Lectures: El sueño de Meteor Slim

• pertutatis
• enllaç permanent
• Còmic > Lectures
• dissabte, 9 de gener de 2010 | 18:12h

Frantz Duchazeau
Ponent Món

Aquesta novel·la gràfica narra la biografia d'un personatge fictici que ben bé podria haver estat real. Es tracta de les vivències d'un negre als EUA dels anys trenta que es deixa endur i ho abandona tot, familia inclosa, pel somni d'arribar a ser un gran músic de blues. De fet la història arrenca just en el moment en que ja s'ha alliberat de qualsevol lligam i camina errant a la recerca de si mateix. No es tracta però, d'una història d'autoconeixença. El protagonista, guiat ni més ni menys que pel gran Robert Johnson (entre altres músics famosos de l'època), es dedica senzillament a viure la vida tal com ve i gaudir del seu amor per la música.

Com en la majoria de biografies, inventades o no, i més en el cas de voler emular els mestres del blues, el guió acaba essent un poc errant. El protagonista no sap on va ni el lector tampoc i, tot i que no té massa importància, deixa una certa sensació d'improvisació que impedeix d'arrodonir la percepció global de l'obra. L'aposta, en aquest sentit, s'assembla a la d'autors com Christophe Blain, els quals semblen més compromesos amb la plasticitat i la part lúdica del llenguatge del còmic que amb la profunditat literària. És una opció que, en aquest cas en el qual es parla de la vida d'un artista, em sembla molt encertada. I més quan el que podem observar és un apartat gràfic que qualificaria sense risc d'exagerar de magistral. I ho dic tant per la seva capacitat expressiva com per l'adequació al tema tractat. Hom realment pot ensumar l'atmosfera que envolta la música d'aquells dies, aquella gent i aquells ambients en les pàgines d'aquest còmic. O si més no, el que seria el mateix, l'autor és capaç d'evocar la idealització que en tenim a l'imaginari col·lectiu. I val a dir que ho fa emprant tant recursos propis de la il·lustració i el dibuix que resulten certament bells, com d'altres que són específics del nové art i que afavoreixen la fluïdesa del relat.

En termes generals, "El sueño de Meteor Slim" m'ha semblat un bon còmic que paga la pena de llegir, tot i que es gaudeix més senzillament observant-lo, cosa que sempre és un condicionant important. De segur que agradarà els amants dels blues, per les seves referències i acurada ambientació, així com també els seguidors d'aquell estrany gènere en que s'està convertint poc a poc el còmic musical. I, per suposat, és molt recomanable si us agrada del còmic en general i sou capaços d'apreciar una novel·la gràfica més gràfica que novel·la.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article