

L'autodenominat Pare Jony ha celebrat una missa roquera a la catedral de Tortosa. Si hi ha misses rocieras, també n'hi pot haver de roqueres, no? Com se sap, el Pare Jony és un capellà de veritat que a més canta. La seva desimboltura a l'hora de combinar el clergyman amb una llarga melena fan d'ell un personatge bastant friqui, però el que fa és més seriós del que sembla. Navegant per la xarxa descobreixo la seva web (per cert, només en castellà), els discos que ja ha editat, les gires per Amèrica, la promoció d'una ONG que es diu "Provocant la pau"...
Molt bé. Però contemplant el sacerdot cantant amb el seu estil musical, vestit amb hàbits litúrgics i davant del retaule gòtic de la catedral, m'he quedat una mica... com dir-ho? perplex. Tant en qüestions religioses com a la vida en general, tendeixo a ser més aviat progressista en el fons i bastant conservador en les formes, de manera que l'escena l'he trobada xocant i no m'ha acabat de fer el pes. Entenc, però, que del que es tracta és d'atreure jovent (sector especialment reaci al fum d'estampes) a les parròquies. Des d'aquest punt de vista, res a objectar. Em recorda una mica, salvant les distàncies, el fenomen Jesus Christ Superstar. A les crítiques pel què suposava presentar un Jesucrist roquer i amb aires hippis, aviat es va imposar l'obvietat de que era una bona iniciativa que podia atreure nous targets a la causa cristiana. Els signes dels temps, que en diuen.

[no em deixaré arrossegar pel fàstic que em produeixen aquests lladres que han fet malbé Mallorca amb el fem d'una bava verinosa i pudenta; productors de malaestrugança, no anomenaré M. A. M. ni J. M. & Sons: depredadors de paisatges i de vides humanes, ni paraula ni compassió]
El blanc ressona com un silenci intel·ligible
Kandinsky
Encara queden marques d'innocència?
En aquest minut som un, en el minut següent som un altre.
Allà on no sóm és on som més jo mateix.
A cada moment faig gestos que no són meus, dic paraules d'altres, imit expressions d'algú que voldria ser.
Podria ser que assajar esdevenir un altre sia una manera de ser jo mateix?
Amb constància i bona lletra ho aconseguiré.
Visc dins la meva història o som el fruit de la imaginació d'un escriptor inventiu?
Les històries són estranys miralls deformadors.
Qui és qui?
No es fa un llibre amb citacions, jocs de coincidències, ullets, al·lusions a d'altres llibres, films, obres d'art, laberints de miralls, paranys, etc.: un llibre es fa amb amb la carn pròpia, amb la vida pròpia, amb els desitjos propis, amb la mort pròpia.
[Pintura de Robert Motherwell]
lloc de
trobada: Plaça de la Pau
horari: 07.00
dificultat: alta
hores de camí: 6
benzina: 10,00 €
botes
bones, vestimenta adequada,
tanta aigua, menjar i gana de
caminar!
per informacions tel.
3482836126
cealguer@mesvilaweb.cat
Mont Albo es un bastió llonc una vintena de quilometres, lo mont te una típica forma allongada i imponente que domina lo territori de les baronies.
Lo macís calcar es del mesozoica, rica de blanquees goles i grutas, es caracteritzat dels vessants amb pinya segats verticals fins a arribar a la màxima alçada de1000 metres.
La muntanya es carsica i presenta dels desterro de Tumba e Narrai que se troba entre Punta Catirina “1127 m.” i punta Turuddò “1127 m.” la curiositat es que ,son les dues puntes més altes del macís, amb la mateixa alçada .
A punta Catirina se troba la gruta Janna Manna, llonga 200 metres, diverses grutes son estades utilitzades com refugi naturals al període neolític, una d'aqueixes es la de Bona Fraule al territori de Siniscola, on han trobat del material de valor, espase i punyals,que fan presumir que sigui del material de culte.
Diversos nurags estan posicionats a les puntes, trobem també de les Domus de Janas de Mannu'e Gruris, que presenta una porta treballada amb quatre cel.les a l'intern.