Jo vaig ser la primera en voler saber i entendre la importància del coneixement, el criteri, el lliure albir i la saviesa. Jo vaig contravenir les regles d'un paradís sense preguntes, jo vaig ser la primera en tastar la saviesa. Vaig mossegar i menjar la poma per a guanyar la llibertat.
Vaig ser jo, una dona, la que vaig voler compartir amb l'home, el meu company, el coneixement per abandonar la feliç ignorància per sempre.
Jo vaig ser aquella dona que inicià el camí de la humanitat.
He estat castigada per ser lliure i transgredir les regles de l'home, he estat cremada a la foguera, encara sóc lapidada i empresonada en aspres mantells que em volen fer invisible, esclava, violentada i violada. Però no he perdut ni perdré l'orgull de ser dona.
Avui he pujat els graons de l'escala més alta, hi veig el paisatge futur, el nou paradís, el jardí esponerós sembrat per les nostres mares ancestres, hi veig nenes i nens jugant amb pomes i pomes de saviesa, lliures, iguals per sempre i diferents. I he sentit, també avui, l'orgull d'ésser dona.
Dia Internacional de la Dona . 8 de març de 2010.

A la Canonja, ens quedem a passar la nit després de l'assemblea