
A la primera part he explicat la meva percepció de què un lideratge polític que ens hagi de portar a la independència no es pot basar-se principalment amb la mentida i l’engany.
A la segona part he explicat el perquè molts cops els adversaris són atacats amb molta més cruesa i amb més engany que l’enemic.
Aquest tercer reflexionaré sobre com pot haver influït la nostra història i l’entorn natural en modelar un tipus de lideratge.
Si tornem al primer article d’aquesta sèrie, explico que sembla que hi ha la tendència a utilitzar l’engany i la mentida com a praxi política ben vista per la nostra societat. Davant això, hom té el dubte que si això és exclusiu del poble català o bé, es dóna en altres pobles d’altres contrades.
(continua)

Encara sobre la Gala dels Premis Gaudí de cinema