
Us recordem que dimecres 10 de març a les 17:30 hi haurà al pati de l'escola el partit de la categoria bàsquet aleví contra E Puigcerver- Salle Reus B que s'havia d'haver jugat el 6/3/2010 i que va ser ajornat perquè no podia l'equip contrari.
Post núm 1112 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat

Aquesta fotografia, i seixanta més per cada minut de passejada soleiada pels carrers nevats de Capellades, l'he presa avui al migdia...

Deu fer uns trenta o trenta-cinc anys que no vaig a cap plaça de toros. Recordo que una vegada, estant de colònies d’estiu a Sant Feliu de Guíxols ens hi van dur. I un parell d’ocasions hi havia anat amb els meus pares, a la plaça de Girona, allí on ara s’aixequen uns jutjats nous i uns edificis residencials. A la vidriera de la botiga de casa, en temporada, ens hi venien a enganxar cada setmana el cartell anunciador de la corrida del diumenge i, molt de tant en tant, l’empresa oferia un passi d’invitació.
![]() |
VilaWeb va seguir en directe en aquest debat amb els lectors l'acte de presentació del llibre del President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, sobre la política 2.0.
També podeu veure el vídeo de l'acte sencer. |
|
|
|
José Luis Rodríguez Zapatero, pot vantar-se de que avui s'escau el segon aniversari de la seva segona victòria electoral a les eleccions a Corts espanyoles, però potser intueix que entra en la fase terminal del seu mandat.
Desde l'estranger ens veuen col·lapsats!
(segueix...)

Reprodueixo l’article sencer que l’Elisabet Regué, regidora de cultura del 1999 al 2007 i ex alcaldessa de Sant Joan (ERC) va escriure per “situar” la inauguració del Palau de l’abadia el passat dissabte. El titulava El palau de l’Abadia, un projecte que no ha tirat enrere. Un projecte que va idear, impulsar i liderar durant molt de temps. No seria cert reconèixer una autoria única. Cert, hi va haver l’impuls d’altra gent en aquells moments, que compartia la idea d’intentar sortir de l’activitat única i exclusiva del cicle de representacions del mite del Comte Arnau, com element només cultural i que apostava pel producte turístic o marca. Sempre ho explicitàvem amb: Posem Sant Joan al mapa. ////seguiu////
La vida enforteix l'ànima, que aprèn a rebutjar tot el que no desitja i es converteix en un camí íntim, amb unes poques persones que són companys que l'atzar ens ha volgut donar. (He de modificar / canviar /substituir la paraula atzar per una altra: successió de petites decisions que van fent un camí: no conèixer les causes no vol dir que no existesquin). Així, l'atzar es carrega de significat, i és un sinònim dels continguts que cadascú ha de descobrir, utilitzant, si fa falta, les claus de l'armari on hi ha el mapa de l'illa del tresor.

2.1. DESCRIPCIÓ DEL CONJUNT FRANCISCÀ.

Les quatre capelles del costat de l’epístola són dedicades a: La Puríssima Xiqueta, patrona de Benissa, situada sobre el mur dels peus, la segona és l’atri d’accés de la portada lateral de la plaça de St. Llorenç. La tercera dedicada a la Immaculada Concepció, i la quarta al Crist dels navegants, recolzada gairebé, sobre l’accés al campanar. Estan separades, de la nau principal, per arcs formers de mig punt. I són cobertes per voltes bufades de maó en pla.

La intervenció de 1908 va suposar una intervenció molt important que modificà l’estructura i el concepte espacial de l’església en realitzar una capella de la Comunió dedicada a Sant Antoni de Pàdua, que discorre paral·lelament a la nau principal. Des dels peus fins a la sagristia.

Desapareixent les capelles del costat de l’Evangeli. Restant aquestes com a simples passos a la dita capella rectangular, inserint-se alhora quatre capelletes de menor fondària que les de l’Epístola, començant des dels peus tenim les dedicades a: la primera a la Mare de Déu del Castell (patrona de Cullera) amb pintures de Bellver i Cardells, la segona........., la tercera a sant Josep (patró de la ciutat) i la quarta a .........................

La sagristia s’organitza segons planta rectangular entre l’altar de la capella de la comunió dedicada a sant Antoni i el mur de separació del carreró del Sagrari de Sant Llorenç. Segurament feta sobre la base de l’antic campanar gòtic que enderrocà a l’any 1680, l’obrer de vila Llorenç Cassanya. Que és recollit per les vistes de Wijngaerde (1563) i Manceli (1608).
Sobre les voltes de canó de la nau principal de l’església hi ha quatre ovals, una a cada tram, on s’insereix una pintura al fresc al·lusiva al martirologi de sant Llorenç (procedents, segurament, de la Llegenda Daurada de Giacomo della Voragine).

<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>