
Hem escoltat la sentència del TC de l'estatut mentre viatjàvem cap a Barcelona.
La Judit em deia que semblava que no fos veritat, que feia pensar en els talls que ens posen d'intereconomia a l'APM.
Però és veritat i ara ens hem d'enfrontar al que vol ser el genocidi del nostre poble.
Sense la nostra història, sense la nostra llengua, sense el finançament... només quedem nosaltres.
Demà els demostrarem que ja sabem el camí i per tant caminarem.
I aquest cop no ens aturarem!
Ens ha costat un xic massa però ara ja s'ha acabat, fins aquí podíem arribar.
Ens ho diu el poeta i ho proclamem: no podrem mai ser si no som lliures.
Demà a les 18:00 s'inicia el camí sense retorn cap a la plena llibertat.
I podrem dir "jo hi era".

S'han acomplert els pitjors pronòstics. Si he llegit bé el resum que n'ha fet Vilaweb (resumir un totxo de 880 fulls és tota una heroïcitat) les reinterpretacions de l'Estatutet van més enllà del que temíem en un principi. El Tribunal Constitucional entra a sac en el caràcter nacional de Catalunya, en la llengua, en la justícia, en les infraestructures, en tot. El que és pitjor és aquesta sensació no ja de retallada del text estatutari sinó de marxa enrera respecte als anteriors trenta anys d'autonomia, els que havien justificat el salt endavant. Un salt endavant que, il·lusionadament (sí que, n'érem d'il·lusos, sí) vam saludar un ja llunyà 30 de setembre de 2006.
Però trobem-li el costat bo. Aquest període de quatre anys, ple de feixucs estira-i-arronses polítics i judicials, de pressions de tota mena, d'infraestructures tercermundistes, d'agressions mediàtiques, de boicots comercials... hauran servit perquè un creixent nombre de catalans prengui consciència, ara sí, de que tot el peix ja està venut i, com diu aquella frase que comença a ser tòpica, amb Espanya no hi ha res a fer.
Que la sentència es faci pública justament vint-i-quatre hores abans de la gran manifestació de demà a Barcelona pot ser una involuntària coincidència o una volguda provocació. És igual. Que facin el que els doni la gana. En realitat sempre fan el que els dóna la gana. Jo ja no perdria massa el temps en anàlisis de cap tipus. Demà, a manifestar-nos. A la tardor, a votar amb l'esperança de que els partits comencin a entendre el missatge que els estem llançant la societat des de fa molt de temps: valentia, lideratge, idees clares, excel·lència en la gestió, honestedat...
Demà, si no es deixen el sonotone a casa, la classe política tindrà una bona ocasió de sentir nítidament què vol la societat catalana els propers mesos i anys.
Durant tota aquesta setmana hem assistit a una batalla semàntica de nivell escàs però que amagava molts continguts al darrere, el principal dels quals és la por. Em refereixo a la prevenció del PSC per acostar-se al verb 'decidir' en termes polítics. Per què no volen decidir? Prefereixen que algú altre decideixi per ells? Doncs a jutjar pel que diu el seu eslògan, 'segueixo creient', em sembla que sí.
Aquest lema davant la humiliació de l’estatut d’anar per casa que defensen els partits del Parlament Català, crec seria el primer pas per passar d’una manifestació segons tots els mitjans oficials en defensa de l’Estatut, a una que aporta l’única solució que hores d’ara te Catalunya si vol seguir endavant, el demes es pura demagògia dels Montilla, Mas, Puigcercos i companyia, per intentar frenar l’independentisme desacomplexat, i fer creure que encara es possible recuperar tot el que s’ha perdut aquestes ultimes setmanes, que ha estat el de la mort definitiva de l’Estatut, i el de la virulència extrema que pot arribar l’estat espanyol amb tots nosaltres.

Demà pot ser una diada històrica, hauria de ser-ho pel bé nacional de Catalunya. El 10 de juliol de 2010 ha d'entrar a la història per la mateixa porta que hi va entrar la Diada de l'11 de setembre del 77. Jo, que hi vaig ser, vull percebre clarament un fil conductor entre ambdues manifestacions, encara que hagin passat quasi 33 anys. Si la força impulsora que va generar la Diada del 77 no es renova demà, prenent-ne el relleu, perdrem l'embranzida històrica, el motor que ha fet avançar nacionalment el país fins que ens han aturat de la manera més grollera i antidemocràtica possible en el marc legal espanyol d'ara mateix.
En aquests 33 anys hi ha hagut una paradoxa històrica. Al 77 Catalunya estava situada en els primers llocs de renda per càpita i riquesa a Espanya. Actualment, no. El desenvolupament espanyol promogut per la democràcia i la mal entesa solidaritat interterritorial promoguda per un socialisme espanyol insensible a les realitats nacionals altres que l'espanyola han situat Catalunya en un lloc molt més baix que el que li correspon i alhora l'anomenat espoli fiscal ha crescut. Aquesta transferència de riquesa catalana a la resta de l'estat no ha servit per reconèixer la nostra aportació al creixement d'Espanya sinó que encara se'ns continua titllant d'insolidaris malgrat la publicació no fa gaire de les balances fiscals. (CONTINUA)

Tot sentenciat! Acava de confirmar-se que el totxo de 881 folis que explica la interpretació de la sentència de l'estatut ribotat per part del Tribunal Constitucional, en definitiva acava sent una versió 2.0 del Decret de Nova Planta que l'Estat Espanyol va imposar a Catalunya després de la derrota de 1714.
L'única diferència és que en aquells temps el Decret el van escriure els mateixos dirigents borbònics espanyols, en canvi ara, els xèrifs espanyols "simplement" han aplicat "àcids i residus nuclears" a un text escrit i aprobat pel Parlament de Catalunya, que ha hagut de patir un viacrucis de quasi cinc anys per acabar a la tomba de...
... Caram, és veritat. On és la tomba de l'estatut? Potser l'han incinerat? Això és un tema pendent a resoldre! S'hauria de buscar un raconet de Catalunya per encabir-hi les restes funeràries del malaurat estatut. En el fons..., és un màrtir, es mereix un descans etern, serè i tranquil...
De moment, algú ha tingut la delicadesa de fer-li l'esquela. L'he rebut per correu electrònic i us proposo que demà us l'imprimiu i us la pengeu en la solapa en senyal de dol...
No sé si l'Ajuntament d'Arenys de Mar podria disposar d'algún raconet en el seu bonic cementiri municipal... El pare de Sepharat el comprendria eternament i l'ànima dels sentiments viscuts el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt l'ajudarien en el seu camí infinit de l'eternitat.
(segueix...)

La manifestació al centre de Barcelona de demà no és l'únic acte que s'ha convocat en contra de la sentència de l'estatut. L'Obra Cultural Balear (OCB) ha convocat avui mateix, a les set, una concentració a la plaça de Cort (Palma). La finalitat és de defensar l'autogovern i de contestar la retallada de l'estatut de Catalunya. Segons l'OCB, la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) també perjudica el desenvolupament de l'estatut balear, com van explicar ahir dos juristes, Tomeu Colom i Toni Abat. La convocatòria ha rebut el suport d'una plataforma de forces polítiques integrada per tots els partits llevat del PP: PSIB-PSOE, UM, PSM, EAV, Iniciativa d'Esquerres, ERC, els Verds i Entesa per Mallorca.
Entitats cíviques d'occitans i catalans, per la seva banda, han convocat per demà mateix una concentració a Tolosa en solidaritat amb la manifestació de Barcelona contra la sentència del Tribunal Constitucional i en favor del dret de decidir dels catalans. El Casal Català de Tolosa i algunes entitats, com Cadres Catalans i el Partit Occità, criden a concentrar-se, a les sis d'horabaixa, davant el consolat d'Espanya a Tolosa. Els convocants demanen als ciutadans que portin banderes catalanes i occitanes per protestar contra la censura del Tribunal Constitucional espanyol i per defensar la dignitat de Catalunya.
Al País Basc, l'esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna i Alternatiba han convocat una manifestació a Sant Sebastià demà a les 17.30, en solidaritat amb Catalunya. A Londres i a Berlín també hi haurà concentracions. A la capital anglesa serà a les cinc de la tarda (hora local), a Chesham Place. I a la capital alemanya, serà a les sis a l'Alexanderplatz. A Dublín, Irlanda decideix ha fet una convocatòria a les cinc (hora local) al davant del General Post Office d'O'Connell Street. Fora de la Unió Europea, també hi haurà actes demà al continent americà: a la capital equatoriana, Quito, es farà una concentració davant l'Ambaixada espanyola a les onze del matí (hora local), i a Nova York, el Catalan Institute of America convoca entre les 11.30 i les 14.30 els seus membres i simpatitzants al Roger Smith Hotel (501, Lexington Avenue) per seguir la manifestació de Barcelona en directe per televisió i ràdio.
From: Josep <jsort64@gmail.com>Date: 4 de juliol de 2010 19:45:47 GMT+02:00Subject: [josepsort] LECTURES D'ESTIU... i PEDROLOEls lectors veterans d'aquest modest i humil bloc, ja saben que l'estiu és el moment que aprofito per esbargir-me intel.lectualment i fer allò que no puc fer durant la resta de l'any: llegir ficció, i més concretament, llegir novel.la.
Els lectors veterans també saben que m'he afeccionat a una determinada temàtica: la novel.la de la guerra i la post-guerra. Llegir històries, ni que siguin fictícies, dels homes i les dones que van viure els anys més durs, i que, parafrasejant el poeta, ens salvaren el país, és el meu particular homenatge a unes generacions que visqueren i moriren durant la guerra, la dictadura i els primers anys de la transició. Pràcticament cap d'ells van protagonitzar-la, perquè qui s'emportà els llorers van ser els nascuts els primers quaranta. És una generació oblidada.Ahir, a la llibreria Setciències d'Arenys, vaig comprar un llibre que feia molts anys que volia llegir: Pà Negre, d'Emili Teixidor. Naturalment no me n'he pogut estar i ja he començat a llegir-lo. Ja va per la 15a edició, la qual cosa vol dir que ja és un llibre consagrat. No és que jugui sobre segur, és que ja fa molts anys que el volia llegir i no trobava el moment. Ara el tinc. Intentaré llegir-lo amb una certa disciplina, no sigui que aquesta tranquil.litat s'estronqui tot d'una.
Un cop l'enllesteixi, tinc pensat llegir-me alguna de les darreres novel.les d'en Ferran Torrent. Sóc un lector addicte al creador de Butxana. Però he de reconèixer que encara no he llegit les dues o tres darreres novel.les seves. Em va decepcionar bastant que es presentés al premi Planeta, quintaessència del franquisme sociològic i no tant sociòlogic... Llepades i guarides les ferides, suposo que llegiré L'Any de l'embotit o la darrera El bulevard dels francesos.Si encara tinc temps, espero que sí, tinc curiositat per llegir la novel.la triomfadora del Dia del Llibre d'enguany, que no és altra que la de Xavier Bosch, Se sabrà tot.
Per cert amb el Bosch, coincidírem a l'Escola, si bé ell anava dos o tres cursos per sota meu. Han passat els anys i si no m'erro, en Bosch ha esdevingut una de les puntes de llança mediàtiques de l'anti-laportisme rampant. Tot i aquest pecat, considero que RAC1 va perdre molt quan Bosch va ser substituït pel sòmines del Basté, que està a anys llum en preparació intel.lectual, intel.ligència i fins i tot diríem sensibilitat.No sé si podré amb tots tres, l'estiu té poques setmanes i el mes de setembre segur que es presenta carregat en tots els sentits. En tot cas, a mesura que els vagi acabant, en faré un breu comentari.
Aprofito aquesta deriva literària del bloc per recordar que s'acaba d'esdevenir el 20è aniversari de la mort d'en Manuel de Pedrolo, un dels referents intel.lectuals d'aquest bloc. Pedrolo va ser l'escriptor més censurat pel franquisme, segons un estudi acadèmic. Independentista i marxista (heterodox, tanmateix), naturalment, el règim ha silenciat l'efemèride. Prefereix cedir el Palau de la Generalitat a cadàvers feixistes, és el que té continuar sent una colònia d'Ecspanya, per emprar el llenguatge pedrolià.Juro que faré tot el possible i l'impossible per recuperar la figura de Pedrolo com a un veritable Pare de la Pàtria, un dels representants d'aquella generació perduda, de la que parlava a l'inici d'aquest post. Un més dels molts ignorats Soldats de Catalunya.
--
Enviat per Josep a josepsort el 7/04/2010 06:57:00 PM

Per a més informació, podeu anar seguint al web, escriure'ns a busos@somunanacio.cat o bé
fer-nos un truc al telèfon (93)306 96 22
Recomanacions i consells sobre la manifestació
Amb la sortida de to més aviat histèrica del Vaticà pel que fa a la polèmica a Bèlgica amb els bisbes del país, em sembla que és tot una desesperada fugida cap endavant, veient que tot es desborda i estan sortint tants casos que espanta. En Benet XVI demostra mancar de la sagacitat i habilitat del seu predecessor, en Joan Pau II, que malgrat el seu ultraconservadorisme similar al del seu successor, sabia sortir endavant.

Durant els cinc anys que hi és a la cadira de Sant Pere, ha tingut fins i tot d’embolics amb els musulmans per dir malament certes paraules, una cosa en el que cap Papa hi havia caigut. Però d’allò més patètic ha estat sentir-li dir allò que va dir per la detenció durant unes hores dels bisbes belgues mentre la Policia investigava si hi havia de documents amagats sobre tots els casos de pederàstia, com si haguessin estat detinguts per la GESTAPO o la KGB soviètica. Santedat, ¿que penseu que dient això el poble belga es rebel•larà contra els seus governants i es posarà de part de vostès?

Els aconsello humilment que es deixin estar de paranoies i cooperin a lliurar als culpables a la Justícia, siguin quins siguin. Sé que tenen por de què es descobreixin certes coses i això acabi que molts feligresos es vagin cap a d’altres religions, però com més triguin a resoldre això, pitjor els anirà. I no hi ha persecucions ni res d'això. No podran surtir com si res, igualment que els polítics corruptes amb els vots fidels dels seus seguidors.

Molta gent humil que treballa per a l'Església Catòlica, sigui a les missions del Tercer Món, sigui a barris marginats de ciutats i pobles, sigui al lloc que sigui, demana una actuació ja mateix. Si aconsegueix arreglar tot aquest desastre, encara que sigui en part, podrà ser recordat millor del que serà recordat en un futur. Segur que en Joan Pau II hauria posat a tothom ferms i hauria exigit els caps dels culpables.

Si tenen por d’una condemna similar als temps de la Inquisició, no s’amoïnin. La Humanitat ha evolucionat.

Dietaris i llibres de memòries d'autors mallorquins