Entrar a la ciutat de bon dematí és com entrar en la pròpia casa, i cada indret és un punt cardinal, un vent del món
Després en baixar del cotxe i començar a caminar em vénen aromes de pastisseries
Palos, borratxos, doblegats: per ventura una pura il·lusió neuronal, un seguit de vivències dormides que retornen
Qui serà capaç de parlar-me'n, de tot això, i de compartir-ho -altres cares desconegudes, altres colors-
En cada lloc les sensacions provenen de la memòria -que no serveix per a ser feliç, segons els inversors-
Però la nostra felicitat s'ha de pastar amb tots els temps verbals, pensar és dialogar i contestar i proposar
El passat, el present i el futur, les ambicions de l'enteniment, la pervivència de les obsessions
El mostrador de l'experiència, no és el mirall on es desfan totes les mirades i després es refan i es transformen en altres mirades?
Arribam a algun lloc i es sempre un lloc desconegut, per molt que vells aromes de palos, de borratxos i de doblegats
Ens enganyin com tots els camins falsos per a benaventurats a la llum falsa del migdia
En lloc de rebre directament la llum emboirada que ens vol mostrar els racons falsament coneguts
Pels carrers que van molt més enllà, perduts entre aromes imaginaris i propostes vagament oblidades
(9 d'agostde 2010)

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras