
AMMAT, " Associació de municipis MAT ", formada per 63 Alcaldes de municipis de les comarques Gironines afectats o no, pel pas de la MAT.
Des de aquest bloc intentarem modestament, posar una mica de llum a la foscor amb que la MAT s'està imposant al nostre territori.
LA M.A.T ÉS UNA INFRAESTRUCTURA PEL TRANSPORT I COMERÇ INTERNACIONAL D'ENERGIA ELÈCTRICA QUE TE GREUS CONSEQÜÈNCIES, SOCIOECONÒMIQUES, MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTIQUES, PEL TERRITORI PER ON DISCORRE.
PER AIXÒ, L'AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L'EMPRESA R.E.E. DONCS NO S'HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D'EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.
LA MAT, IMPOSADA PER UNS I CONCERTADA PELS ALTRES

Este dijous, la gent d’Iniciativa a la Ciutat de València han organitzat una festa a la Sala Matisse, Zona Plaça del Cedro-Campoamor nº 60 en València, on actuarà ”SOUL ATAC” i intervindrà la diputada del partit i portaveu de Compromís, Mónica Oltra.
A les 22:30 hores. T’esperem.
Si estas interessat, posat en contacte amb nosaltres:
iniciativavalencia@gmail.com.
Els Celtes eren un poble de procedència Indoeuropea, procedents d'Europa Central, entre ells Carpetans, Vetons, s'en diuen pobles Preromans, i vàren ocupar la zona centre occidental de la península Ibérica.
Els vetons van ocupar l'occident i sud de la "meseta", i s'els caracteritza per ser els autors d' unes escultures de granit de toros i porcs anomenats "Verracos", amb una cronologia de V a.c. al II d.C una de les mostres més importants son lels "toros de Guisando" de la provincia d'Àvila, es tracta de representacions zoomorfes fetes en un bloc de granit, d'estil auster i sense detalls, (vaja pur art contemporani).
Més estereotipats com a gent austera, salvatge i guerrera segons Estrabó, eren els pobles del nord: "Tots els montanyesos son austers, beuen aigua, dormen a terra, i deixen que els cabells els i arribin molt abaix......el vi en beuen poc, i utilitzen vasos de fusta com els Celtes.....etc etc.
Susbtrats culturals que van evolucionar evidentment amb l'arribada dels Romans, i les seus sistemes d'integració en les estructures politico-administratives Romanes com les "Civitates", gràcies a Deu!
Bé, anem al gra: crec que queden restes d'aquestes respectuoses cultures que es veu que es passaven tot el dia "guerreando" i atacant a tot el que se'ls i posés davant.
Tènen un toro blau com a logo Televisiu, i volen guerra, sobretot contra el poble Català, no ho entenc no estem fent res, ens insulten i es fiquen amb nosaltres sense cap mena d'impunitat, crec que es injust.
.... es veu però que aquests descendents no veuen aigua ni vi, sinò que els hi agrada amb falera "l'estricnina"....
Ermessenda

El programa de Comunicàlia, produït pel Grup Enderrock i realitzat per Santamandra Produccions, competeix en la categoria de millor espai divulgatiu i cultural de TV local
Teleespectadors Associats de Catalunya (TAC) ha reconegut la qualitat del programa televisiu Enderrock TV amb una nominació als XV Premis Zapping. L'espai, produït pel Grup Enderrock, realitzat per Santamandra Produccions, i emès per 23 de televisions de proximitat de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears competeix en la categoria de millor espai de divulgació i cultural de TV local amb el programa Cult_Hunters, de Canal Català Tarragona, i TerritoripuntCAT, de TV de Sant Esteve Sesrovires.
Dirigit per Lluís Danés, Enderrock TV va estrenar-se el gener de 2009 amb l’objectiu de difondre totes les modalitats musicals (pop, rock, folk, cançó, jazz, etc.) en la nostra llengua. Amb una durada de 25 minuts, aquest magazín musical té cada setmana un grup o artista dels Països Catalans com a fil conductor. A més, inclou seccions d’actualitat musical, llistes d’èxits, novetats discogràfiques i els millors videoclips del moment.
Els Premis Zapping, a més de ser els únics guardons a la televisió que s’atorguen a Catalunya, presenten altres característiques que els fan únics. D’una banda, premien la qualitat dels programes, i no l’audiència. I d’una altra, els associats a TAC són els votants que escullen els tres finalistes en cada categoria. Després, un jurat format per professionals de reconegut prestigi decideix amb el seu vot el guanyador. Els guardonats dels XV Premis Zapping es coneixeran el proper 25 de febrer en la gala de lliurament, que se celebrarà al Palau Nacional de Montjuïc (Sala Oval).

Amb una mica de retard, penjo l'editorial del número 21 de la Revista Mà, dedicada al tema de l'empadronament a Vic. Estic especialment content del títular de la portada "Seny, si us plau", i he intentat donar una visió vigatana i amb argument poc trepitjats aquests dies, cosa bastant difícil.
El baròmetre municipal de Vic, enquestat uns dies abans de la polèmica sobre els criteris d’empadronament, situava la immigració en la preocupació número nou dels vigatans enquestats. Podem afirmar que a Vic, l’arribada, d’un 25% de persones nouvingudes d’origen estranger en els darrers anys no ha generat cap conflicte social greu. No hi ha conflicte, sinó situacions complicades que cal atendre, en la majoria d’espais de convivència: no n’hi ha conflicte a l’escola (i els EBE han ajudat a l’arribada de nois grans a mig curs), no n’hi ha a les empreses (l’atur pot generar pobresa però no hi ha conflicte de convivència als centres de treball), no n’hi ha en l’ús de l’espai públic, no hi ha conflicte en els serveis públics (més enllà de les demagògies, la pressió a l’estat del benestar, sobretot en la sanitat i les pensions, és més per l’envelliment de la població que per l’arribada de nouvinguts que la majoria són joves, forts i disposats a treballar). Hi pot haver situacions complicades en la convivència quotidiana a l’escala de veïns (amb pisos sobreocupats, amb hàbits de bon veïnatge poc assumits...). Si l’Ajuntament de Vic volia atendre aquesta realitat, els problemes de l’escala, es va equivocar del tot: no empadronant els nouvinguts sense visat no s’aconsegueix que el problema desaparegui, no deixaran de viure 15 persones en un pis, sinó tot el contrari, encara hi haurà més desgavell. La proposta de l’Ajuntament –més enllà del debat entre la seva legalitat i el respecte als drets humans- no es corresponia en cap cas a un suposat objectiu racionalitzable per gestionar adequadament i política la diversitat i les problemàtiques de convivència.
És erroni també pensar en una clara vinculació de la proposta de l’ajuntament vigatà en una causa/efecte electoral: la polarització a Vic -11% la CUP, 18% PxC i enfonsada dels partits més centrals- no té com a causa central a la immigració. És una lectura simplista i molt parcial.
Ara bé, aquests 15 dies han canviat de forma transcendent el debat sobre la immigració al nostre país, a favor de postures reaccionàries. El mal ja està fet, i la imatge, no sols de Vic, sinó de Catalunya, i especialment del catalanisme ha quedat tocada. Fins ara ho havíem fet bé. El catalanisme com element integrador, i el país, la societat, les ciutats com espais d’acollida. Qui pogués tornar el rellotge enrere.

dilluns, 15
11.15 h Acollida a la Universitat Jaume I, Àgora (parada de l'autobús).
11.30 h Presentació
a càrrec d’Olga Carbó (Unitat
de Suport Educatiu), visita guiada general i presentació a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències Jurídiques.
12 h Visita a la
Biblioteca.
13 h Acte de benvinguda,
a càrrec del rector de la Universitat, Paco Toledo Lobo, a la Sala de Juntes de Rectorat.
14
h Dinar a l’UJI (a càrrec de cadascú).
16 h Visita guiada a la ciutat, a càrrec de l’estudiant de
la titulació de Turisme Marta Isabel Palomar Burdeus. Sopar i nit lliures.
dimarts, 16
10 -11.30 h i 12 -13.30
h Classes, a càrrec dels lectorands, als seminaris 203/206
de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques: segona planta.
14 h Dinar lliure a l’UJI.
15.30 -17
h Classes, a càrrec dels lectorands, a la Sala de Juntes Arcadi Garcia Sanz,
de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques: segona planta.
18 h Seminari teòric i pràctic sobre cançó i dansa valencianes, a la Sala de Juntes Arcadi Garcia Sanz, a càrrec de Carme Calduch Ríos i els companys del Grup de Danses El Millars, de Castelló (Danses: L'arenilla de Borriana; Seguidilles arromangades). També participarà el Grup de Danses El Peiró, de l'Associació Cultural "La Balaguera" de la Pobla que ens mostraran i explicaran cançons de batre, cançons de Pasqua, albades, jotes...
(Vídeo: Introducció sobre indumentària i actuació del grup El Millars a les festes de castelló, 2010)
20.30 h Sopar i nit lliures.
(Les Seguidilles arromangades serà una de les danses, de què --qui sap-- potser aprenguem algun pas).
dimecres, 17
8 h Excursió i visita
guiades pel Desert de les Palmes i al centre d’informació del Desert, a càrrec
de Joan Andreu (vegeu l'arxiu adjunt de baix).
15 h Dinar a Benicàssim (poble) i tornada a Castelló pel
Grau, visita al port pesquer, a l’arribada de les barques.
dijous, 18
11 - 13.30
h Seminari de sociolingüística, "País Valencià: un bilingüisme asimètric", a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències Jurídiques i Empresarials, a càrrec de Artur Aparici, professor del Departament de Filosofia
i Sociologia.
14 h Lliurament de certificats. Acte de cloenda, a càrrec de la
vicerectora de Cultura, Margarita Porcar, a la Sala de Juntes del Rectorat.
14.30 h Dinar institucional.
Vesprada lliure.
21 h Sopar de tapes i festa al pub Terra: actua el grup Club 964.
divendres, 19
Opció A. VALÈNCIA
9.30 h
Excursió a València.
11 h Arribada a València.
Visita a algunes falles "destacables", la falla Arrancapins i al centre antic.
11 h - 14 h Mascletà del
dia de Falles.
14.30 h Dinar.
16 h Visita a la platja de la València (La Malvarrosa) i el barri del Cabanyal
Nit de Falles (nit per València) - Tornada a Castelló (nit de divendres / matinada de dissabte).
*Del 16 al 20 de març la línia de rodalia de Renfe entre València i Castelló circularà les 24 hores amb una freqüència de pas de 30 minuts (de 15, en hora punta).
Opció B. ALBOCÀSSER-TÍRIG, PEL BARRANC DE LA VALLTORTA
8 h Exidia de l'hotel Donya Lola, puntuals perquè ens esperen a
Albocàsser.
9.30 h Exidia d'Albocàsser amb els amics d'El camí
cap a les pintures rupestres de la cova dels Civils (patrimoni
de la humanitat), ens endinsarem en un viatge en el temps, ara fa milers d'anys
quan els caçadors - recol·lectors habitaven aquestes muntanyes. Després,
marxarem cap al càmping de Tírig on ens espera un bon dinar.
16.30 h Visita al museu de la Valltorta.
19 h Tornada a l'hotel
(nit de descans).
dissabte, 20
11 h Excursió
a Peníscola i visita al poble i al castell.
14 h - 14.30 h Dinar a Peníscola (vegeu l'arxiu adjunt de baix).
16.30 h Eixida cap a l’hotel.

Voler és poder. La diputada d'Iniciativa en el Grup Parlamentari de Compromís, Mireia Mollà, ho ha deixat ben clar: Eliminant fundacions, algunes conselleries i diversos alts càrrecs es podrien estalviar 1.000 milions d’euros que es podrien destinar de manera directa a la creació d’ocupació. La diputada ecosocialista ha presentat un Pla de Reordenació dels Pressupostos de la Generalitat de mínims que serviria per plantar cara a la crisi i començar a donar solucions als valencians i valencianes que estan en l’atur. El PP mentrestant, de festa en la 33 Copa Amèrica i apujant-se a Ferraris. On estem? On està el Pla d’austeritat que tant anuncia el president Camps? Molta paraula i pocs fets. + INFO

El govern ha presentat la seva proposta de reforma de les pensions, que contempla el retard en l’edat de jubilació entre les mesures per a garantir el manteniment del sistema a mitjà i llarg termini. Segons la proposta Corbacho l’edat laboral s’ampliarà dels 65 anys actuals fins als 67 anys.
A qui li interessa tirar endavant aquesta mesura? Com és poden fer les coses tan mal en aquest moment?. Avui la realitat és que més de dos millons de jubilitats a l’Estat Espanyol viuen per sota del llindar de la pobresa . D’aquesta xifra un 20% són catalans, sense tenir en compte que al principat tenim gairebé un 30% de jubilitats en risc de pobresa.

És un costum molt mediterrani, que la gent s’assegui per
fer un cafè. Tant si és al bar com a la llar, fins i tot a l’hora que sigui, fer
un cafè en companyia implica conversa falaguera i gairebé sempre distensió i
bon ànim. Fent un cafè es resolen discrepàncies, se signen bons negocis i,
rallant en pla, en cada un s’arregla el món i la bolla. “Un cafè per la llengua”, la campanya que durant l’any passat ocupà
bona part de l’activitat desplegada per l’Obra Cultural Balear, seguint aquesta
tradició, pren com a tema de conversa la llengua, la nostra, la catalana, i en
parla naturalment, sense cridar, desmuntant tòpics i apriorismes; desballestant
prejudicis; vencent desconeixements i reticències.