Desconec si finalment CaixaBank i Bankia s'acabaran fusionant malgrat els desmentiments oficials de Rato i companyia, però l'actuació de la Caixa en tant que primera entitat financera amb seu a Catalunya és més pròpia d'un poder fàctic garant de l'ordre espanyol que no pas d'una institució benefactora de caràcter social.

Tots aquests dois és l'espectacle que en Pep Tosar presenta al Círcol Maldà, al carrer del Pi 5, esc. dreta, de Barcelona, de dijous a diumenge.

Una petita frivolitat, em permeteu ?

Pel que es veu la final de la Copa de futbol la jugaran el Barça i l’Athletic de Bilbao, una bona ocasió per veure una bona xiulada al monarca, al Rajoy, a l’himne espanyol, i de pas estaria bé veure a la Carmen Chacón a la llotja, combatent amb ungles i dents no se saps ben bé què, o el concert basc, o el pacte fiscal o la seva hipocresia i misèria moral que sembla no tenir aturador.

Això no millorarà la situació econòmica, no aturarà l’augment de l’atur, ni ens donarà la independència però mostrarem una vegada més la nostre desafecció al Regne d’Espanya, construït a sang i foc. Res, un petita reflexió de tant en tant també es bo riure una mica.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

Primera reunió informativa

Divendres 3 de febrer va tenir lloc a Cal Pastor de Seva, la primera reunió informativa sobre l’Assemblea Nacional Catalana. L’acte, obert a tothom, va comptar amb la presència d’una vintena de persones provinents de Seva, Balenyà i urbanitzacions.

La reunió va comptar amb la presència del portaveu de la coordinadora d'Osona per la Independència, Lluís Corominas, on, primer va explicar l’origen i el perquè de l’Assemblea Nacional Catalana, i després, el perquè de la necessitat de crear assemblees locals arreu del territori català, incloent, Balenyà, Seva i les 5 urbanitzacions.

La independència no és possible, és necessària

Lluís Coromines va recordar que l’Assemblea Nacional Catalana pren el relleu del que va ser l’Assemblea de Catalunya, una plataforma unitària que a finals de 1971 va aplegar a la majoria de partits, sindicats i organitzacions socials del país sota un programa de reivindicació de llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia.

Després, va repassar ràpidament l’estat actual dels Països Catalans, on després d’evidenciar la incapacitat de que Catalunya pugui trobar un encaix dins de l’Estat Espanyol de les autonomies i descartada la via estatuària, va recordar els fets més rellevants dels últims anys, des del primer referèndum per la independència a Arenys de Munt; les consultes independentistes del 13D a Osona i les posteriors que van haver-hi; la manifestació independentista més important de la història d’aquest país, el 10J a Barcelona, en contra de la sentència del Tribunal Constitucional; les mostres de rebuig en contra de la sentència del català a les escoles del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; etc...

Coromines va remarcar que aquests fets, actes populars organitzats per la ciutadania, eren impensables fa molts poc anys. Com també eren impensables fa molt poc les declaracions recents de Roca Junyent, on assegura que el pacte constitucional està trencat; Jordi Pujol, on afirmava que l’única solució per tal de garantir la supervivència de Catalunya és la independència; o Artur Mas on afirma que, després de la sentència del Tribunal Constitucional, la via estatutària és morta.

Què és l’Assemblea Nacional Catalana?

El 30 d'abril de 2011, al Palau de Congressos de Barcelona, va tenir lloc la Conferència Nacional per l'Estat Propi, amb la intenció de constituir l'Assemblea Nacional Catalana al mes de març d’enguany, un organisme que aplegui el conjunt de l'independentisme i que defineixi un full de ruta cap a l'Estat Propi. L'Assemblea Nacional Catalana vol ser una plataforma transversal, popular i no partidista que aplegui tota la societat civil catalana i que treballi perquè d'aquí 3 anys, el 2014, es convoqui un referèndum vinculant per la independència de Catalunya. Tota la informació de l'ANC la trobareu a la següent pàgina: www.assemblea.cat

L’Assemblea Nacional Catalana vol contrapuntar la covardia de la classe política i pressionar a aquesta -des de la base i des de l’associacionisme, sense partits ni interessos partidistes-, perquè avanci irrenunciablement cap a la independència.

La importància de les Assemblees Locals

Coromines va destacar la importància d’estar organitzats territorialment i va animar a tots els assistents a constituir una Assemblea Local al municipi.

La reunió va acabar amb el compromís de tots els assistents per tal de motivar a la resta de veïns i veïnes per a poder crear el més aviat possible una Assemblea Local i començar a treballar en l’únic sentit que aquest país necessita: la independència!

El català és hi ha de ser l'única llengua oficial de Catalunya, i també l'única llengua oficial del proper nou Estat Català!

Cadascuna de les persones que viuen a Catalunya tenen naturalment la seva llengua materna pròpia, alguns la catalana, altres l'amazic, altres el castellà, altres l'aranès, i molts més col·lectius dins de Catalunya tenen les seves llengües maternes, el mandarí, els africans, alguns pocs l'anglès, l'alemany o el francès, alguns la llengua gallega, alguns l'eusquera, alguns el portuguès, l'italià, el romanès, el polonès, el rus, ...  etc. gràcies a Déu o gràcies a la sort gal·làctica hi ha moltes llengües maternes a Catalunya però l'única oficial ha de ser el català i a qui no li agradi haurà d'entendre que no és millor la seva llengua materna que la dels altres.

Salvador Molins, BIC-CA

---------------------

Amb Escola en Català

El passat 23 de desembre de 2010 es van fer públiques tres sentències del Tribunal Suprem que, emparant-se en la nova jurisprudència constitucional ──fruït del recurs que el PP va interposar contra l'Estatut de Catalunya── obliguen a reintroducir el español al model educatiu català. La nova doctrina suposa a la Generalitat posar punt i final al model d'immersió lingüística en llengua catalana que caracteritzava el nostre sistema educatiu fins ara, afegint l'espanyol com a llengua vehicular en iguales proporciones que el catalán. 

Davant d'aquest embat tan greu contra un dels puntals del nostre ──ja de per sí── minso autogovern es va articular una resposta per part de diverses entitats en defensa de la llengua i que apleguen la comunitat educativa sota el paraigües d'Òmnium Cultural amb el nom de Som Escola. Les seves activitats fins ara han estat recollir signatures a través d'internet per avalar un manifest en suport de la immersió lingüística i proposar als ajuntaments l'aprovació de mocions de suport. Quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en executòries, va requerir a la Generalitat complir la llei i les sentències judicials també van organitzar concentracions davant dels ajuntaments catalans com a forma de protesta. 

En paral·lel a aquestes actuacions, un grup de professors va constatar que calia abordar el problema d'arrel. El diagnòstic que es va fer és inapel·lable: no ens trobem davant d'un problema de voluntat política i que actuacions de pressió per part de la societat civil o el govern de Catalunya davant dels poders espanyols puguin aturar. Ens trobem davant d'un problema molt més greu, ja que és d'índole legal. La desprotecció que pateix en aquests moments el català com a llengua vehicular de l'ensenyament és fruït d'un corpus legislatiu advers a la nostra llengua. I això només es pot esmenar donant una solució legislativa. De fet, la mateixa Generalitat de Catalunya i el seu president han reconegut al TSJC ──o més recentment a La Moncloa── que “el castellà també és llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya” i “qui vol estudiar en castellà a Catalunya pot fer-ho ja que se li dóna una atenció personalitzada”. 

Això és el que de cap manera pot acceptar la societat civil. I per aquests motius, per obrir un nou flanc d’acció contra les intencions espanyoles compatible amb les actuacions de Som Escola ──que fins ara no van més enllà de tenir mobilitzada la comunitat educativa en suport del model d'immersió── va néixer

l'Associació Cultural Escola en Català, que vol traçar una estratègia que va de barraca a l’arrel del problema, això és, provocar un canvi legislatiu

que doti al català de l'status legal d'única llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. 

La primera acció duta a terme per Escola en Català va ser presentar una ILP al Parlament de Catalunya perquè els diputats catalans aprovessin una llei de blindatge del català a l'escola, i, d'aquesta manera, donar a la Generalitat un element legal vàlid on agafar-se per no complir les sentències del Suprem. Tanmateix, la ceguesa política d'una Mesa del Parlament amb majoria absoluta de Convergència i Unió, autoerigida en Tribunal Constitucional per a l'ocasió, va bloquejar la tramitació parlamentària d'aquesta ILP. 

Davant del bloqueig autonomista, Escola en català es va adreçar en auxili als diversos grups polítics de l'arc parlamentari català. El subgrup parlamentari de Solidaritat es va oferir a presentar com a proposició de llei el mateix text que Escola en Català havia redactat com a ILP amb una condició. Des de Solidaritat es va demanar que per evitar que aquesta iniciativa fos vista com a partidista i exclusiva d'un sol grup parlamentari, des d'Escola en Català s'exercís el dret de petició que preveu el reglament del Parlament de Catalunya. Això significa recollir signatures en suport d'aquesta llei per fer-les arribar a la Mesa del Parlament i als il·lustres diputats de la cambra catalana per palesar als nostres electes el compromís de tot un poble amb la seva llengua i el seu model educatiu. 

La generositat de Solidaritat de no voler capitalitzar aquesta línia d'actuació i cedir el protagonisme de la defensa de la nostra llengua al poble de Catalunya ens ha dut avui on som. Ens trobem en un moment on s'anuncia imminent una sentència contra la Generalitat de Catalunya per desacatament i no complir la legalitat vigent que imposa reintroducir el español a l'escola catalana. Un govern que, cal dir-ho, ha posat pals a les rodes a una llei que podria servir-li de coartada per ignorar les sentències espanyoles que busquen anorrear el català del nostre ensenyament. 

Així les coses, és el moment que el poble de Catalunya hi digui la seva. Cal assistir massivament a la concentració que el proper diumenge 12 de febrer a les 12 del migdia es realitzarà davant del TSJC per dir-li amb fermesa als tribunals espanyols que el poble català no acatarà les seves sentències. I també cal que el poble de Catalunya reculli centenars de milers de signatures per obligar moralment a tots els grups polítics d'obediència política no-espanyola del Parlament a blindar el català a l'escola per llei. 

Només així podrem aturar momentàniament aquest embat a la nostra línia de flotació més essencial i, no perdent de vista que, només amb el nostre Estat català podrem oferir la protecció que s'escau a la nostra llengua sense ingerències foranes que en cerquen llur desaparició.

Rubèn Novoa

(Extret de la Web de SCI)

------------------------------

Els Independentistes, que ja som el 53,6 % de catalans, no siguem incauts, el dit nomès se'l mama qui se'l vol mamar!

El 1912, la frontera francoespanyola era un mur administratiu que no es travessava fàcilment; la Unió Europea i l'espai Schengen eren un somni.

El 1912, ser francès era el millor que et podia passar a la vida, i París era la capital del món. Les victòries de 1918 i 1945 encara van reforçar més aquest orgull. El francès era la llengua internacional.

El 1912, no hi havia cap entitat política ni administrativa que es digués "Catalunya"; França limitava amb les provincias de Gerona y Lérida i res més. La Mancomunitat de 1914 i la Generalitat de 1931 no es van arribar a consolidar per l'oposició de les dictadures espanyoles.

El 1912, el català es parlava molt a banda i banda de la ratlla de França, sí, però en els usos formals i oficials tenia molt poca presència -només feia disset anys, per exemple, que Guimerà havia gosat pronunciat en català el seu discurs a l'Ateneu Barcelonès. A partir del 1939, el franquisme va anul·lar qualsevol ús públic de la llengua al Sud.

El 1912, les quatre províncies catalanes pertanyien a un estat crònicament endarrerit pel que feia a l'economia, i també a l'eficiència de l'administració, mentre que França era una de les primeres potències mundials.

El 1912, el batlle de Font-romeu no hauria demanat, ni de broma, d'abandonar França i reintegrar-se al Sud.

"Microentrevistes de Nadal" és una experiència que pretenia esbrinar allò que saben i pensen els i les alumnes del CEIP Covalta d'Albaida (València) sobre la festa de Nadal. El dia 9 de desembre convertírem la sala de mestres de l'escola en un plató improvisat i, seguint l'estructura de Juego de Niños -un programa de televisió dels anys 80-, entrevistàrem tot l'alumnat del centre per parelles -160 alumnes d'entre 3 i 12 anys-. Les preguntes tenien un caràcter marcadament nadalenc per bé que també elaboràrem dues preguntes actuals i en clau d'humor per fer riure tothom. El rodatge fou extenuant i s'allargà durant tot el dia. Un cop realitzàrem les entrevistes però, mancava la gran feinada: la tria, l'edició i el muntatge del vídeo. Òbviament, el document final només és un recull de les seqüències més divertides i curioses que enregistràrem. Malauradament no era possible d’incloure tot l’alumnat ja que el document s’hagués allargat en excés. El vídeo fou projectat durant el Festival de Nadal de la nostra escola i va ser una cloenda d'allò més entranyable. Una vegada més, l'enorme treball va pagar la pena perquè només de veure els somriures i les cares d'emoció de tots i totes (alumnes i exalumnes, pares i mares, iaios i iaies...) ens vam sentir d'allò més complaguts i satisfets. I parle en plural perquè aquest projecte fou possible gràcies a la col•laboració de tots els mestres i les mestres i l'impagable suport tècnic i paciència d'Antoni Rodríguez -pare de l'escola-. Sense la seua ajuda haguès estat impossible de dur a terme aquesta experiència.

Després d'un llarg mes d'intents infructuosos, finalment hem aconseguit de penjar el vídeo a Internet. Volíem compartir aquest divertit projecte amb la resta del món i brindar tots i totes les persones que fan la nostra escola l'oportunitat de tornar-lo a veure amb més tranquil•litat ja que, durant el Festival, l'embolic de gent i la cridòria que hi havia al Saló d'Actes no ens va permetre de gaudir-lo plenament: de segur que molta gent es va perdre detalls, gestos i comentaris d'allò més divertits. Jo -que l'he vist un munt de vegades- no puc evitar de riure i emocionar-me cada vegada que escolte les veuetes dels i les menudes o les peculiars respostes dels més grans. És, no cap dubte, un document entranyable i únic, amb uns protagonistes únics: els xiquets i les xiquetes de l'escola Covalta; la nostra raó de ser.

La Plana del Cèrvol Blanc (Bai lu yuan | White Deer Plain)

L'autor d' El casament de Tuya -Ós d'Or a la Berlinale 2007- i Apart Together (Tuan Yuan | Apart Together) du ara a la pantalla l'epònima novel·la històrica de Chen Zhongshi, prohibida durant molts anys per mor de les seves escenes de sexe explícit. Comenten els programadors de la Berlinale que, com en aquells dos anteriors films de Wang Quan'an, en aquesta ocasió el cineasta xinès també centra l'atenció en la ventura d'una dona que esdevé la protagonista del film. Una dona que recorre a la seva bellesa com una manera de guanyar influència i també de sobreviure, per bé que mai deixa de ser fidel a si mateixa i als que estima.

White Deer Plain (Bai lu yuan | White Deer Plain)

Director: Wang Quan'an. Guió: Wang Quan'an, basat en la novel·la La Plana del Cèrvol Blanc, de Chen Zhongshi. Producció: Bai Lu Yuan Film Company (Pequín, la Xina). Coproducció: Lightshades Film Productions (Pequín, la Xina), Xi’an Movie And Television Production (Pequín, la Xina), Western Film Group Corporation (Pequín, la Xina). Durada: 3h08.

Repartiment: Zhang Fengyi (Bai Jiaxuan), Zhang Yuqi (Tian Xiao’e), Wu Gang (Lu Zilin).

Sinopsi: Aquesta cinta èpica s'ambienta al final de l'imperi xinès, en un període dramàtic d'agitació política i social. L'acció se situa en el poble del Cèrvol Blanc, a la província de Shaanxi, on les dues famílies més importants —els Bai i els Lu— i els seus fills han viscut sempre junts i en pau. Tanmateix, el desordre du a una lluita ferotge per la propietat de la terra. Una noia que acaba d'arribar en aquell poble aviat es troba entrampada entre els dos bàndols...

Vídeos: Teaser VO.

***

Berlinale 2012 · Competició: LA PLANA DEL CÈRVOL BLANC (al / ang). Premis a la Berlinale 2012: Pendent.

***

Webs oficials: Pendent. Facebook oficial: Pendent. Twiter oficial: Pendent.

Més informació: Imdb (ang) | Sensacine (esp) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).

AP: x. Vendes internacionals: Pendent. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, pendent | mercat italià, pendent.

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.

***

Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.

Altres festivals: pendent. Premis: pendent.

***

FOTO La Plana del Cèrvol Blanc, de Wang Quan'an