Aquests "intel·lectuals" que ara defensen el castellà per a incorporar gent al procés d'independència ho fan perquè són incapaços d'atraure-los, de convèncer-los en català. Amb el seu to i amb el seu esperit no convencerien ni als propis catalans. Mai cap home ni cap dona amb estil i posat d'esclau i de covard ha convençut ningú. És l'enèsima estupidesa d'aquest independentisme impotent que no coneix l'emigració. Als emigrants, i especialment als de parla castellana, se'ls convenç pel to, i catalans amb to n'hi ha ben pocs, per això recorren a aquesta estùpida idea d'intentar convèncer-los en castellà quan aleshores el que perceben és un català fals i hipòcrita, com li passava a en Pujol o a en Carod. Mai es convençarà els emigrants parlant-los en castellà.


-----------------------


El que segueix ho he extret del  5è Capítol de l'assaig "Preludi de la Independència" de Carles Muñoz Espinalt, 1992

«Qui s'ha preocupat de què deia Ledesma Ramos que,l'any 1931, exclamava amb ràbia: "Por muy pocas ideas que se tenga a cerca de las características regionales de nuestro país, aparece de modo diàfano que la unidad nacional peligra tan solo en Cataluña, donde la opinión autonómica es un separatismo solapado que espera cobardemente su hora."»

Volia posar de manifest a Batista i Roca que, els polítics catalans actuals, ni a tocar del nas flairen les obsessions, els deliris i els prejudicis que són l'essència dels espanyols, tinguin la ideologia que tinguin. Li citava de nou Ledesma Ramos, amb l'afany de veure quines consideracions en trauria. La frase, també del 1931, portava cua: «El pueblo vasco es de una nobleza y de una lealtad tan notorias que convierten su pleito regional en una reclamación inofensiva e ingenua.»

Escoltada la lectura, Batista i Roca va quedar pensarós un instant, per comentar després de forma contundent: «I, aquesta concepció continua igual, encara que els mateixos polítics catalans no vulguin que sigui dit. Ben mirat, els Adolfo Suàrez i els Felipe Gonzàlez han estat "mandos" més importants o menys de les organitzacions feixistes. D'on els vindria ara desmentir els dogmes espanyolistes redactats pels seus antics mestres? Així, els bascos seguiran essent "nobles, inofensivos e ingenuos" per més guàrdies civils que els matin i nosaltres uns "separatistas solapados que esperan cobardemente su hora", per més que els fem bona cara quan ens escuren les butxaques.»

Salvador Molins (BIC-CA, BxI, ANC)