Cercador per data
Assajos generals a Sant Esteve de Palautordera
Aquests dies estem instal·lats a Sant Esteve de Palautordera, als peus del Montseny. Ahir dissabte ens vam llevar amb un paisatge enfarinat. El Turó de l'Home nevat és una bona imatge per començar amb ganes el dia.
Estem fent una estada al teatre municipal, el que vindrien a ser els assajos generals just abans del concert de presentació del proper dia 15 a L'Auditori de Barcelona. Hi som tota la banda, amb l'equip de so i amb el nou repertori, d'unes 20 cançons. D'aquesta manera preparem i posem al dia tots els detalls, pel que fa a temes estrictament musicals com aquells més tècnics i argumentals.
Avui diumenge també hi serem durant tot el dia. Si us hi voleu passar, a partir de les 18.00 hores realitzarem un assaig obert, on farem una actuació de dalt a baix, des de la primera cançó fins a la última.
Salut i fins aviat! :)
- Comentaris: 1
La papereta de la nostra llibertat: 28F i 25A __ EA 1493
Al dia d'avui i a darrera hora l'Opció -el Manifest-
SUMA INDEPENDÈNCIA
ja compta amb 1698 signatures d'adhesió (1687+11)
i amb 2533 feisboquistes admiradors.
El Facebook està bé i ajuda però cal també fer l'esforç i signar.
Si encara no ho has fet:
Vés a http://sumaindependencia.cat/ i signa !
--------------------
Discurs pel "Sí a la Independència" a Castellbisbal (27 novembre 2009)
Senyores, senyors. En primer lloc vull donar les gràcies a tota la gent de Castellbisbal que amb el seu compromís han fet possible aquest acte d’avui, i em sento especialment orgullós per tenir l’honor de poder dirigir-me a tots vostès en aquest moment històric per al nostre país.
El proper diumenge dia 13 de desembre del 2009 es realitzaran en més de 150 viles i ciutats catalanes consultes sobre la independència de Catalunya. Democràcia en el seu estat més pur. En tres mesos hem passat de la primera consulta d’Arenys de Munt a organitzar-ne més de 150, i cal que siguem plenament conscients d’aquest salt qualitatiu i de les implicacions polítiques que aquest onada comporta i comportarà.
Gràcies a la iniciativa, a la determinació, i a la valentia dels homes i dones de totes aquestes poblacions, podem assegurar que el diumenge dia 13 serà tot un èxit. Serà el principi de la nostra victòria. I en podem estar ben orgullosos.
El gest patriòtic de tots vostès en votar sí a la independència de Catalunya, representa la primera vegada en els darrers trenta anys de llibertat condicional vigilada, no pas d’autèntica democràcia, no ens deixem enganyar, en què per primer cop els catalans sortim de la trinxera identitària on sempre estem intentant defensar els nostres trets nacionals, sigui la llengua, sigui la nostra història o siguin les nostres tradicions, per a passar a l’atac i portar la iniciativa per tal d’assolir la nostra autèntica llibertat com a poble, que no és, ni n’existeix cap altra, que la nostra independència política. No es guanya cap batalla quedant-se permanentment a la trinxera. D’aquí la importància d’aquesta consulta. Podríem dir que per als catalans representa el Prats de Molló del segle XXI; les primàries de la nostra independència que poble a poble les anirem guanyant; la reconquesta de l’autèntic esperit de Catalunya que se’ns ha volgut robar amb guerres i amb dictadures. I ho hem de dir ben alt: amb guerres i dictadures, al llarg de més de 300 anys però que ni Espanya ni França no han aconseguit aniquilar.
Catalunya no té cap possibilitat de desenvolupar amb plenitud les seves capacitats artístiques, intel·lectuals, científiques o empresarials sense independència, sense treure’ns Espanya del damunt. Si ens centrem en l’àmbit econòmic per a fer-ne un petit apunt, actualment patim al Principat de Catalunya –em centro en el Principat ja que el País Valencià pateix espoliació i les Illes també-, patim una espoliació fiscal, allò que els nostres polítics gairebé sense donar-li importància en diuen dèficit fiscal, de 22.000 M€ l’any, quan el pressupost del que disposa la Generalitat aquest any 2009 és de gairebé 37.000 M€. És a dir, visualitzem-ho bé: Espanya es queda cada any una bossa plena d’impostos dels catalans equivalent al 60% del pressupost de la Generalitat. Això és cada any! Amb aquest pressupost és impossible administrar decentment i amb la qualitat adequada una població com la del Principat, que en aquests moments ja passem dels set milions llargs. En canvi, amb aquests 22.000 M€ dels impostos dels catalans que ara se’ns queda Espanya podríem millorar i molt la sanitat, les escoles...Pensin que una llar d’infants val una mica més d’1 M€ i ara se’ns en queden 60 M€ diaris. Un hospital comarcal de primer nivell, equipat de dalt a baix, amb els darrers serveis i equipaments, val entre 55 M€ i 60 M€; el que se’ns queden en un dia. Com deia, amb aquests diners podríem millorar la sanitat, les escoles, les universitats, fer infraestructures de futur o millorar les pensions dels nostres jubilats. Seríem uns dels països més rics d’Europa mentre que ara, després de pagar impostos a Espanya, ens situem a la cua de les autonomies espanyoles.
Perquè es facin una idea de l’esforç fiscal que estem fent els catalans del Principat per a mantenir aquest muntatge anomenat Espanya ho podem comparar amb Europa. Europa, tota la potència econòmica que és la Unió Europea amb més de 300 milions de ciutadans, dóna a Espanya, perquè Espanya diuen que són pobres, 8 M€ diaris (2.900 M€ a l’any). Recordin aquesta xifra. I el Principat de Catalunya, un petit raconet d’Europa, amb una mica més de set milions de ciutadans, dóna a Espanya –o els nostres polítcs ho permeten, també cal parlar clar- 60 M€ diaris (22.000 M€ l’any), amb el mateix argument és clar: perquè diuen que són pobres i que els catalans hem de ser solidaris. Aquesta situació no la corregeix ni arregla cap nou finançament. Espanya s’ha acostumat a viure dels diners dels catalans, i només la independència i per tant, comencem-ho a dir sense por i amb claredat, només l’existència d’un Estat català acabaràamb aquesta situació d’espoliació fiscal continuada que afecta de forma directa el benestar material dels catalans. I sense Estat propi tampoc salvarem la nostra llengua. I sense un Estat català tampoc recuperarem la nostra història ni s’ensenyarà a les escoles. No queda cap dubte que la millor política econòmica i la millor política social que podem fer és assolir en primer terme la nostra independència. I convé que ho fem ràpid.
El dia 13 de desembre no només aniran a votar tots vostès, sinó que a través de tots vostès hi anirà a votar l'autèntic esperit de Catalunya. El dia 13 tots vostès tindran l’honor de ser portadors de la flama de la memòria de tots aquells catalans que han anhelat i lluitat per la llibertat i existència de Catalunya. I tindran a les seves mans la responsabilitat de donar el pas, un pas ben ferm, per a oferir un futur digne i pròsper a les futures generacions de catalans. Quan vagin a dipositar la papereta de la nostra llibertat, els demano que s’aturin uns segons. Mirint-se-la. Tinguin presents i honorin, honorin, tots aquells patriotes catalans, homes i dones, que ens han precedit perquè és el seu exemple el que ens donarà la fortalesa i coratge necessaris per a assolir la victòria definitiva.
Si cada 11 de setembre els catalans commemorem el Dia de la Resistència, posem-li el nom que toca: el Dia de la Resistència, fem que aquest 13 de desembre d’enguany es converteixi en el principi de la nostra victòria. Per tots aquests motius, els demano que votin sí a la dignitat de Catalunya i dels catalans. Que votin sí a la nostra independència. I que ningú oblidi, ningú oblidi ni un sol moment, que els catalans som un poble vencedor. Si no fos així, avui dia, ja no seríem catalans.
Moltes gràcies.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Castellbisbal (Vallès Occidental), 27 de novembre del 2009
Per a escoltar el discurs (8 min) cliqueu aquí mateix
Discurs en format pdf
Blog d'en Josep Castany: http://josepcastany.blogspot.
Barbàrie II, o la paradoxa de les xarxes socials.
I el botxí encara menys,
gràcies al feisbuc...
- Comentaris: 1
Vintaix a L'internauta: comunitat 2.0 apassionada pel vi
dos terras from Vintaix BCN on Vimeo.
Les barbaritats de Fèlix Millet, a Canet de Mar
"Tal i com estava previst el periodista calellenc Saül Gordillo va presentar el seu nou llibre “Les barbaritats de Fèlix Millet” de l’editorial Ara Llibres el divendres 8 de gener a les 7 del vespre a la biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar. Aquesta presentació organitzada per la Plataforma per la Llengua Canet de Mar es tracta de la primera i possiblement la única que farà el seu autor d’aquest llibre. Saül Gordillo va fer un recorregut pels diferents continguts d’aquest llibre, un encàrrec que li va fer l’editorial de Badalona i que parla de l’espoli del Palau per part de Fèlix Millet i Jordi Montull. Tot el que hem escoltat en els mitjans de comunicació en els darrer mesos es troba recopilat en aquest llibre en català de rabiosa actualitat que inclou multitud de fragments i referències d’entrevistes de ràdio, televisió i premsa escrita efectuades a diferents personatges en els darrers mesos. El llibre permet conèixer cronològicament amb tot detall tots els successos des de que van entrar els mossos al Palau el juliol del 2009 per fer l’escorcoll fins aproximadament el mes de novembre. El llibre va sortir a la llum al desembre i per tant fa pensar i així ho va donar a entendre el seu autor, tot i que no ho va assegurar, que un altre dia podria haver una segona part quan es produeixin més novetats al respecte."
Moltes gràcies, canetencs!
EL MISTERI DE L'ESTELA DE LA CALMA
Des d’aquell dia he preguntat a tothom qui em pogués donar raó de la desaparició. Res, cap signe.
I mireu, com que he escrit algunes coses sobre l’Estela, us les transcric i també us acompanyo unes fotografies.
Apali, que els fats divins (o potser molt humans) hi facin més que nosaltres i dintre de poc temps puguem tornar a gaudir de l’estela, encara que en sigui una copia.
26 de setembre de 2003, escrivia:
7 de novembre de 2004. Ja deia:
La Calma tardorenca, planúria tranquil·la a la recerca de la muntanya seca. El Sui que, tranquil, espera el caminant perdut. La barraca d’en Ramon, on l’Estela, mil·lenària, amb paciència de Job espera el vianant que la vulgui descobrir i se n’enamori per sempre. I al costat, el caçador mediatitzat, que , per telèfon automàtic espera veure arribar el senglar i la manada.
30 DE SETEMBRE DE 2007. Mireu que ja parlem de la manca d’electricitat al Molar, propietaris de la barraca d’en Ramon .
- Comentaris: 2
Els escriptors mallorquins i la lluita per la llibertat
Els escriptors mallorquins i la lluita per la llibertat Per Miquel López Crespí, escriptor Quasi la totalitat d'escriptors mallorquins del que s'ha anomenat la "fornada dels anys setanta" ens hem alletat amb el material sortit de l'Editorial Moll. I no es tracta solament de la Gramàtica normativa o del Vocabulari mallorquí-castellà, de les Rondaies, de les xerrades radiofòniques, o del paper de "Llibres Mallorca" en els anys seixanta i setanta. L'Editorial Moll ens fornia d'altres llibres, bàsics per a la nostra formació com a ciutadans i ciutadanes d'una terra trepitjada pel feixisme. Pens ara mateix en l'imprescindible llibre de Josep M. Llompart La literatura moderna a les Balears, que Moll va editar l'any 1964, i en tots aquells llibrets de la col× lecció "Les Illes d'Or" que ens permeten conèixer les arrels més profundes de la nostra cultura. Però l'aportació dels escriptors a la lluita antifranquista fou minsa, esquifida i ben misèrrima. A vegades, anant a una reunió clandestina, solia topar-me amb alguns dels fantasmes del passat. Al Círculo Mallorquín, en Llorenç Villalonga, recolzat en un sofà, fullejava diaris en la penombra. Coneixíem Mort de Dama, Bearn, els Desbarats (aquesta darrera obra prologada per Jaume Vidal Alcover, l'edità "Daedalus"). Els escriptors del passat ens semblaven distants, massa allunyats de les esperances que ens dominaven. Alguns, col.laboradors actius en l'extermini del nostre poble en temps de la guerra estaven a l'altra banda de barricada i no era qüestió d'anar a demanar res a qui era còmplice actiu en la destrucció de la cultura catalana a Mallorca o en l'extermini físic de l'esquerra de les Illes. Per a nosaltres, escriptors d'aquest tipus, eren l'antítesi del que consideràvem "intel.lectuals". El mateix podríem dir dels que no havien fet res per escurçar el període d'opressió del nostre poble. Amb la perspectiva que ens donen els anys, podem afirmar que Llibres Mallorca era l'indret que ens obria la porta a tots els misteris, als enfonys ocults de la nostra cultura, la "base d'operacions" des de la qual podíem furgar en un ric passat cultural que ens negava la dictadura. Posteriorment, amb l'edició (sempre a l'Editorial del senyor Francesc) de Els meus primers trenta anys (Palma, 1970) i Els altres quaranta anys (Palma, 1975), poguérem anar avançant en la història de la recuperació de les nostres senyes d'identitat. Són els nostres anys, diríem-ne de "formació": lectura dels clàssics del pensament socialista català i internacional, la primera militància dins organitzacions de lluita antifeixista i, també, de les primeres detencions i dificultats amb la policia política. De tot això n'hem parlat en els llibres L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (Lleonard Muntaner, Editor); Cultura i antifranquisme (Edicions de 1984) i No era això: memòria política de la transició (El Jonc, 2001). Són aquests llibres de memòries de Francesc de B. Moll els que ens permeten copsar la brutalitat de la repressió feixista contra la nostra cultura molt abans de les aportacions d'historiadors més moderns. [Continuar]
la rella te la pots descarregar sencereta
Ara ja podeu consultar la rella, sencera, i si voleu us la podeu descarregar i imprimir. Serà a partir d'aquest número. Gaudiu-la!
Aquí et pots descarregar la rella 245, que obre amb els Reis i recull les activitats destacades de Nadal a la comarca. Una entrevista amb el Just Sociats i la recomanació del Síndic de Greuges de tancar Fumanya, destaquen en aquest primer número del 2010.
El Ter a debat, a Sarrià.
Dissabte vinent, 16 de gener a les 18 h. i a la sala el Coro de Sarrià de Ter, esteu convidats al debat-col·loqui sobre el nostre riu. Servirà de presentació del número 70 de Parlem de Sarrià i comptarà amb la participació d'Anna Ribas, professora de la UdG, de Francesc Camps, president del Consorci Alba-Ter, i de Dani Boix, membre de la Comissió Rius de l'ANG. Actuarà de moderador Ivan Bustamante, biòleg i membre del consell de redacció de la revista.
Ens agradarà comptar amb la vostra presència.
- Comentaris: 2
SOCIOVERGÈNCIA: LA LLARGA OMBRA DE L'ANTIPOLÍTICA
Poques paraules i conceptes polítics han provocat tantes tesis periodístiques, càlculs electorals i hipòtesis polítiques com la famosa sociovergència. El pànic del PSC-PSOE a perdre el seu poder polític i institucional els propers mesos i els interessos d'alguns sectors empresarials, amanits amb alguns posicionaments polítics de destacats representants de l'stablishment i la incertesa davant de les conseqüències de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, són factors que fan cotitzar a l'alça la sociovergència.
- Comentaris: 2
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
P E L P A I S A T G E. R o g e r C r e m a d e s
Roger Cremades Rodeja
<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Berguedà
- Capcir
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- L'Alt Palància
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
