
Molt bona la columna de Joan Garí hui en Público, sobre el simulacre de debats que fan algunes cadenes i de l'avanç de l'extrema dreta en plataformes com Canal 9, Intereconomía i d'altres mitjans. Garí defineix els participants com: "turba de tipos vociferantes, clamando contra el mundo, el demonio y la carne". La imatge, amb totes les reminicències del nacionalcatolicisme de la nostra infantesa, és molt exacta.
Francament, resulta fatigós --i preocupant-- que amb tota la impunitat del món algú puga dir la primera barbaritat que se li ocórrega sense cap efecte, en un mitjà de comunicació públic. I si observem la troca mediàtica pràcticament ha desaparegut l'exposició ordenada de fets; ha desaparegut l'argumentació i sembla desterrada l'observació equànime i la intervenció educada. Ara els tertulians són fervorosos energúmens que semblen viure o anunciar l'apocalipsi. Criden, no deixen parlar, acompanyen les seues opinions amb un to inequívoc d'il·luminats. D'alguns fets, en parlen amb una certesa hiperbòlica i anuncien catàstrofes en abundància. Això és, sens dubte, un truc per semblar que estan posseïts de raó. (n'hi ha més)