Cercador per data

Cercador per data

« Agost 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031          

mas pi de verges, parada de referència

Desplaçar-se cap a la costa per sopar-hi pot fer mandra. De fet agafar el cotxe estant instal·lats a la masia, de vacances-colònies familiars sempre en fa força, de mandra. Però un cop asseguts al fantàstic jardí del Cafè - Restaurant  Mas Pi, a Verges, amb els amics que hi tenen filla i neboda treballant-hi (la meva amiga i la seva família són de l'Empordà de tota la vida), i que ens van parlar del lloc com d'un espai emblemàtic, acollidor, amb història...i el piano!; un cop allà asseguts i gaudint de la bona cuina, de la fresca que calma la xafegada i del bon tracte, el viatge va quedar totalment compensat. (segueix)


Nadal, PSC, ... que sembla que obviïn fins i tot els darrers cinc minuts.


Notícia:

Nadal confia que la 'fragmentació' de l'independentisme evitarà que capitalitzi la campanya
'La campanya haurà de tractar de temes concrets i de la política tangible'

"Nadal ha considerat que aquesta campanya electoral, pocs mesos després de la sentència del TC que ha rebaixat l'Estatut, serà 'més clara' perquè cada partit es veurà obligat a 'dir què és', alguns 'amb claredat' i altres amb 'ambigüitat', en clara referència a CiU.

En ser preguntat si li preocupa que la campanya la capitalitzi el debat sobre la independència, ha respost que no n'està 'gens'. 'Tinc la impressió que l'espai polític de l'independentisme apareix molt fragmentat, amb alguns protagonismes personals, amb certa polarització dreta esquerra com és natural', a més de 'molt buit de continguts' pel que fa el 'procés cap a la independència'. (...)"


Comento:

"Que va, independència de l'estat espanyol o seguir com estem és una cosa molt concreta, de clar contingut polític, i em sembla que si el PSC ho diu així és perquè vol convèncer als qui voldrien estar tranquilets amb aquelles coses que "tant interessen a la gent", com ara? I la elecció entre independència o el maltracte i misèria de l'estat en que estem no és només emocional com es creu Nadal, em sembla que ho diu per no haver d'assumir la responsabilitat política, sigui personal o sigui de partit.

Diu que CiU ambigueieixa..., i tant, però ja no enganya, del PSC podria dir que desdibuiixeixa....., però tampoc no enganya.

Crec que de la darrera època política a Catalunya principat podem anotar als llibres d'història com el moment del descobriment (per fi!) i rebuig dels clàssics enganys de la transició espanyola, l'anar fent, peix podrit al cove de l'armari o alguna cosa així.

A vegades, quan sento declaracions polítiques com ara aquestes, que obvien tantes coses que han passat aquests anys, que sembla que obviïn fins i tot els darrers cinc minuts, penso en com funciona això al nivell de la consciència.

Té raó en els problemes que assenyala, però no crec que ni aquests tics i tacs tant pesats no podran apartar el protagonisme de la independència en la campanya i les properes eleccions. De moment tenim la proposta d'ERC i segur que si els personalismes no es poleixen per la coalició que es mira de fer ara, alguna manera trobarem de recollir el vot per la independència, més nombrós encara que el vot independentista, i això també ho deu saber el PSC."

Cal afegir (9 d'agost de 2010), Xavier Mir:
Quim Nadal, un far per a les tenebres de la independència



En contrast a intents de desdibuixar l'actualitat, per exemple i com a molt significatiu: La reivindicació, la festa i la crida a l’acció després del 10 de juliol marcaran els actes d’Òmnium per al proper Onze de Setembre.

Pot ser li vagi bé al Conseller, i a qui encara no ho hagi fet, de llegir el manifest del proper 11 de setembre que ens proposa Òmnium Cultural, i que estigui al cas del que va passant, el 12 hi ha el 1er Aplec per la independència a Arenys de Munt, allà on el seu cap deia que no s'escamparia res, i també fem actes de l'11 de setembre especials després del 10 de juliol, no fos cas que ja l'hagi oblidat, cosa que no sembla pequè l'anomena (quan diu que som conscients que la època autonomista tuturut ja).
Ostres, és com abandonar d'una vegada la inèrcia aquella de que la història ja s'havia acabat i que només ens mirem una peli......, participem i som conscients del que passa, detall d'importància que em sembla Nadal obvia en pretendre parlar de la fi de la època autonomista però com si no passés res.

Les setmanes prèvies a l’11 es faran públiques la resta d’activitats previstes arreu del país a través del web www.11setembre.cat


El manifest, que acaba així:

"4) Demana als representants polítics del poble català, després de les pròximes eleccions, una línia coherent amb aquest compromís nacional.

5) Es compromet a seguir treballant el lideratge de la societat civil per restar alerta davant qualsevol invasió que conculqui la voluntat democràtica dels poble català i el seu dret a decidir.

Som una nació. Nosaltres decidim!
Barcelona, 11 de Setembre de 2010

Totes les entitats que ho vulguin poden adherir-se al manifest. Si en compartiu el contingut us animem a fer-ho!"

Llibres (XCIII)

"L'eterna desunió dels catalans. L'oposició catalanista a Franco (1939-1950)", Casilda Güell, Editorial Base, Barcelona, 2008.

No em penso perdre el pregó!

De la Festa Major de Capellades, que tindrà lloc del divendres 13 fins al dilluns 16 d'agost. Per poc que pugui hi seré i m'encantaria que tu també vinguessis. Seria tot un honor per mi, pel meu poble d'origen i per una Festa Major amb moltíssims anys d'experiència i de vivències al darrera.

A continuació trobaràs tots els actes previstos. Però ho repeteixo. No penso perdre'm el pregó que tindrà lloc dissabte 14, a les 7 de la tarda a la plaça Verdaguer, de Missa, Major o com vulguis anomenar-la...

La picada d'ullet d'ERC

Avui s'ha fet pública la intenció d'ERC d'incloure membres del partit de les Illes i del País Valencià en les candidatures que presentarà el partit a les eleccions regionals -dites autonòmiques- espanyoles de la tardor a Catalunya.
No hi ha dubte que amb el panorama fragmentat i fragmentador del país que estem vivint, és una declaració agradable i, en aquest sentit, agraïda.
No és més que una picada d'ullet oportunista, però és que la resta ni això. Tampoc hem de valorar-ho més enllà del simbolisme, al cap i a la fi, la normalitat d'ERC ha de ser presentar candidatures amb la gent de cada circumscripció a les diferents convocatòries regionals espanyoles que afectin els Països Catalans, si considera que aquestes eleccions són útils, però posats a fer, i anant de simbolisme en simbolisme, també estaria bé presentar gent de Catalunya a les eleccions al País Valencia i a les Illes i així anar fent.
Un altre aspecte que ha comentat el portaveu d'ERC en la presentació de la proposta anava relacionat amb la suposada política en clau nacional que diu que s'ha fet a Catalunya en aquests set anys de tristpartit. I la veritat, si la primera iniciativa té el seu simbolisme, fins i tot de cara a les altres candidatures, aquesta és del tot oblidable, perquè en aquests anys si alguna cosa no s'ha fet és política nacional i els fets i les declaracions i les decisions parlen per si soles.
En aquest nostre país, malauradament, de política nacional no se'n fa. No se'n fa per part de cap partit. I així ens va.

L'Igor fa el cim


Translation (traducción):

[Un bicho –más bien entrado en carnes– se sube por las espaldas de un mindundi, quien, a pesar de que debe soportar un serio cosquilleo, se alegra de verle..., aunque al parecer se equivoca de bicho]

—¡Uf! ¡Arff!... Me ha costado Dios y ayuda llegar hasta aquí...!
—¡Manel!
—No, jefe, te confundes: yo me llamo Igor...


Guió i dibus: Min

3D o català

No ha estat fàcil, però ho hem aconseguit: hem anat a veure Toy Story 3 en català. A l'Albéniz de Girona, dimecres passat, a la sessió d'un quart d'onze de la nit. Des de la masia de Vilanna, carregats de criatures i amb la cadira de rodes, tot és organitzar-se!
Tenint en compte que en tots els Països Catalans només existeixen 12 còpies doblades en llengua catalana, aconseguir ser al lloc i al moment adequat sovint és una gran aventura (i si no mireu què els va passar als qui la volien veure el dia del final dels mundials de futbol, al mateix cinema on vam anar nosaltres: l'havien desprogramat per projectar-hi el partit de la "La Roja"!!) .

La pel·lícula val molt la pena, es recomana. Ara, això sí, si es vol veure en català s'ha de renunciar a veure-la en 3D. Em desesperen els arguments, que, a sobre, volen fer creure que tot és per criteris comercials. Evident: no hi ha com complicar i desafavorir l'oferta per poder dir després que hi ha poca demanda. Nosaltres, s'ha de dir, vam ser sols a la sala (un grup de 8). Les altres desenes de vegades que ens hem trobat pocs (o un de sol) en una sala ens hem preguntat per la crisi del sector, en general. Una crisi extensa i complexa. Quan, com va passar dimecres, ens hi trobem en una sala on es projecta cinema en català, ens volen fer creure que la causa és precisament aquesta. La llengua. Quina barra!

Dia d'estudi

Ja ho necessitàvem . Després del dia de relax del que vam gaudir ahir, amb l'acumulació de sensacions viscudes i la falta d'hores de descans, un poc de desconnexió és com recuperar forces. Ens hem llevat a les nou del matí i abans d'anar cap a l'estudi ens hem passat per l'Human Supporters Association, que ens venia de camí. Ens hem reunit amb Wadi Yaesh, un tio molt simpàtic i agradós, amic de l'Ashraf i encarregat del projecte.


Unitat independentista? Això és molt fàcil de dir (i 5)

Acabo aquesta sèrie de llargs articles sobre les dificultats per aconseguir una única candidatura independentista a les properes eleccions al Parlament. Han estat un conjunt de reflexions personals, sense guió previ, sobre l'estat de la qüestió, la necessitat o no de la unitat, i com i amb qui aconseguir-la. Per cert, agraeixo els comentaris que s'hi han fet.

La meva tesi és que si bé la unitat absoluta seria bona, pel que tindria d'efecte multiplicador de cara a l'electorat, és també inviable, i això ho sap tothom. No són, o no són només, les rivalitats personals a l'hora d'encapçalar el projecte o anar més amunt o més avall a una llista; si aquesta fos la raó bàsica, ho trobaria francament miserable. Hi ha altres raons, és clar: les diferents trajectòries de la pluralitat de partits, grups o col·lectius que s'han reclamat independentistes els darrers anys, l'estratègia a seguir abans de la proclamació d'un estat (com es forma un govern?, es pacta amb algú o no es pacta amb ningú? hi ha d'haver disciplina de vot?, etcètera.

Durant la presentació a Tarragona de Solidaritat Catalana, el seu portaveu Albert Pereira va apuntar una reflexió interessant: no hem de mitificar la unitat. S'aconsegueix si es pot, i si no, doncs no. Som una societat plural i pensem de moltes maneres. Insisteixo en el que deia a l'article anterior: és hora de treure'ns del cap l'obsessió per aconseguit un únic partit independentista (fins ara ho era ERC, i ja s'ha vist com ha anat tot plegat), per passar a la idea de "independentisme" a les dues, tres, quatre forces d'obediència catalana, prefigurant el ventall parlamentari que haurà de continuar existint quan assolim la llibertat. I aquí també hi tindria alguna cosa a dir Convergència, força que en cap moment ha estat objecte d'aquesta sèrie de cinc apunts.

rompre amb la tonalitat, la figuració, la perspectiva

Com podria incorporar totes les arts en l'escriptura?
Som sensible a tot allò que canta, als renous, als sons, a les cadències, als ritmes. Per això sent l'escriptura com una música. Però voldria fer l'obra d'art total. Per això incorpor colors forts als meus textos. I també, tan bé, voldria fer una llengua esculptòrica, tridimensional.
Venc d'una formació de la forma, de l'alè. Cal tenir cura de tots els detalls de la llengua, dels detalls de la llengua.
Em manca coratge, lucidesa i ambició. Tottemps em llegesc la cartilla: no m'he de repetir, he de concentrar sempre seguit el llenguatge, fugir de les receptes fetes, esberlar la complaença, minar el meu propi terreny per no poder retornar-hi, cremar els vaixells, cridar i cantar afrontant el silenci, desempallegar-me dels llocs comuns, provar, provar fins a l'escanyament.
Fugir, sempre fugir. Eludir les conclusions.
Imagina unes veus que arriben unes rere les altres i es perden els seus ecos dins el temps.
Renéixer sense aturall.

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Didac

TocDeQueda

Didac

Que torne, per favor!

Joan Grau Cànoves

El Cop d'Ull

Joan Grau Cànoves

LA VEU DE L'AMO

Joan Vila i Triadú

El bloc d'en Joan Vila i Triadú

Joan Vila i Triadú

L'estranya parella

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.