Finalment serà Rio de Janeiro, la bella ciutat brasilera, la que farà els Jocs Olímpics del 2016, però cal donar l'enhorabona a Madrid per que ha resistit fins al final. Ser finalista ha estat tot un honor, ja que el COI és ben rigorós i exigent, en escollir-ne de seus, però, és clar, devien una Olimpíada a Amèrica del Sud, que mai els hi havia tingut, cosa que ajudarà a arreglar alguns problemes locals, sent el Brasil un país amb fortes desigualtats socials, on sembla que només el futbol és qui sap cohesionar-ho tot.
Però des de que es va saber el resultat de la votació, ha hagut algunes reaccions que no semblen gens elegants: acusen els membres del COI de tota classe de malifetes i d'estar venuts a no sé qui. Mireu, no són pas sants els del COI, algunes coses que fan no m'agraden gens, però aquesta actitud de donar-los lliçons, morals, de comportament o ètiques, semblen més motivades per la frustració, l'enveja i fins i tot el creure's superiors.
La Premsa espanyola no ha dit res de que al COI li van desagradar unes declaracions d'un dirigent de l'esport espanyol dient de tot contra la candidatura de Rio de Janeiro, i això és pecat per a ells, fins i tot per als creients cristians: la supèrbia.
La candidatura brasilera no s'ha ficat amb ningú ni s'ha cregut mai superior. Per a una propera vegada que presentin candidatura, senyors, siguin més humils i no donin lliçons a ningú. El COI, a més, ja va donar bon compte de Chicago i la seva desafortunada presentació, sobretot per part del President Barack Obama, encara poc experimentat en certes coses.
I el pitjor que m'ha semblat, de tot això, ha estat llegir a un col·laborador d'un diari digital dient que l'Olimpíada per a Barcelona va ser una “tupinada”, gràcies segons ell a que en Juan Antonio Samaranch presidia el COI. ¿Qué això és mala bava, enveja o impotència?
Senyors, tranquils, no facin més el ridícul, i dediqueu-vos a mirar d’altres coses que siguin útils per a Madrid. Barcelona, sàviament, no s'ha preocupat nomès en les Olimpíades: fins que les va aconseguir va passar set proves, però es va preocupar també en la cultura (la major part de les editorials de l'Estat espanyol són catalanes) i en altres detalls, que potser no donin tants diners com uns Jocs Olímpics, però que vénen millor als ciutadans. Allò de que en Woody Allen fes allà una pel.lícula seva, tot i que finalment no va ser gaire bona, va tenir tanta expectació com la cerimònia d’inauguració dels Jocs a l’Estadi Lluís Companys.


