La proximitat de les eleccions autonòmiques, la consulta d'Arenys de Munt i l'onada del 13 de desembre, la proximitat de la sentència sobre l'Estatut de la CAC o les escissions i iniciatives al si del catalanisme polític han escalfat el debat entorn l'autodeterminació. En aquest context, partits i entitats mouen fitxa, sobretot de cara a les eleccions autonòmiques. De valoracions sobre les consultes se n'han fet moltes i ben diverses, però a banda de treballar per a les properes consultes, cal centrar el debat entorn l'estratègia que des de l'Esquerra Independentista cal jugar en el context actual per tal que la independència i el socialisme esdevingui l'aposta de futur dels Països Catalans.
La CUP va decidir al juny passat que no seria
present a les eleccions al Parlament de Catalunya i, cada dia que
passa, estic més convençut de la decisió que vam adoptar
col·lectivament. Fer un exercici de responsabilitat política com
aquell, fugint de presses i pressions externes, no era quelcom fàcil.
Entrar de ple en el cicle electoral hagués estat un pas en fals que
hauria posat en escac tant la feina necessària per a les eleccions
municipals (que han de tenir lloc només mig any després de les
autonòmiques) com la credibilitat del propi projecte de la Unitat
Popular. En canvi, l'Esquerra Independentista i la CUP han aconseguit
quedar al marge de la guerra entre reagrupacions, sumes i laportes. Vam
néixer per combatre als estats espanyol i francès i per bastir una
societat justa, la nostra no es la batalla de salvapàtries de tall
mesiànic. (segueix)
El projecte de reforma de la Llei d’estrangeria ja és al Congrés dels Diputats i es troba ara en fase de debat parlamentari. Al llarg dels propers mesos el PSOE, autor de la proposta, haurà de negociar amb la resta de grups la reforma per tal d’assolir la majoria suficient per aprovar-la. La proposta del govern denota un clar caràcter utilitarista dels estrangers prescindint de la seva condició humana per ser tractats només com a peces del procés productiu. Si en època de vaques magres la integració i les regularitzacions massives formaven part del discurs oficial, quan arriben vaques magres les expulsions, l’aïllament i la persecució són la recepta per precaritzar les condicions de vida i aconseguir el retorn als països d’origen. (segueix)
El proper 14 de juny se
celebrarà al Fòrum de Barcelona el Congrés Nacional d’ERC. Una setmana abans,
el 7 de juny, les seus comarcals acolliran les eleccions primàries per escollir
el President i Secretari General d’ERC. S’hi presenten quatre candidatures si
no hi ha pactes previs entre elles, una possibilitat que RCat però que omple de
dubtes la candidatura liderada per Uriel Bertran (EI). Al congréss’hi ha d’aprovar la ponència que marcarà
l’estratègia d’ERC els propers anys i dos són els temes que han centrat el
debat: la separació entre càrrecs de govern i de partit (model EAJ-PNV) i la
possibilitat de revisar i fins i tot trencar el tripartit actual. (segueix)
La legislatura que s´acaba ha vingut marcada pel debat sobre el model d´estat en els seus diferents fronts. Des de la reforma de diversos estatuts fins al fracàs del procés democràtic a Euskal Herria. Els diferents partits catalans i espanyols amb representació parlamentària a Madrid es juguen el 9 de març la revàlida com a frontissa.
El paper de CiU, ERC i IC-V Convergència i Unió ha intentat guanyar a Madrid el que dues vegades li ha pres el tripartit als "morros". El pacte Mas - Zapatero sobre l´estatut pretenia capgirar el govern de la plaça Sant Jaume però l´arribada de Montilla va desfer les expectatives. CiU ha basat la seva estratègia en donar el suport just al Govern espanyol en grans afers i si pot ser en contra de l´opinió del tripartit, amb la imatge que l´aliat de Zapatero al Principat és Mas i no Montilla.(segueix)
El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya aprovava la proposta d’Estatut que havia de viatjar a Madrid a passar el ribot i la tisora. Un acord inextremis entre Mas i Maragall desencallava les negociacions i feia possible el vot afirmatiu dels partits membres del tripartit i de Convergència i Unió. El pacte en qüestió es referia al nou sistema de finançament autonòmic, el tema estrella de la reforma estatutària. El posterior pacte Mas-Zapatero i el tràmit del text a les Corts espanyoles desdibuixaven finalment l’acord inicial. (segueix)
El periòdic popular dels Països Catalans, l'Accent, enceta una nova etapa aquest mes ampliant quatre pàgines més cada número. El primer del 2008, l'any del cinquè aniversari, inclou una pàgina a la secció Països Catalans on es tractaran aspectes de la política catalana. El número 121 fa una radiografia de la situació en què els diferents estatuts d'autonomia catalans es troben actualment. A continuació teniu la columna que he redactat i amb la que inicio una etapa com a col·laborador habitual d'aquesta secció, on faig un breu resum dels estatuts valencià i illenc. Podeu llegir també l'article de na Laia Altarriba sobre els recursos a l'Estatut del Principat i el del company Abel Caldera [bloc], de Berga, sobre el reguitzell de recursos i recusacions al Tribunal Constitucional espanyol.
Llum verda a els "altres estatuts" Xavier Monge, Barcelona
Els estatuts del País Valencià i les Illes han superat ja tots els tràmits. L’estatut valencià tenia dos recursos d’inconstitucionalitat contra l’article que preveia la gestió sobre les “conques hidrogràfiques excedentàries” per part dels governs d’Aragó i Castella-la-Manxa. Ambdós recursos van ésser desestimats pel Tribunal Constitucional (TC). Malgrat això, cal esperar a que el TC es pronunciï sobre l’abast de l’article ja que podria obrir les portes a un transvasament de l’Ebre i altres rius. (segueix)
Un nou capítol de l’ofensiva neoliberal
Article publicat a la Fàbrica [enllaç] el 10 de desembre de 2007
A principis de desembre de 2007 el president del govern espanyol i candidat a la re-elecció pel PSOE va anunciar que si guanyaven les eleccions suprimiria l’Impost del Patrimoni. El PP ja havia anunciat aquesta mesura molt abans, el què fa pensar que si la política de pactes no ho impedeix li queda ben poc de vida a l’impost. L’onada neoliberal de la Unió Europea (UE) ja ha portat a molts estats a suprimir el tribut tot i que encara el tenen França i Suècia. (segueix)
Article publicat a l'Accent 169 [enllaç]
Article publicat a l'Accent 164 [
Articles publicats a l'Accent 131 [
Article publicat a l'Accent 123 [
