
Avui és un dia històric! La manifestació ha sigut massiva, potser per l'originalitat de la proposta, és a dir, en comptes de manifestar-se pels carrers amb gorres, samarretes, xapes, globus, papers, cartells i pancartes, s'ha decidit fer el contrari: Quedar-se a casa!
Avui el país ha reflexionat... Milers de persones han decidit quedar-se a casa per cel·lebrar el Dia internacional de la dona!
Aquest èxit de convocatòria demostra que la societat ja està més que preparada perquè els drets de les dones s'equiparin totalment i de debò, amb els dels homes. Finalment les dones deixaran de cobrar el 30% menys de sou, deixaran de ser utilitzades per l'aparença física, deixaran de ser assetjades sexualment a la feina, al carrer, a casa i a tot arreu. Deixaran de fregar tots els plats i totes les olles, deixaran de rentar tota la roba bruta, deixaran d'influir indirectament perquè, finalment, podran decidir d'una forma directa i decisòria!
El torb ha torbat el vell guerrer masculí de la raça humana!
(segueix...)

Amnistia Internacional, amb motiu del dia de la dona, proposa una campanya per demanar al govern sudanès que posi fi a la barbaritat , de castigar amb 40 fuetades les nenes i dones que gosin vestir pantalons. Es tracta d'una sanció legal per “portar robes obscenes". Ser dona i tenir dret a vestir amb llibertat no és un fet universal ni tampoc tradicional. No fa tant, el debat sobre l'ús dels pantalons per part de les dones occidentals era present en moltes de les nostres cases. També a la meva. (segueix)

L'any 1980 John Lennon va publicar el seu àlbum "Double Fantasy". És tracta d'un àlbum d'estudi i representa el darrer treball de John Lennon ja que tres setmanes desprès va ser assassinat. Va ser un exemplar de Double Fantasy on John Lennon va signar el seu darrer autògraf.
La història va anar així, el 8 de desembre de 1980 en John Lennon i Yoko Ono van sortir de casa seva, l'edifici Dakota a Nova York ja que tenien un seguit de compromisos laborals.
Mentre anaven cap el cotxe un gran nombre de fans es va acostar a la parella per tal que John Lennon els hi signès un autògraf, entre aquelles persones hi havia un tal Marc David Chapman. En Chapman li va donar un exemplar de Double Fantasy on John Lennon hi va posar la seva signatura. Aquell mateix dia a la nit sobre les 10:50 quant en John i Yoko tornaven cap a casa seva Chapman va disparar quatre bales per la espatlla a John Lennon. John va morir a resultats d'aquests trets tenia 40 anys.
Aquest darrer disc signat per John Lennon va ser subhastat l'any 2003 i va arribar a la xifra de 525,000 dòlars (uns 385.00 euros) i es va convertir, de moment en el disc més car de l'història.
Dins l'àlbum Double Fantasy hi trobem la cançó Woman dedicada a la seva dona, Yoko Ono. Avui dia de les dones ens agrada compartir-la amb vosaltres.
Aquesta versió està subtítolada en castellà però si voleu us deixo, com altres vegades, la versió original en anglès a sota per a practicar cantant.

10:30 flocs petits
12:15 flocs més grossos i espaiats
12:21 flocs de tant en tant


Per no perdre el costum, ens anuncien nevades i acabem tenint un temporal de collons. I com sempre, tot potes enlaire. Gent penjada per carreteres i vies de tren, d'altres a les fosques, la mainada a casa i els responsables polítics sortint al Telenotícies. Res de nou.
Despres com de costum, uns dient que ja havien avisat, altres que es fa tot el que es pot, d'altres que tot l'operatiu previst ha funcionat, i els .......
Avui, hom celebra arreu del món el dia de la dona treballadora: posant-hi nom, i concretant el significat d'aquesta commemoració, Fàtima Ghailan personifica el sentit d'aquesta jornada.
Article del blog Es Poblat d’en Talaiòtic:
Ara fa un any que el pes de Catalunya tot just va començar a caure sobre Europa amb la manifestació dels 10Mil a Brussel·les per l’autodeterminació. Se’n va parlar en mitjans de comunicació de tot el mon, però aquell fet no es va quedar en una acció aïllada i els 10Mil a Brussel·les es van convertir en els Deumil en xarxa per l’autodeterminació.
La seva següent iniciativa seria promoure un referèndum d’autodeterminació que ni tan sols va ser admès a tràmit pel Parlament de Principat, amb els vots en contra de CiU i ERC. I avui és evident que aquella negativa del Parlament colonial no va quedar sense conseqüències. Un grup d’irreductibles arenyencs es rebel·laren contra el col·laboracionisme amb l’invasor i contra tanta mediocritat política i es van disposar a organitzar una consulta privada que convertiria el 13-S en el detonant d’una explosió en cadena de participació democràtica.
Les amenaces de l’Estat castellà contra l’Ajuntament d’Arenys de Munt mitjançant l’advocat de l’Estat i la Delegació del Govern, la pressió dels partits colonialistes i la presència dels feixistes més tronats no van fer més que animar la població a donar el seu vot en total llibertat i plantant cara als antidemòcrates espanyols. Personalitats i entitats que havien ignorat i menystingut la consulta que s’estava organitzant a Arenys, davant la trascendència que agafava l’esdeveniment, van haver de córrer a situar-se en el mateix. I naturalment la jornada amb la històrica proclamació dels resultats amb l’espectacular victòria del sí va ser un nou triomf mediàtic internacional. Havien començat les primàries de la independència.
L’actuació de CiU i ERC que al Parlament havien rebutjat la iniciativa per un referèndum també s’ha hagut d’adaptar a l’impuls decidit que des de la societat civil es donava al procés de consultes per tal de no quedar més en evidència i sortir-ne perjudicats.
Avui, mig any després d’Arenys, prop d’un milió de persones ha tingut
ja l’oportunitat d’expressar-se a favor o en contra de la independència
de la nostra nació amb consultes a la ciutadania realitzades en
diverses poblacions el passat 13 de desembre i el 28 de febrer. I els
resultats canten: més d’un 90% han votat SÍ a una Catalunya
independent. Naturalment els contraris a la democràcia, els que
voldrien que la població no pugui expressar la seva opinió sobre
qüestions fonamentals que interessen els ciutadans, tenen encara tots
els mitjans per intentar treure trascendència a les consultes: el
silenciament dels mitjans de comunicació, el boicot dels polítics
colonialistes i col·laboracionistes, i de les institucions excepte dels
municipis on es celebren les consultes, si tenen el suport de la
majoria de l’Ajuntament. L’objectiu és no incentivar la participació,
però així i tot els resultats són espectaculars i esperançadors. Amb
inclusió en el cens amb dret a vot dels majors de 16 anys i els
immigrants, la participació global és d’un 25%, que evidentment seria
molt major si es descomptassin aquests col·lectius i més encara si es
tractàs d’unes consultes oficials, amb la publicitat i la maquinària
institucional funcionant i els partidaris del no fent la seva campanya.
Ara volen fer creure que tots els que no voten són contraris a la
independència, però menteixen i ho saben, perquè amb els resultats
actuals i una participació superior al 50% el sí continuaria essent el
guanyador.
Però l’important d’aquestes consultes ara mateix no és la participació, ni tan sols que la majoria a favor del Sí sigui tan clara, sinó la pròpia celebració de les consultes.
És posar la independència en el centre del debat polític.
És posar contra les cordes els impediments de l’Estat contra els nostres drets democràtics (on han quedat les amenaces de l’Estat contra els Ajuntaments que donassin suport a les consultes?) i la comoditat dels polítics que es fan dir nacionalistes i independentistes i actuen per activa o per passiva en contra de la nostra nació.
És la repercussió internacional d’un poble que vol tornar a ser amo del seu destí mentre altres nacions en situació semblant a la nostra s’admiren i aprenen del nostre exemple.
I és posar per primera vegada tot el teixit social d’entitats i plataformes a treballar de forma coordinada per un objectiu comú.
El salt tant qualitatiu com quantitatiu és inqüestionable: hem passat de comptar adherits en plataformes i manifestants amb intencions diverses i ambigües a comptar vots directes i explícits dels ciutadans per la independència!
Ara les pròximes cites són el 25 d’abril, en què grans ciutats com Girona o Lleida podran donar el seu vot, i una nova sortida a l’exterior el 8 de maig a Ginebra davant la seu europea de l’ONU per continuar posant la llibertat de Catalunya en l’agenda internacional.
A les Illes mentrestant es va constituir el passat desembre la Plataforma Avançam de regidors de diferents partits favorables a l’exercici del dret a l’autodeterminació i de la realització de consultes populars sobre qüestions d’interès per la ciutadania, en el que seria l’equivalent de Decidim.cat del Principat.
D’aquí a la celebració de consultes efectives sobre la independència per part d’entitats illenques encara hi ha camí a fer, però la seva presentació pública ja ha provocat els mateixos comentaris despectius i sense cap fonament dels antidemòcrates que posen per davant de tot la submissió a Espanya.
Més nerviosos es posaran encara el dia que s’arribi a constituir un Menorca Decideix per organitzar consultes sobiranistes als nostres pobles. Potser descobririen llavors els colonialistes que entre els votants del PPSOE també hi ha menorquins que no veurien gens malament deixar de dependre d’una Espanya que ens resulta una càrrega.
És evident que fa temps que el braç popular del procés d’independència camina amb determinació cap a la creació d’un Estat propi, el que continua faltant és el braç polític i institucional. I està per veure si amb tot aquest moviment hi haurà prou habilitat per articular una proposta política que pugui reflectir-se a les institucions. Els que menystenen els resultats de les consultes no diuen que en la majoria de poblacions el SI ha obtingut tants o més vots que qualsevol dels actuals partits polítics amb representació als municipis on s’han fet. El full de ruta a seguir per tant després de les primàries és evident. La vista està posada en les properes eleccions al Parlament del Principat previstes pel proper octubre o novembre.
L’oportunitat
d’evolucionar de les primàries de la independència a convertir les
eleccions colonials en un autèntic plebiscit és a la cantonada.
Serà finalment possible que els vots per la independència en les consultes es tradueixin en vots per la independència a les institucions? I si s’aconsegueix, quina serà la situació d’aquí només un any?
Extret del Blog d'en Talaiòtic (Menorca)

Avui s'ha celebrat el Dia de la Dona i per aquest motiu, des del món rural també s'ha fet ressó a aquesta diada. Molts dels grups, associacions o entitats del món agràri i rural s'han manifestat pel que fa a la importància i el reconeixement de la dona rural i la seva implicació en tot el desenvolupament d'aquest món.
Algunes de les aportacions o publicacions que s'han donat a conèixer al llarg del dia han estat les següents:
- FADEMUR ha reclamat en un dels seus articles el ple reconeixement del treball de les dones rurals amb la possada en marxa dels registres de titularitat compartida en totes les comunitats autònomes. Veure informació.
- COAG, fa referència al tema de la titularitat compartida de les explotacions agràries. Ara fa un any que es va publicar al BOE aquest decret i per aquest motiu, aprofiten per a reclamar els registres de titularitat compartida. Veure informació.
- Red Española de Desarrollo Rural ha aprofitat el Dia de la Dona per a remarcar algunes dades com per exemple que el 52% dels nous llocs de treball creats a LEADER+ van ser de dones. També han presentat que Càceres acollirà el Fòrum Europeu "Les dones en el desenvolupament sostenible del medi rural" que organitza el MARM al mes d'abril. Veure informació.
- Diari SEGRE, Article Igualtat de les dones en un context de crisi, per Pilar Nadal.
- AMFAR ha ressaltat la dona com a protagonista del món rural. Veure informació.

<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>