Des que començaren el brutal atac a l'educació pública i als serveis públics en general la xarxa es va inundar de piulades, entrades als blocs, al facebook etc. Amb molta raó la indignació es va escampar per tot arreu. Entre les primeres mesures que aparegueren com a proposta de resposta a l'agressió estava la suspensió de les activitats extraescolars i complementàries. Almenys a la meua zona va ser un correu electrònic anònim que va córrer com una traca per la xarxa amb la proposta.
He de dir que jo, des d'un començament no vaig estar d'acord amb la proposta per diversos motius que passe a explicar
El primer i més important és que pense que fem el joc a la política de terra cremada de la Conselleria d'educació amb mesures que, en la meua opinió, rebaixen més encara la qualitat de l'ensenyament públic.
També em va molestar veure que alguns dels més ardents defensor de la suspensió d'activitats eren persones que no es destacaven precisament per la seua participació en la realització d'aquestes. Amb certs "companys" jo no vaig ni a la cantonada i em preocupa la coincidència de plantejament amb ells.
A més a més considere que aquest "boicot" perjudica de manera greu a les persones, entitats i xicotetes empreses que fan de la cultura i la seua divulgació el seu treball. Aquestes entitats o persones tenen una infraestructura molt dèbil precisament per culpa de la política econòmica i cultural dels nostres governants i entre elles es troben, precisament, aquelles que destaquen per l'impuls a la nostra cultura i a la nostra llengua.
Crec que la postura anti-activitats ens enfronta amb les famílies i l'alumnat que no són responsables de l'agressió sinó que la sofreixen amb nosaltres i crec que sols la unitat social contra les retallades pot aturar-les.
I el més important: oblidem que una de les funcions de l'escola pública és la seua funció social d'intrument d'igualtat. Gran part del nostre alumnat no visitarà mai un museu, sala de concerts o teatre si no ho fa des de l'escola i això el posa en situació de desavanatge amb la minoria que ho farà acompanyat per la seua família.

El TSJC ha obert la porta a la «valencianització» del model eduactiu a Catalunya. Que la consellera Rigau i d’altres inconscients vulguen veure una victòria en la resolució del TSJC demostra que tant se’ls en fot el català.
Ara només són tres famílies, però tenen altaveus de tota mena per a escampar la seua croada. Per tant, és possible que dins d’un parell d’anys siguen 300 famílies, o 3.000. I al final, la realitat del Catalunya serà la del País Valencià: el català serà marginal i la llengua principal a l’ensenyament serà el castellà. Aquesta és la finalitat que persegueixen. Si no actuem ara, quan la catalanofòbia organitzada encendrà la metxa, al caliu d'aquesta resolució del TSJC, potser serà massa tard per a evitar l’esclafit. És a dir, qui no acudeix a la gotera, acudirà a la casa sencera.
Potser caldria eixir al carrer de nou per plantar cara a aquesta nova agressió contra el català. Tanmateix, vist el mesellisme d’alguns, potser caldria obviar-los, perquè seran més un llast que no un suport. Ser clars i contundents. I qui no està, no s’encontra.
Seria convenient, pense jo, encetar una campanya forta contra la ideologia que estimula aquestes actucions judicials contra el català. Un lema clar, com ara:
CONTRA LA CATALANOFÒBIA. A CATALUNYA, EN CATALÀ
ATUREM LA CATALANOFÒBIA. Sí AL CATALÀ
Hem de denunciar precisament això, que la ideologia que mou aquests grups ultraespanyolistes –Convivencia Cívica (sic) Catalana, Ciudadanos, UPyD, PP…– és la catalanofòbia. Els ho hem de dir a la cara, i reiterar-los-ho sense descans. Fins que tothom els conega i els assenyale públicament pel que són: xenòfobs anticatalans i prou.


Benvolgudes famílies:
Des del Consell Esportiu ens envien informació sobre una pedalada popular. Al document adjunt hi trobareu tota la informació.
Animeu-vos a participar!!!
Salutacions i bon dia a totes les dones!!!!,
L’AMPA
Post núm 1398 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat

