Si una cosa tenen en comú moltes de les propostes musicals de
qualitat que estan sacsejant l'escena catalana –es moguin en l'àmbit
del pop, la cançó d'autor o, en el cas que ens ocupa, del hip-hop–
és que han entès a la perfecció una nova lògica de consum cultural que
va guanyant adeptes. Si cada cop és més normal que, quan anem comprar
verdura o formatge, recelem de les grans superfícies impersonals i
prioritzem la producció ecològica, feta des del territori, a petita
escala i amb gust i passió, amb la música passa una cosa semblant: cada
cop més el públic recela dels grups transgènics i impersonals i
simpatitza amb projectes que prioritzen la qualitat per sobre de la
rendibilitat express i, potser per això, amb el temps arriben a ser sostenibles.
[Més]

Encara sobre la Gala dels Premis Gaudí de cinema