre Venezuela per comentar el darrer llibre que m'he llegit. És un gran llibre. Al final en trobareu la referència bibliogràfica.
Fa ja 8 anys que a Venezuela es viu una autèntica revolució democràtica. L'estat de dret ha vençut sobre aquells qui l'han intentat tombar quan els ha anat en contra. La història del segle XX ens ensenya, ja des de la guerra civil, que la democràcia i l'estat de dret han estat una gran mentida. El sistema democratic parlamentari que vivim també a Europa està disposat a deixar-nos triar els nostres representants sempre que aquests no siguin d'esquerres. Quan parlo d'esquerres em refereixo, obviament, a l'esquerra anticapitalista que pretén quelcom més que adaptar-se amb ulleres de pasta al neoliberalisme actual. Ser d'esquerres és, fonamentalment, una opció econòmica.
En la història del segle XX podem trobar centenars d'exemples on, qual s'esquerra ha amenaçat amb eradicar els privilegis i extendre la ciutadania a totes i cada una de les persones del país, l'estat de dret a desaparegut. Posem alguns exemples:
-Xile. Després de la victòria d'Allende el 1974 hi ha el cop d'estat de Pinochet. -Espanya. Després de la victòria del Front Popular el cop de Franco (40 anys de dictadura). -Guatemala. J.J.Arévalo guanya les eleccions el 1944. Intenta legalitzar els sindicats. Pateix 32 cops d'estat. -Indonèsia. El 1963 el Partit Comunista pot guanyar les eleccions. L'any 65 hi ha el cop d'estat de Suharto. -Iran. L'any 1953 s'intenta nacionalitzar el petroli. Un cop d'estat acaba amb les intencions del govern. -República Dominicana. Juan Bosch Gavinyo guanya per un 59% dels vots. Cop d'estat i invasió de marines dels EUA l'any 1963.
La llista és inacabable però aquest no és el drama. El drama de la democràcia és que no hi ha cap excepció en tot el segle XX. Cada vegada que algun partit d'esquerres ha intentat canviar les coses, aplicar el seu programa enlloc del del FMI, ha patitun cop d'estat, dictadures, matances. Al tornar a la democràcia ja no hi havia cap perill: l'esquerra no guanyaria, havia estat aniquilada i aterroritzada.
