Contra l'escola (continuació)

• adasi
• enllaç permanent
• mestres d'escola
• dimarts, 9 de febrer de 2010 | 22:12h

Reflexions davant un pacte contra l’escola. PRIMER.

Pacte educatiu? Posem-nos a tremolar. És el primer que se m’acut, quan aquells dos passarells, els partits grossos, amenacen amb un pacte d’estat. Sobretot perquè som en mans d’ambdós bàndols a la vegada, sense defensa possible del seu destí en lo universal. No oblidem que son qui governen de fa tants anys l’Estat, el PP i el PSOE. I ja es llueix el llanderol i quina escola han acabat pactant, plegats o contrariats. Si n'hi ha una escola amb un acerta escletxa de vida i d'ofici, és  a esquenes de lleis, de normes i d'acords polítics. Totes dues formacions polítiques tenen experiència en una cosa que ens toca directament: cap dels dos no avantposa l’escola als interessos particulars propis. Justament l’escola, no. De primer, ells: després, ells.

De normal, els grans pactes solament que convenen als convidats a pactar, a fer del pacte l’objectiu, quan l’objectiu hauria d’ésser un altre de molt diferent. El pacte a dues bandes gairebé mai no beneficia qui és enmig, qui fa de pal de paller acaba essent la víctima del resultat d’aquell acord. Per això ho dic, tremolem, des de l’escola, davant l’acord PP-PSOE per governar-nos com ha de ser l’educació els propers deu anys.

Això o la independència, que fins i tot apunta Cardús. Trieu.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Personatges de PaulaPé

• adasi
• enllaç permanent
• mestres d'escola
• dimarts, 9 de febrer de 2010 | 01:11h

Avui he vist el treball de Paula Pérez de Lanuza, Personatges, que va guanyar enguany l'Inquiet d'animació (mireu-lo). Trobe que és un producte breu, però immens, d'una sensibilitat especial; i és un goig que els valencians siguem capaços d'oferir productes tan acurats a partir de pocs recursos, enmig d'una societat de falques per als treballs sincers. Paula ha estat a Xelva amb els alumnes que han participat d'una nova edició de l'EACN d'hivern, ajudant els joves a trobar nous llenguatges, a través de l'audiovisual. L'EACN és ara mateix un dels productes estrella de l'escola: un tast de cinema en directe per al jovent que demana una alternativa lúdica però rigorosa d'aprenentatge multiple. Deu anys són una garantia sòlida d'aquell iniciàtic viatge cap al cinema des de l'escola, una aposta més per l'educació del futur. Tot plegat ho han presentat aquesta vesprada al Claustre, i he vist allò que cercàvem la setmana passada a Barcelona, l'escola expandida, avui sens dubte més aprop. A Xelva, als Serrans, tres dies intensos entre joves i mestres il·lusionats per trobar noves vies de comunicació, que els contagien les ganes de conèixer, segons que hem pogut veure a les imatges del treball. L'escola pot tenir, doncs, aquest què de felicitat, si té els ingredients i els recursos mínims per fer escola enllà de l'escola. Tot plegat amb el permís dels pactes, les lleis i els partits polítics, quina por, que no pararan fins que no acaben matant les poques escletxes creatives d'aquesta institució, l'escola.
 
PaulaPé és una troballa constant, incansable, de llenguatge culte, condensat en aquell petit dibuix, mínim, com una miniatura d'art si voleu, que el Festival Inquiet va saber-li reconèixer enguany. Dissabte era amb nosaltres, amb la seua escola, a Xelva. Quina sort que tenim; tenen, joves i mestres.
[més a 400COLPS]

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article