Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Juliol 2010 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31

Marinos

vicent
enllaç permanent
divendres, 9 de juliol de 2010 | 13:16h

Aquesta matinada ha mort el meu amic Marinos, de Kefalonia. La notícia m'ha colpit com si un raig m'hagués partit per la meitat. He pogut parlar amb la Valia per telèfon i expressar-li la meua desolació d'aquella manera pal·lida que t'ix quan mor un amic. Em pesa el cos mentre escric i mire mecànicament, estabornit, les fotografies d'un passat que de sobte sembla d'una altra era.

Entre elles, entre les fotografies, en trobe una d'aquella nit magnífica que vam viure junts al Camp Nou fa uns mesos. Marinos era probablement el culé estranger més gran que mai he conegut. Un fanàtic autèntic. Recorde haver vist al seu pis d'Atenes un partit de la Champions que jugava el Barça i botava i cridava més ell que jo. Per això la darrera vegada que amb Valia van venir a Barcelona els vaig portar al Camp Nou i els vaig presentar Joan Laporta, a qui ell admirava profundament. Marinos, que en la foto li encaixa la mà amb cara de nen, es va emportar tots els records imaginables del camp, feliç i content com un gínjol. Feliç amb aquell somriure enorme que lluïa sempre i que ara hem perdut tots, però més que ningú la Valia i el petit Nicolàs...

Matí empordanès

vicent
enllaç permanent
divendres, 9 de juliol de 2010 | 11:35h

Participe en la jornada d'Empordà Digital a Palafrugell, a la Fundació Josep Pla. Sempre és un plaer tornar-hi però per a ser-hi a les deu del matí em toca alçar-me molt d'hora. La millor prova de com ha canviat la comunicació, que és d'això que volen que parle, és que la persona amb la qual he quedat a l'estació de Girona no em coneix i decideix entrar a internet des del mòbil i mirar una fotografia meua abans de saludar-me.

Anem en cotxe fins a Palafrugell on m'espera l'auditori, ben despert per ser tan matí. Parle dels canvis tan radicals que patim en el món de la comunicació i la conversa s'allarga després una bona estona. Finalment un taxi em ve a cercar i em du a l'estació de Flaçà amb la mala sort que perd el tren previst i he d'estar-m'hi prop d'una hora, amb la son acaçant-me.

El recorregut amb el taxi em regala algunes de les imatges que esperes de l'Empordà. És una llàstima no passar ni un matí però les presses i les complicacions d'agenda són múltiples. Mentre espere el tren em pose música a l'iPod i tanque els ulls amb prevenció per no quedar-me dormit del tot. Un raig de sol potent penetra dins l'estació buida. Esperaré.