La majoria dels escriptors no tenen cap problema per distingir les seves ficcions de la realitat, però de vegades no succeeix el mateix amb els lectors. Si aquests no coneixen de res l'autor no acostumen a imaginar-se que pugui ser el protagonista de les seves històries. S'endinsen en cada llibre sense cap idea preconcebuda; en descobreixen els personatges i es deixen seduir –o no– per la trama i per l'estil, sense pensar que la relació entre qui signa l'obra i els personatges pugui anar més enllà d'una invenció ben documentada. Tot canvia, però, si coneixen l'autor del llibre, especialment si es tracta d'un poemari que descriu situacions o sentiments (com més torturats, millor) o de contes o novel·les escrites en primera persona.

Dietaris i llibres de memòries d'autors mallorquins