
El món és un mocador, cosa que ja sabíem. O com no es cansava de repetir aquella dona d'ulls de color verd fondo, 'le monde est très petit!'.
Vaig entrar en aquella terrassa coberta de la platja de Canet de Rosselló perquè en algun lloc havia de dinar. A simple vista totes les que hi havia (no poques) eren per l'estil, però prop d'aquesta hi havia lloc on aparcar, i com que es tractava quasi d'un simple tràmit alimentari sense massa perspectives gastronòmiques, no vaig dubtar massa. Peguntat, l'amo del local em confirmà la disponibilitat de servir-me, si em conformava amb alguna de les coses que li quedaven perquè aquella vesprada tancava la temporada i estava acabant existències. Vaig seure i, amb una cervesa, vaig fer temps mentre a la cuina preparaven la carn. 'Especialitat en cuina asiàtica' vaig llegir que posava a l'entrada del breu espai interior.

Encara sobre la Gala dels Premis Gaudí de cinema