
Observo amb una certa preocupació com les últimes hores l'exitació s'ha apoderat de la catosfera polÃtica. Els blocs són el reflex de la indignació que el pacte d'esquerres ha provocat entre militants, simpatitzants i electors de CiU, i inclús d'altres partits. És lògic que els blocs expressin aquest sentiment de malestar, que visualitzin la profunda ferida entre sobiranistes i la divisòria que es marca irremediablement entre cà rrecs i votants de CiU i d'ERC. Una ferida que invalida qualsevol entesa seriosa entre nacionalistes i independentistes de cara a futures legislatures, si es donessin les circumstà ncies. Això serà per a una generació o més.
Em roda això pel cap les últimes hores, i aquest dimecres llegia El tripartit i el seny de CiU, del company NarcÃs GenÃs [bloc], que es refereix a l'anotació Serenitat, escrit pel diputat socialista al Congrés per Girona Àlex Sáez [bloc]. En Nisso també esmenta el company, amic i diputat electe de CiU al Parlament per Girona Carles Puigdemont [bloc], de qui diu: "El veig lluny de la serenitat que li demana l'Àlex, només cal llegir el que ha escrit aquests darrers dies en el seu bloc Ja ens prenen per babaus, Catalunya dividida, Cal acceptar la crÃtica."
Tinc amics a tots els partits, i no voldria perdre'n cap. Comprenc la decepció que senten els cà rrecs i votants de CiU. En Carles Puigdemont, alcaldable de Girona, és un dels amics que tinc a la federació nacionalista, i llegint el que escriu aquests dies pateixo. La Montserrat Candini, alcaldable de Calella, el meu poble, també està dolguda, i al seu bloc em remeto. O el regidor de Barcelona Jaume Ciurana [bloc], o l'edil de Mataró Joaquim Fernà ndez [bloc], per citar-ne alguns.
[Per cert, la Montse va respondre a la reflexió sobre les dones a la bloquesfera, i va escriure Les dones, la polÃtica i la bloguesfera]
Vull pensar que l'opció d'ERC de pactar amb el PSC i ICV-EUiA, tal i com han anat les coses, és el mal menor. Comparteixo part d'això que escriu el company i amic Joan Ventura, Ara va de bo. Però també comparteixo part del que es desprèn a l'article De rendicions, del també company i amic Vicent Partal. I crec que hi toca força també l'economista Ramon Tremosa, avui, amb Generació Montilla. La sÃntesi, en el meu cas, és un sabor agredolç.
Potser sóc més contradictori que d'altres. Deu ser el resultat de viure en un paÃs que encara no és normal, que no té llibertat plena i que depèn de qui depèn. El doble eix (catalanisme-espanyolisme i esquerra-dreta) té aquests resultats. Les coses no són ni blanques ni negres, hi ha un ampli ventall de grisos. Però els pactes i els resultats electorals no hi entenen, de matisos. Són caixa o faixa.
Em preocupa que l'excitació actual desemboqui en compartaments sectaris, a banda i banda. No m'agrada la gentg que va pel món en clau "amb mi o contra mi".
Jordi Lon Quintana [bloc] proposa aquesta Crida als periodistes polÃtics, comentaristes, blocaires i altres generadors d'opinió pública de l'espai comunicatiu català .
Parlant de contradiccions, el Croat Català [bloc] em fa arribar això: 1, 2, 3, 4, 5 i 6.

El company d'El Punt Andreu Mas (foto), exdirector del diari al Barcelonès Nord, acaba d'obrir el seu bloc. La segona anotació [Primera enganxada amb Ciutadans a la UAB] ja ha tingut un notable èxit, quant a comentaris. L'Andreu, badalonà il·lustre, s'afegeix a la cada cop més extensa llista de periodistes d'El Punt amb bità cola. Encara no puc sospitar quin tipus de bloc farà . No sé si serà polÃtic, periodÃstic, d'à mbit local o més general, o de to més personal. Pot acabar sent una barreja de tot plegat, però amb la seva ploma segur que es farà llegir.
El fotògraf Miquel Ruiz també disposa de bloc. En Miquel és membre de Fotògrafs per la Pau. És el primer retratista del diari que es fa un espai personal en la virtualitat.
En Toni Dalmau, amb el seu Diari de l'Absurd, un gran bloc que complementa el mÃtic Absurd Diari, va ser dels primers periodistes d'El Punt a posar-s'hi, a la xarxa.
El president del Col·legi de Periodistes a la demarcació de Girona i company d'El Punt NarcÃs GenÃs també té bloc, aixà com en Carles Ribera [bloc], el director del setmanari Presència, Miquel Riera [bloc], el persistent Eduard Batlle [bloc], el canyero Jordi Colomer [bloc], i Ã’scar Pinilla [bloc].
Amb l'Andreu, doncs, ja en som deu, de puntaires blocaires. I n'hi haurà més...
Més a Observatori internauta

The ERC's wager to pact with the socialists and the green party, thrusting José Montilla into the presidency of the Generalitat, widens a schism between supporters of Catalan sovereignty. Even members of CiU who strongly supported an accord with ERC will have a hard time getting over this one. Now there is a wider gap than ever between partisans of sovereignty and it seems that only time will help heal the damage though a mid-term reconciliation seems unlikely. The strategy of supporters of independence manages to marginalise Artur Mas, putting him in the opposition despite his election victory. The Catalan Parliament could have had a nationalist majority (ERC and CiU have 69 representatives) but Carod-Rovira and Joan Puigcercós preferred to favour a moderately leftist progressive pact. The new government, called the Alliance for national progress, claims their decision will help move beyond a crisis-riddled legislature. They won't have it easy but the situation for CiU, in the opposition with 48 seats, isn't enviable either. The coming weeks will be tough.
Bitllet d'opinió publicat avui al setmanari en anglès Catalonia Today.