Cercador per data
Cap a València (3)
Dia d'emocions, perquè recordarem el 9 d'octubre d'enguany durant molt de temps. Hem viscut un altre dia per guardar en la nostra breu, jove història de l'escola. Ho devem sens dubte a molts factors que intervenen: al davant una organització d'escola valenciana impecable, extraordinària; sense el seu d'entusiasme fóra impossible entendre un dels moviments vertebradors del país més important, potser el més important, sòlid i fresc dels últims cinquanta anys de la història dels valencians i del país sencer. Ho devem també a un equip de mestres i de pares i mares que han organitzat, plegats, els tallers avui a la Fira de Mostres de València. L'èxit, la plasticitat, el resultat d'aquelles corones de Jaume I tan exòtiques com divertides han aplegat centenars de xiquets i adults. Ho devem a l'alumnat, i en particularment nosaltres a un cor de gairebé un centenar de veus tan tendres com radiants, quan canten que són animals, que fan surf a la marjal o altre qualsevol miracle amb aquell mestre que els atrapa i ens atrapa, carregant-nos d'emoció en favor de l'escola i de continuar treballant.
Tot no ho puc encabir en aquesta primera crònica. Mentre al taller de premsa de 400 Colps entrevistàvem l'artista Manuel Boix, i el cor era a l'escenari gran, no podíem contenir el goig de saber-nos mestres, de tenir la sort de compartir tantes sensacions amb milers de persones com érem a la Fira. Quin gran regal, l'escola. Per molst anys escola valenciana.
- Comentaris: 2
El carrer
Fa por anar pel carrer? No. Tots es coneixen, saben que el ionqui viu allí, que la prostituta viu allà, que el vagabund abans era un dels empresaris que abandonà la família perquè les cuixes secretàries l'atreien més i després se n'anaren, a cuitacorrents, a un altre país a aprofitar-se'n dels béns que havien requisat al desgraciat. Coneixen que aquella estudiant arribarà lluny a la carrera de medicina, potser, fins i tot, descobrisca la cura del SIDA; també coneixen el jovenet ciclista que té els genolls ple de caigudes verticals, però que ha guanyat les últimes curses on ha participat. I si se sap és, sens dubte, per la xafardera de la quarta casa que rep els consells del seu avi, el qual tots els dies surt de casa sobre les 8 del matí.
Ningú s'exclou del carrer. Bé, eixa famíla que ha omplit la casa més luxuriosa, que no parlen la mateixa llengua del poble i que van amb vestits de marques italianes no es relacionen amb els altres a qui acusen de cocaïnòmans, de putes, de cornuts, d'ancians rabiosos i de dones grosses i sense vida pròpia. No tenen cabuda, perquè han estat educats a base de diners: col·legis privats, bilingües (anglés i el que volen imposar a la gent del poble) i amb uniformes refinats. Sense l'escalfor familiar, cadascú a la seua, amb tots els capricis que han volgut sense esforçar-s'hi. Con toda la educación del mundo, diuen. Una educació que no compta ni amb saludar la resta de veïns, ni somriure als xiquets que hi juguen, ni res per l'estil.
El carrer, vulguen o no, els equipara. La gent de tota una vida no permetrà que tinguen més galons per tenir més diners. La gent de tota una vida no permetrà que els oferisquen tants zeros per enderrocar les seues llars i fer allí balnearis, piscines, pistes de tennis o, àdhuc, de golf. La gent de tota una vida són ells: el ionqui, la dona que fa senyors, el ciclista menut, la futura metgessa, l'avi savi o la dona xafardera. I es volen, i es tracten de tu a tu, sense mirar-se per damunt del muscle, sense mostrar somriures prepotents. I s'estimen, perquè es tenen els uns als altres, perquè es coneixen des que van anar naixent. Perquè tenen un caràcter unitari, i prefereixen volar tots en una direcció. Perquè el carrer és el que els queda quan s'ha acabat tot...
El creixement de l'independentisme (tercera i darrera part: les estratègies de futur)
La independència de Catalunya arribarà el dia que el Parlament la proclami i el poble català la ratifiqui en referèndum democràtic oficial. En un sistema multipartidista com el nostre, és quasi segur que tal proclamació no la podrà fer un partit tot sol, sinó un gran pacte entre partits d'ideologies enfrontades que es posin d'acord per fer aquest gran pas endavant. Això, és clar, no ho podran pas fer per sorpresa de l'electorat, sinó després d'haver-se presentat a unes eleccions amb un compromís explícit per fer aquest pas històric. Per tant, caldrà que al Parlament hi hagi 68 diputats de partits que portin la independència al programa. I això no passarà el proper dia 28 de novembre. Cap enquesta d'intenció de vot no preveu, ni de lluny, que la suma dels diputats independentistes s'acosti als 68. I cal dir que, malgrat l'obsessió que alguns sectors han mostrat per la unitat d'aquestes candidatures, ni tan sols en el cas que totes s'unissin en una una sola llista no obtindrien tal quantitat d'escons.
Nobel anticatalÃ
Al final aconseguiran de fer-nos-ho creure: els catalans som un poble malastruc. Vegeu, com ara, quin interès hem posat perquè a un dels nostres escriptors li donen el Nobel de literatura: entre els darrers, Martí i Pol, Moncada, Porcel... Fins i tot des del sud vam impulsar un candidatura a favor d’Enric Valor. Ja són tots morts i encara l’esperem amb candeletes. Tenim l’esperança posada en Jaume Cabré, encara que podríem afegir a la candidatura Joan Margarit i Màrius Sempere. No ens hi falten candidats. Fet i fet, tenim, afortunadament, una nònima ben nodrida de noms. Tot i que ens falta el més important: ser la literatura pròpia d’un estat independent. El dia que les quatre barres tinguen pal oficial al banderam de l’ONU, llavors podrem començar a creure seriosament en la possibilitat que un dels nostres reba el Nobel de literatura. Mentrimentres, com que tenim fam, podem continuar somiant rotllos.
No val la pena posar-hi esperances. No depèn de la qualitat dels nostres autors que tinguem la possibilitat de ser una literatura amb Nobel. Estic convençut que els espanyols, avançant-se a la possibilitat que el jurat suec pensara remotament a donar-nos-el, ja hauran mogut els fils per a llevar-los-ho del cap. com han fet amb totes les seleccions esportives catalanes: no han parat fins que les han expulsades de totes les federacions mundials. I si a Trueta no li donaren el de medicina, i mireu que va salvar vides, per la pressió dels espanyols (els feixistes i els republicans, que en això estaven d’acord), qui pot esperar que ens donen el de literatura?
Som un poble malastruc. Ens delim pel Nobel de literatura i no només no ens l’han donat, sinó que li l’han atorgat a algú que menysprea profundament la llengua i la literatura catalanes: Vargas Llosa (no gosaré a posar en dubte el valor de la seua obra literària, només faltaria! Però vaig deixar de llegir-lo fa molts anys: m’han interessat prou més García Márquez, Roa Bastos o Alejo Carpentier, posem per cas). Malgrat això, li devem –quina contradicció!– haver fet una propaganda impagable del nostre clàssic Tirant lo Blanc. L’ha lloat i l’ha defensat com una de les obres cabdals de la literatura universal. Però detesta la llengua en què està escrit, i lamenta i critica, com un altre Savater qualsevol, la nostra tossuda resistència a continuar mantenint-la viva. Tampoc no ens ha de soprendre la seua actitud, i no perquè s’haja imbuït del caràcter mesetari més castís i colonialista, i en conseqüència haja desenvolupat la seua inherent catalanofòbia. No devem oblidar el seu origen peruà, en particular la seua ascendència criolla. Ell no prové de la població autòctona, sinó dels antics conquistadors castellans, que són els qui secularment han detentat el poder al Perú i els qui han intentant uniformitzar la població fent desaparèixer les llengües i les cultures indígenes. Per a Vargas Llosa el català, com a llengua literària, li és tan repugnant com l’aimara o el quítxua. I li dol que una novel·la tan exímia haja estat escrita en una llengua de classe inferior. No obstant això, de la mateixa manera que jo puc reconèixer-li a ell, com al feixista Céline, el valor literari de la seua obra –perquè literatura i ideologia no han de guisar-se en la mateixa cassola–, Vargas Llosa ha valorat com cal la importància literària del nostre Tirant lo Blanc.
Tanmateix, sens dubte voldria que el català en què va ser escrit haguera desaparegut d’entre les llengües del món. Qui sap amb quines obscures intencions. Tot i que podríem sospitar-les si donàvem crèdit a les investigacions que sobre el Lazarillo de Tormes (Llàtzer de Tormos) i El Quijote (El Quixot) ha fet Jordi Bilbeny, aclaridor de la ja indiscutible catalanitat de Cristòfor Colom i de la trama castellana que el va convertir en un atrevit navegant genovès. Potser Vargas Llosa preferiria que el nostre català haguera tingut la fi del dàlmata i que del Tirant lo Blanch només en restaren les traduccions, per a així poder apropiar-se'l i fer creure al món que «Tirante el Blanco forma parte del Siglo de Oro de la literatura española». Encara que, possiblement, la veritat del cas caiga per una altra banda i al capdavall Vargas Llosa siga un altre més que pateix de vulgar i execrable catalanofòbia. Però no em negareu que hi ha material per a escriure un bon patracol amb tot d’intrigues polítiques, sectes exterminacionistes i un polsim d’erudició literària.
- Comentaris: 10
La independència és impossible
El principal obstacle a la independència és de tipus intern. Hi ha massa gent que se sent espanyola a Catalunya. El sentiment espanyol, degut en gran part a les fortes immigracions espanyoles dels anys seixanta i setanta, és massa elevat.
- Comentaris: 8
#Votaindependencia!
A partir de demà diumenge dia 10 del 10 de l'any 10 a les 10 i 10 del
matí, una bona colla de persones indeterminada però creixent farem una
acció conjunta per llançar un missatge amb una sola veu. El missatge és
"#votaindependencia". Així, tot seguit i sense accent. Proposem que
encapçali els vostres apunts amb independència del contingut i les
vostres piulades a les xarxes socials. La idea, però, és que intentem
construir un missatge comú entre les tres forces polítiques compromeses
amb la independència en la propera legislatura, bé sigui a través de la
declaració unilateral o bé a través del referèndum. Això vol dir:
Esquerra, Reagrupament i Solidaritat.
(segueix...)
- Comentaris: 1
Liu Xiaobo, vist des de Catalunya
L'atorgament del Nobel de la Pau, a Liu Xiaobo, escriptor xinès empresonat pel règim comunista, és una bona notícia que mou a la reflexió.
- Comentaris: 1
LA CATALUNYA QUE SAP ON VA
Un dels darrers eslògans electorals del PSC-PSOE ha estat La Catalunya que sap on va. Els darrers indicadors polítics i econòmics només deixen clara una cosa: Catalunya no va gaire bé; però si aspira a anar millor cal que urgentment deixi enrera el socialisme que ens governa des del Tripartit català i des del bipartit barceloní.
US AGRADA EL PA AMB NOUS?
LA NOU ÉS UNA FRUITA SECA QUE ES RECULL A LA TARDOR... DIUEN QUE VA BÉ PER AL COLESTEROL, PERÒ LA SEVA MILLOR VIRTUT ÉS QUE ÉS MOLT BONA...TÉ UNA GERMANA AMERICANA, QUE ES DIU PACANA. AQUI EN SABREM LES VIRTUTS, VARIETATS I ELS USOS CULINARIS.
- Comentaris: 4
Arròs a la cassola.
Sembla que aquest cap de setmana ens quedarem a casa: no hi ha cap activitat, trobada, celebració, reunió o aplec que requereixi la nostra presència-barra-participació. Temps de tardor, després d’una sèrie de dissabtes i diumenges sense parar pel domicili familiar, tindrem calma. Immediatament després de fer clic i publicar aquesta nota me n’aniré a la cuina i em posaré a preparar el sofregit de l’arròs a la cassola per demà dinar. Un plat que no vol precipitació i sí que demana temps i estima. Part de la feina ja la tinc avançada amb la col·laboració de la meva muller.
- Comentaris: 2
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
P E L P A I S A T G E. R o g e r C r e m a d e s
Roger Cremades Rodeja
<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
