Cercador per data
Què ens està passant?
La meva màquina fotogràfica ha captat aquesta imatge i les dues anteriors d'aquest blog en qüestió d'hores...
L’apologia borbònica de TV3 ____ EA 1546
" “23-F, el dia més difícil del Rei” és una pel•lícula produïda amb l’única finalitat de promoure la figura del rei d’Espanya, d’oferir-ne un retrat idíl•lic del personatge"
“23-F, el dia més difícil del Rei” és una pel•lícula produïda amb l’única finalitat de promoure la figura del rei d’Espanya, d’oferir-ne un retrat idíl•lic del personatge i de lloar sibil•linament la monarquia tot mostrant-la com la base de la democràcia espanyola. Ho veiem en el contingut, totalment apologètic –si el guió l’hagués escrit la casa reial no hauria canviat absolutament res–, i ho veiem en l’enfocament dels fets, induint l’espectador a la identificació amb l’heroi, l’heroi de la història en minúscules –la del film– i l’heroi de la història en majúscules –la d’Espanya. La intenció, per tant, per bé que revestida de document històric, és clara: fer que l’espectador sacralitzi la figura del Borbó i, per extensió, la de la monarquia espanyola. Cosa que en termes col•loquials es sintetitzaria en aquesta frase: “Què seria de nosaltres, sense la monarquia?”. Aquesta frase, tanmateix, no és res més que una versió adaptada d’aquella altra –“què seria de nosaltres, els catalans, sense Espanya?”– i que resumeix tota la política informativa de TV3 i bona part de la programàtica. És a dir, la marginació de l’independentisme, l’ocultació de tot allò que aporti consciència nacional i la discriminació de les veus i dels fets que puguin enfortir el pensament i la reflexió en aquest sentit. Això sí, la rentada de cervell ens la fa en català per tal que els nostres filtres preventius no s’activin com ho fan quan veiem una cadena espanyola.
El mateix títol de la minisèrie ja és tota una declaració de principis: “23-F, el dia més difícil del Rei”. El rei? Quin rei?, es preguntaran un francès, un italià o un alemany i, en bona lògica, s’ho preguntarà també un català catalanocèntric. Es refereix TV3 a aquell rei que els catalans i els bascos xiulen sonorament quan entra en un recinte esportiu? Doncs sí, sí que es refereix a aquest, perquè en l’expressió “el rei” hi ha aquest parany subliminar: si interioritzo que “el rei” (d’Espanya) és “el meu rei”, estic interioritzant que sóc espanyol i, si sóc espanyol, he de sentir com a propis tots els seus símbols i rebutjar tot allò que qüestioni la indivisibilitat de la meva pàtria, que és Espanya. En altres paraules, per què hauria de voler jo la independència de Catalunya? Arribats aquí, només cal amanir-ho tot amb un premi que faci creure a la gent que s’ha fet una obra mestra ben progre, ben d’esquerres i ben defensora dels valors de l’Espanya plural. És la cirereta que fa encara més immaculada l’apologia, una apologia rodada en espanyol i pagada amb els nostres diners. El doblatge també.
Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat
Això ja no s'atura!!!
Ara bé, més de tres-centes persones, en un dia de març molt rúfol i força fred, assegudes al mig de la plaça per menjar unes seques amb botifarra... i a més a més fer-ho pagant, no és cosa que ara per ara estigui a l'abast de tothom. El mèrit d'això d'ahir és ben bé seu i de ningú més: més de tres-cents santboians i santboianes encongits passant fred pel dret de decidir, pel dret a poder respondre en una consulta sobre el futur del país, reivindicant la radicalitat democràtica. No vull ni pensar què hagués passat si hagués fet bo. Aquesta assistència massiva ens encoratja i ens dóna ànims per tirar endavant: gràcies, moltes gràcies per haver vingut!
Encara falta dies, esclar, pel 20 de juny quan, amb tota probabilitat, podrem anar a les urnes (ben acompanyats d'altres pobles i viles de la comarca: Cornellà, Sant Feliu, Esplugues... potser també Gavà?), encara falta (encara tenim!) molta feina per fer, sí, però després de l'acte d'ahir... això ja no s'atura!
- Comentaris: 2
L'alcaldessa que es nega a dimitir ___ EA 1545
Recordem que l'any 2008 Fàtima Ghailan, de 31 anys d'edat i d'origen marroquí, va denunciar que els líders de la comunitat islàmica no sols no van acceptar el seu paper sinó que van ordir un conjunt d'accions a fi d'aïllar-la, tant a ella com a la seva família, perquè deixés la feina i la van amenaçar perquè no duia el vel islàmic i es relacionava amb persones no musulmanes. Fins i tot va ser víctima d'un intent d'agressió. Davant d'aquests fets, Fàtima va demanar ajuda a l'alcaldessa, però aquesta no sols li va tombar l'esquena sinó que li va demanar que retirés la denúncia. I quan el jutge va decretar ordre d'allunyament per a l'imam, l'alcaldessa Alberich va permetre'n el trencament reunint-se amb aquest personatge a només uns metres del lloc de treball de la Fàtima. Ara, a més, segons ha fet saber la víctima, l'alcaldessa intenta acomiadar-la de l'Ajuntament.
Són fets molt greus, aquests. Ho és l'assetjament per part d'uns individus masclistes que no accepten que els drets civils de Catalunya estan per damunt de qualsevol religió i que aquí les dones, els agradi o no, no són éssers inferiors subordinats a la voluntat i als capricis de l'home, i ho és el comportament de l'alcaldessa menyspreant l'ajuda i protecció que la mediadora li suplicava. Com diuen els partits de l'oposició, "L'alcaldessa no podia demanar a una treballadora de l'Ajuntament que retirés una denúncia davant uns presumptes fets delictius. És la justícia qui ha d'actuar. Els problemes de la Fàtima no eren un tema d'àmbit personal sinó que es van produir per la seva feina com a treballadora a l'Ajuntament i com a tal havia de tenir el suport legal de la institució".
L'alcaldessa Alberich, que es va negar a fer declaracions quan es va destapar el cas, ara, espantada pel ressò mediàtic de la seva actuació, es dedica a intentar desacreditar Fàtima Ghailan negant els fets a través del seu blog per mitjà de comunicats que signa "Judith Alberich Cano, alcaldessa de Cunit". Comunicats, per cert, que escriu en espanyol. I és que la llengua catalana, per a ella, és una llengua -ai, uix!- que fa més nosa que servei. Per fer-nos una idea del perfil ideològic d'aquesta senyora, tanmateix, n'hi ha prou de saber que està sota la protecció de Joan Ferran, l'hispanoaddicte diputat i portaveu adjunt del PSOE de Catalunya.
Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat
La patronal italiana s'enfronta amb les màfies. (Amb el peu dret)
"La patronal italiana dice no al "pizzo" mafioso"
Eusebio Val
La Vanguardia
14/02/2010
AIXAMFRANT
La insòlita beutat de la tristesa
asseca la boca abans de besar
la tova emoció de la intempèrie.
La tristesa és la matèria grisa
i prudent dels desvaris de la sang
que voldria seguir nodrint quimeres
sense l'amatença constitutiva
de les venes que li fan de llitera.
La tristesa hauria de ser xerraire
i no aquesta responsabilitat
virtuosa en excés que posa a prova
la musculatura del sentiment.
INTERESSANT!!! _____ EA 1544
Queixa feta per en Joaquim Pugnau Vidal, membre de Catalunya Acció, al centre de salut de Palamós per el tema de la normalització lingüística.
Cal obrir els arxius per ordre per tal de veure el procés de la queixa, la resposta de l'hospital i els reiterats intents del síndic de contactar amb ells.
El que segueix és la transcripció de la queixa feta a l'hospital de Palamós (primer arxiu adjunt).
(ESCRIT DE LA QUEIXA A L’HOSPITAL DE PALAMÓS)
Catalunya, nació sense estat unilingüe, i ara desgraciadament bilingüe per la força de les armes. Vull fer constar que no tinc l’obligació de parlar en la llengua dels conqueridors perquè m’entenguin. Ens cal parlar el català als nouvinguts perquè s’integrin. Per tant, exigeixo que se m’entengui i que se m’atengui quan parlo en català. Jo entenc el castellà i ells m’han d’entendre en català.
Per deixar-ne constància faig la corresponent queixa i m’agradaria que parlin per megafonia preferentment en català.
Atentament.
Joaquim Pugnau Vidal. (Signat)
15 – febrer - 2009
D'un temps, d'un país... bojos!
Ahir vaig passar el matí passejant sota la calidesa solar i la bellesa infinita de Cala Pregonda, a Menorca, i ben sol, i ben feliç i ben lliure (vaig fer mil i una fotos, us en mostro la que fa una). Torno al vespre a Catalunya i l'endemà em colguen uns quants centímetres de neu...
HERÈNCIA MENORQUINA
A l´estat de Florida, Estats Units, la població de Saint Augustine celebra la diada de Menorcael pròxim 17 de març, on hi vaig (del 9 al 18) a fi d' investigar l'herència cultural i gastronòmica que hi va deixar un grup de menorquins al s. XVIII. Una de les reststes d'a questa aportació són les formatjades
- Comentaris: 6
DIFERÈNCIES SOCIALS
Com poden conviure en una mateixa societat classes socials tant diferents sense que la cosa acabi malament?.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Berguedà
- Capcir
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- L'Alt Palància
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
