El meu apunt del passat 3 de març ha causat una expectació inusual. Em consta, si més no pels comentaris desats, que algunes persones s'han sentit ofeses per les meues opinions sobre el resultat electoral de la primera tanda. Des d'ací demane disculpes, no era la meua intenció ferir a ningú. No és cap excusa, pero la meua monumental sorpresa del resultat inicial és compartida per més gent, inclosos els candidats que demà disputaran la segona volta. Ara bé, interpretar que jo qualifique d'irracionals la resta de votants no s'ajusta en absolut al que jo pense: si fos així, m'hauria d'autoqualificar d'irracional, perquè demà pense votar. Trobe irracional exercir el vot basat en fòbies i fílies (del tipus que siguen, personals o col·lectives) i no en la lectura crítica dels programes de govern i l'adopció d'un model d'universitat. I ja per acabar: a les persones que s'han molestat amb la meua referència al vot de gènere irreflexiu (que de cap manera vol dir que no hi haja del reflexiu, el qual respecte i admire) els diria que no fem cap favor a la llarga lluita per la igualtat de la dona si admetem una paritat buïda de contingut, si ens sembla adequat que en una elecció, des de la més humil comissió fins a l'alt càrrec rectoral, s'haja de triar a les persones pel sol fet de ser d'un determinat sexe, sense cap més consideració. Em sembla que la majoria de les dones també estaran d'acord amb aquesta afirmació. Dit això, dediquem el dia d'avui (precisament el Dia Internacional de la Dona) a reflexionar sobre el que li convé més a la Universitat de València els propers quatre anys.

A la Canonja, ens quedem a passar la nit després de l'assemblea