
Les històries tendeixen a repetir-se. I tant sols es tracta de temps per tornar-les a viure. Cent vegades queda la pedra allà, cent vegades que hi ensopegarem. Aquí es troba el sentit del nostre comportament. Històries repetitivament injustes, que acaben sent llei. Llei sagrada. I de llei sagrada, en tant sols un suspir, cristalitzen en justícia. I al cap de poc, JUSTICIA, en majúscules, que es vegi. Collons!

Ben encertada la perla que Agustí Ribes -a qui no tinc el plaer de conèixer més que d'anomenada- ha publicat a la revista Tot Parc. 15.000 exemplars d'una publicació en format reduït que es reparteixen gratuïtament. Però potser conté el majúscul interés de comptar amb persones com l'Agustí, "l'agustinet", qui a banda d'escriure, cronificar un temps -i deixar-ne constància- lletreja i composa jotes com les recollides a "Recordant lo poble apart”. 25 jotes sobre la història d'un poble fet a cop de guanyar marjals, aiguamolls i ullals d'aigua. A la série malnoms repassa alguns dels renoms de La Cava.
Malnoms
De Siscot i de l'Illa
de la Lloca i de Lloqueta.
Los de Roquet de Vidal i los de la Masuqueta,
i a la partida de Dalt
estava la Cavereta.
De Peixet i de Beltrán,
de la Menuda i de Bayo.
De Rafielo i de Xampaina,
los del Cigró i els del Manyo.
De Guans, de Pere i Pedret,
de Ramoneta i Ximarro.