Herrera, el líder ecosocialista català, es plany de la seva estatura política, vol tenir més vots a Catalunya i vol tenr-los per oferir-los al PSC-PSOE i fer possible el Govern tripartit III. La compra-venda és una ambició legítima. És l'única oportunitat d'IC-V de ser visible en un Govern.
Però aquesta ambició ha fet perdre la catalanitat i l'internacionalisme a Herrera. Creu que IC-V ha tocat sostre, admet implícitament que és un partit testimonial d'una esquerra verda amb poc seguidors a Catalunya car són pocs en l'àmbit dels treballadors ("els barris obrers" els anomena Herrera) i pocs en l'intel·lectual. IC-V ha mirat sorprenentment enrera cercant la causa de la desafecció : amb 30 anys de retard s'ha adonat que el PSC-PSOE ocupa el terreny que hauria pogut ser seu. Sant Feliu de Llobregat i el Prat, amb uns alcaldes irrepetibles, els induïren a error, els amagaven amb el seu color roig light el paisatge rosa del neosocialisme catalano espanyol.