Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Abril 2010 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30

El descrèdit valencià

adasi
enllaç permanent
divendres, 9 d'abril de 2010 | 20:19h

Hem parat a dinar a Olite, camí de Sant Sebastià. Les imatges a les televisions de la contundència policial valenciana al Cabanyal ha provocat que tothom es girés davant la notícia. Silenci. Ens quedem estupefactes! A València hem perdut els papers. I les formes. El nerviosisme del PP es tradueix en més duresa, en violència gratuïta, institucional, com no es recordava. Tota Europa ho ha vist, com són els demòcrates valencians. La conxorxa Gürtel ha posat tot un partit contra les cordes, malgrat que repetesquen que no hi ha finançament directe. Home, presidents, alcaldes, consellers, tresorers, ex-ministres, directors generals…, què voleu, la seua tàctica es comprén que siga negar l'evidència. Com ja van fer amb els atemptats a Madrid. El seu paper és practicar la mentida fins que la gent se la creu, que l'han convertida en veritat absoluta.
La segona part de la tàctica és més malèvola: venjança. Pura i dura. Vet ací els valors democràtics sobre els quals ara s'assenta el PP. Vet ací què prediquen aquests pinxos: acarnissar-se sobre aquells veïns del Cabanyal i un centenar d'amics i de gent compromesa que diu prou d'abusos, de destrucció, de males arts. A aqueixa gent compromesa, asseguda a aterra pacíficament, ensenyant les mans de la tolerància en una acció de protesta pacífica, el canal 9, que és la Tv dels valencians governada pel PP, en diu provocadors, violents, i encara pitjors adjectius.
Estan tan neguitosos, tan assetjats dels seus propis errors (no oblidem que són delictes greus), que els escarneixen enviant policia, més polícia contra manifestants que no són delictius, ni violents, ni lladres de la hisenda pública. Defensen la casa del pare, que és defensar la terra, el país, la decència dels valencians.

Les imatges ací a Euskadi no ho amaguen, unes imatges cruels que avui han aparegut arreu d'Europa. Són tots els arguments de Rita, de Camps, de la cort màxima dels polítics que prefereixen els colps al debat, a l'entesa, als valors propis d'una democràcia. Però en tem que ací encara no s'ha acabat la venjança, que vindran dies més difícils, que els valencians haurem de treballar de valent, per bescanviar tota aqueixa patuleia de vividors i aprofitats per gent amb sentit comú, amb sentit de la responsabilitat, de la política en definitiva.
I ves que a Euskadi, si fa no fa, les coses ja es dibuixen sobre la mateixa amenaça…

Rita perd l'autoritat moral

adasi
enllaç permanent
divendres, 9 d'abril de 2010 | 01:15h

Les imatges del Cabanyal posen els pèls de punta. Pel valor d'aquells ciutadans defensant la casa, el barri, el patrimoni, de l'un costat. Per l'odi de la policia espanyola i per l'odi de la policia municipal, que un sempre pensa que devien ser una cosa diferent, que són per una altra cosa, que no per acarnissar-se d'aquella manera.

Aquells policies d'espanya i la policia municipal de València hauran sopat aquesta nit a casa, amb les seues famílies, hauran allitat els seus fills, als llits de casa, al seu barri mateix. Sense pensar que unes hores abans, l'odi i els colps que llançaven contra homes i dones i joves, amb aquella virulència, tenia a veure amb un ofici, el de policia, que ataca veïns pacífics, asseguts a terra, defensant, en una acció de protesta tranquil·la i civilitzada, una oposició a la destrucció.

Amb raó o sense, una protesta d'aqueixa mena no mereix, mai de la vida, una resposta d'aquell calibre, perquè mostra quina mena de policia tenim, quina mena de responsables polítics tenim, quina és la trampa d'aquesta democràcia que solament que ha sabut resoldre els conflictes a colps.

-S'imaginen que a l'escola, davant una prostesta pacífica, lícita o no, els mestres agafàrem les porres i començàrem a atonyinar els joves i a obrir-los el cap en canal?
-S'imaginen el parlament o les Corts, quan els uns fan el ridícul contra els altres, enviàrem la policia a resoldre la mediocritat dels polítics en els seus debats i en les seus formes?
-S'imaginen que tots aqueixos fills de puta dels Gürtel, lladregots, malparits, els enviàrem un centenar d'antiavalots per escarnir-los les costelles?
-S'imaginen que enviàrem els mateixos municipals amb casc i porres contra bisbes i rectors abusadors de xiquets, perquè els trencaren els braços i les cames?
-S'imaginen que nosaltres mateix ens rebotàrem i…

No. No ho imagine, perquè si l'alcaldessa d'una ciutat solament que sap resoldre un conflicte pacífic mitjançant l'agressió, els colps, i l'odi mostrat avui al Cabanyal, és que la dona, Rita, ha perdut els papers i la veritable autoritat moral del polític.
Això d'avui al Cabanyal és de vergonya, no és democracia, ni civilització, ni cultura ni patrimoni. L'alcohol, Rita, no aporta cap millora al debat. Ni sentit comú, ni pes específic. El volum i la força, tot i que vestida de roig llampant, què voleu, no afegeix intel·ligència al mono, si no és que és d'anís.

-Com poden ser tan bèsties! –s'exclamava ma mare davant aquelles images.
-Però eixos homes que peguen d'aqueixa manera -es demanava mon pare-, no ho saben arreglar d'una altra manera?, i se n'ha anat per no veure-ho.

Supose que els 139.000 socis del PP valencià estaran ben pagats i contents d'aqueixes imatges. I ho haurien de dir, si estan a favor o en contra, d'aqueixa violència gratuïta. Sobretot per saber si l'homínid que avui han trobat uns científics té res a veure amb l'evolució dels valencians, encara que ho siga mínimament.