Suport a Pepe Rubianes

• sgordillo
• enllaç permanent
• Relat diari
• divendres, 8 de setembre de 2006 | 14:30h

Les declaracions de Pepe Rubianes a El Club de TV3 [vegeu el video], en el context d'una brutal ofensiva catalanofòbica durant la duríssima negociació estatutària, ha estat l'excusa per vetar l'espectacle de l'artista català al Teatro Español de Madrid. La combinació de Rubianes i García Lorca ha resultat inacceptable per als intolerants i neofeixistes, que troben aixopluc en l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, que passa per ser el més moderat del Partit Popular.

Sense intentar copiar en Pepiño -i no fent servir els seus termes-, m'agradaria saber què en penseu d'aquest lamentable episodi. Feu els vostres comentaris.   

Anotacions a la bloquesfera política

> Sandro Maccarrone (Joventut Comunista): Rubianes, solamente

> Javier Naya (Joventut Socialista): Rubianes

> Joan Antoni Baron (alcalde de Mataró, del PSC): La torna d'en Rubianes

> Joana Torres (PSC): L'Espanya rància i de pandereta

> Oriol Vaquer (Joventut Socialista): Atac feixista a la llibertat d’expressió per part de Ruiz-Gallardón

> Roc Fernàndez (regidor de CiU a Sant Feliu de Codines): Rubianes, Gallardón i l'Hereu de Clos

> Marc Espasa (Joventuts d'Esquerra Republicana): El cas Rubianes

> Jonatan Triviño (Joventut Socialista): Atac a la llibertat d'expressió

> Carles Sala (regidor de Festes de Tarragona, d'UDC): Pepe Rubianes

> Iñaki Escudero (coordinador d'EUiA a Osona): Rubianes, Madrid i l'Estatut

> Ricardo J. Royo-Villanova (Izquierda Unida): Pues no sé si puta España, pero puto Madrid, desde luego

> Carles Ribera (El Punt): Rubianes

> Oriol Izquierdo, escriptor: Rubianes

> Martí Rosselló, escriptor: Rubianes, el dolent

> Croat Català: Especial: Rubianes som tots. Crida al boicot

> Toni Ibàñez, escriptor: El cas Rubianes...

> David Figueres, escriptor: De Rubianes, en som uns quants

> Vilapou: Pepe

> Borinotus: Rubianes

> Carquinyol: L'Espanya que censura

• Comentaris: 29
• Vull llegir la resta de l'article

"Jo també vull un estat propi" (V)

• sgordillo
• enllaç permanent
• Campanyes
• divendres, 8 de setembre de 2006 | 02:00h

Són les 10:52. Surto de la dutxa i em trobo al mòbil un SMS que m'envia l'Antoni: "L'Iceta a dit a RAC1 q l teu bloc es 1 dls seus prefes tot i q mai comparteix l q hi dius" Ho explica aquí. És un honor que el blocaire Miquel Iceta, ni més ni menys que el viceprimer secretari del PSC, figuri entre els habituals lectors d'aquest bloc. I més encara que ho digui a la ràdio, al programa de Xavier Bosch. És d'agrair que, malgrat la discrepància ideològica que puguem tenir, aquest bloc sigui d'interès per a Iceta i d'altres lectors i blocaires.

Mentre esmorzo a peu dret, escolto la ràdio. Les declaracions del President Pasqual Maragall al programa de TV3 de Josep Cuní van a tot drap. La sucosa entrevista que li ha fet Cuní [per aquí la trobareu] ha precedit la signatura del decret que dissol el Parlament, posa punt i final a una de les legislatures més accidentades de la història recent del Principat i convoca eleccions per Tots Sants. El presidenciable de CiU Artur Mas ha llegit una declaració, amb un cert posat solemne.

Al programa Minoria Absoluta, de Toni Soler i companyia, entrevisten Josep-Lluís Carod-Rovira, presidenciable d'ERC, que respon Maragall advertint-lo que la decepció és mútua. L'encara President s'ha dedicat a fer amics tant entre els independentistes com entre els socialistes imperants. D'això se'n podria dir morir matant, ja que Maragall ha reconegut públicament el mal rotllo al PSC, que l'experiment del tripartit no ha anat ni amb rodes i que es planteja crear un corrent polític propi per preservar el catalanisme socialista. (A Mataró, l'historiador Josep Termes ha defensat aquest dijous l'origen popular del catalanisme, per cert.)

Mentrestant, José Montilla, de qui Maragall ha dit a la televisió que mantenen una relació molt freda, exhaureix les seves últimes hores com a ministre d'Indústria a la seva Iznájar natal. El candidat socialista a la Generalitat sembla voler destacar la seva procedència, allò d'"andalús d'origen i català d'elecció". Sovint fa la impressió que és Montilla i la seva gent qui realment -i únicament- està clavada en aquesta història de la catalanitat. Si ets catalanista i realment t'ho creus, José, no cal que et justifiquis perquè encara és pitjor.

A la tarda, un cop arribo a la feina, llegeixo la notícia que Pepe Rubianes, que en la lògica montillista deu ser un gallec d'origen i català d'elecció també, ha cancel·lat el seu espectacle al Teatre Español, propietat de l'Ajuntament de Madrid, pel boicot i pel veto que li preparava l'alcalde Alberto Ruiz-Gallardón. Si aquest és el moderat del PP espanyol, sí que anem bé. Quina llàstima més gran. Resulta que Carod ha emès un comunicat, parlant de dictadura. Realment la contundència del tall que apareix per ràdios i televisions, amb un alcalde madrileny que instiga el veto, i no se n'amaga, fa posar els pèls de punta. Quina democràcia és aquesta?

El President Jordi Pujol, que segons informava Manuel Cuyàs a El Punt entra en campanya, ha pronunciat la seva esperada conferència a l'Òmnium, just el dia que es dissol el Parlament i es convoquen les eleccions de l'1-N. Crisi de lideratge i manca d'autoestima. El tripartit al centre de la diana del President. [Avui a El Punt: Pujol titlla el tripartit d'«ignorant, ingenu, frívol, petulant i fatxenda».]

El Tinell és criminalitzat, gairebé. L'únic ésser vivent al Principat capaç de defensar-lo, a aquestes alçades de la pel·lícula, es diu Joan Saura, que s'aferra al pacte. Potser és una estratègia per captar votant socialista descontent per la "diàspora" maragallista. Potser és que realment creu que el somni del Tinell és encara motiu de desig ciutadà en aquest país. Que determinat electorat aposti per un govern d'esquerres no vol dir, ni molt menys, que vulguin sentir a parlar de Tinell. Encara que sigui per les connotacions caòtiques (Maragall, Estatut i crisis) que té.

La campanya "Jo també vull un estat propi"

Aquest divendres l'amic Jordi Surinyach, advocat mataroní i incombustible sobiranista, s'adhereix a la campanya de Xavier Mir amb el seu habitual article d'opinió a El Punt, que titula amb aquest lema. El contingut del mateix és molt interessant, perquè Surinyach és una de les moltes veus que s'alcen entre els republicans de militància i els electors simpatitzants d'ERC reclamant claredat: "Voler tenir un estat propi necessita més coses que infantils gesticulacions o proclames inútils, que desconcerten el personal (...) Ara toca mullar-se, assumint els riscos que calguin i renunciant als verbalismes que són l'anunci del desastre."

D'aquesta campanya, el provocador però respectable blocaire Antoni Ibàñez ha deixat escrit, en un comentari en aquest bloc, que correspon al "somiatruitisme".

Per cert, el portaveu nacional de les JERC, el pinedenc Pere Aragonès, ha fet reformes al seu bloc.

Aprofito per adjuntar el pdf de la pàgina setmanal amb què col·laboro al setmanari Catalonia Today, que ja és als quioscos.  

• Arxius: Pdf Catalonia Today - Pàgina setmanal d'opinió | Pdf Catalonia Today - Pàgina setmanal d'opinió
• Comentaris: 22
• Vull llegir la resta de l'article