Avui ha comparegut a la Comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament de Catalunya el Conseller de Conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós. Compareixia junt al president de la Comissió d'Experts que han elaborat la proposta base sobre la qual es debatrà la ponència de la Llei Electoral, quelcom pendent des de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979. La proposta inclou llistes tancades però desbloquejades on cada elector/a podrà escollir l'ordre dels candidats, l'incentiu del vot anticipat, el compliment de la paritat en les llistes o la participació política electrònica entre d'altres. (segueix)
Arran del darrer article que vaig escriure en Juli Cuéllar [enllaç], company de la CUP de Mataró i una de les persones amb qui vaig créixer com a militant independentista, em deixava un comentari. Visitant el seu bloc llegia una breu reflexió [enllaç] sobre el cas i l'estat del serveis sanitaris al Maresme. En primer lloc, comparteixo plenament tant el seu article com el comentari que va fer al meu i, en segon lloc, són temes prou diferents. D'acord amb això, faré alguns comentaris sobre aquest segon aspecte. (segueix)
El Periodico de Catalungmaya publica el dia 14 de setembre una notícia sobre el compromís al que han arribat Joan Puigcercós, Conseller de Governació, i Francesc Boya, Síndic d'Aran, per crear una comissió mixta del Govern de la Generalitat i el Consell d'Aran per elaborar la Llei d'Aran que preveu l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) per abans del 2010. Ambdós s'han mostrat partidaris de que la llei vegi la llum abans si pot ser.
Estic completament d'acord amb que cal una llei específica per regular
un autogovern de la Vall d'Aran i a més a més sempre amb la idea al cap
que no podrem defugir de per vida el debat sobre la realitat pròpia de
l'Aran i la seva proximitat, i diguem-li com volguem, amb Occitània, un
debat que actualment esdevé quasi impossible ja que l'Aran es troba en
mans d'una dreta caciquil i un pseudogrogressisme d'etiqueta
asfixiants. Ara bé, la proposta de Puigcercós és allò que els catalans
en diem començar la casa per la teulada. (segueix)
Aquest és el títol del curs al que el passat mes de juliol vaig assistir. Fruit d'aquell curs i de l'inquietud respecte aquest tema que ja tenia prèviament vaig inaugurar la secció d'Organització Territorial al bloc i ara començo a desenvolupar tot allò que vaig aprendre i anotar. Per començar crec que cal situar bé els límits del tema. Quan parlem d'organització territorial parlem de política en estat pur. L'organització territorial recull la divisió político-administrativa del poder, l'administració del territori i al territori. De l'estructura territorial que articulem en dependran els serveis bàsics, la proximitat o llunyania de la presa de decisions, la cohesió social, la identitat col·lectiva, el model econòmic, etc. (segueix)
Reprenc la meva activitat blocaire una vegada passats els exàmens, els exilis i la resituació personal que he fet darrerament. La reprenc amb un tema que ja havia tocat anteriorment i que ara ja disposa de categoria pròpia al bloc: l'Organització Territorial. La setmana del 9 al 13 de juliol vaig fer un curs d'Els Juliols de la UB al respecte ja que era un tema que feia temps que m'interessava i n'he tret un grapat de conclusions i un grapat encara més gran de dubtes i interrogants. Donaré prou la pallissa amb el tema però tenint en compte que el primer article al respecte [enllaç] és el més llegit de tots suposo i espero que us interessarà el tema. (segueix)
Montilla ja ha presentat les prioritats del govern. Passats els 100 dies ja anava essent hora, la veritat. Veig que Vilaweb en destaca tres: la llei electoral, l'ordenació territorial i l'oficina antifrau. Parlaré de la segona, de les altres ja tindrem temps ja que la cosa va per llarg (pel 2010 de fet). Fa temps que dono
voltes al tema de la reordenació territorial tant del Principat com
dels Països Catalans. La divisió del nostre país en tantes
administracions i la submissió a la seva ordenació ens ha deixat prou
tocats en aquest aspecte. El debat territorial fa temps que sona; els
exemples més clars i de fa temps probablement són la Vegueria Penedès i El Lluçanès és comarca. (segueix)
