És un deure votar?

• ramonfarre
• enllaç permanent
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 07:35h

La pregunta és pertinent ara que s’acosten eleccions.
Ja els avanço que no els donaré la resposta. Només unes reflexions.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Espanya, el proper gran problema europeu

• rtremosa
• enllaç permanent
• Crisi econòmica: causes i sortides
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 07:07h

Mentre aquest dijous ZP resava a Washington, la borsa espanyola patia la caiguda més gran des dels inicis de la crisi, tan gran que va arrossegar a la baixa les altres borses europees i la cotització de l’euro. Aquest daltabaix borsari té el seu punt irònic, com si una fúria bíblica s’hagués desfermat en contra de la hipocresia i de la frivolitat de tan anticlerical personatge, que és capaç de tot per una foto amb Obama. La coincidència dels millors economistes internacionals sobre el desastre econòmic espanyol és total: des de Nouriel Roubini, el primer que va preveure la magnitud de la crisi (“Espanya ja és una amenaça per a la zona euro”) fins al premi Nobel Paul Krugman i economista demòcrata i pro-Obama (“Espanya està en col·lapse econòmic”), l’any 2010 ha mostrat cruament la buidor retòrica de ZP com si del rei despullat del conte d’Andersen es tractés. Tan sols una dada addicional, que em facilita l’amic Jordi Molins, jove financer català amb molts anys d’experiència en finances internacionals: mentre aquest dijous el comissari Almunia igualava Espanya amb Portugal i Grècia, el cost en els mercats internacionals d’assegurar el risc d’impagament del deute públic (els famosos CDS, “credit default swap”) del Regne d’Espanya va superar.... el del Regne del Marroc!! I mentre ZP seguia resant, en aquells mateixos moments pujava en gairebé mig punt percentual (del 2,1% al 2,6%) el tipus d’interès que el Tresor espanyol havia de pagar per col·locar les seves emissions de deute públic espanyol del dia. Mai una pregària, certament, havia tingut un impacte tan negatiu en els mercats financers internacionals.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

Conseller Ausàs, gràcies per la Vegueria de l'Ebre

• emigdi
• enllaç permanent
• independentista
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 05:59h

L'aprovació de la llei que permetrà la instauració de set vegueries al Principat, entre les quals la Vegueria de l'Ebre, és de justícia històrica. Ha de ser un dia importantíssim per als ebrencs i les ebrenques en particular, i  per a la resta de catalans i de catalanes. Com ja escrivia en un apunt anterior, només des del catalanisme es podia intentar acabar amb l'estructura espanyolista provincial, que havia estructurat el territori en quatre províncies arbitràries, que beneficiaven els interessos d'algunes ciutats en concret, i al seu redós havien creat una estructura burocràtica immobilista amb alts interessos econòmics, que han fet dificilíssim tirar endavant una nova estructuració més racional amb els interessos de la ciutadania de principis del segle XXI. A més, i ho torno a repetir, calia un Conseller intel·ligent i ben motivat, que cregués en la nació catalana en la seua totalitat, i que fos originari del Pirineu o de vora l'Ebre, territoris que necessitaven com l'aigua que beuen la vegueria. El conseller Ausàs ha fet història i ha aconseguit imposar-se en un projecte que tenia poders fàctics totalment en contra. També, partits fàctics... l'actitud dels quals ha fet veritablement  fàstic... Calia perseverància i no decaure davant les incomprensions i els obstacles d'aquells que volen que res no canviï: convergents i psoecialistes. Mereix tot el nostre aplaudiment. Personalment, com crec en els Països Catalans i he fet de la catalanitat l'essència de la meua vida, considero que la Vegueria de l'Ebre hauria d'incloure l'antic territori ilercabò, al qual manquen les comarques del Sènia-Maestrat i del Matarranya, que pertanyen a dos comunitats autònomes diferents. Ja sé que avui per avui és somniar truites, però forma part implícita del meu ideari irrenunciable.
Cal reivindicar amb la boca plena aquest èxit de la conselleria dirigida per un independentista i d'ERC. Malgrat els duríssims atacs  habituals i les ridiculitzacions de la feina feta  per les conselleries de signe republicà per part dels dos principals rotatius barcelonins, rotatius de partit, el segell d'ERC porta el nom de cinema... de vegueria... d'internacionalització del català, la qual cosa, com a ebrenc i afeccionat a les lletres, em dóna una grandíssima  satisfacció.
En canvi, durant aquests darrers mesos hem pogut comprovar un seguit d'actituds força negatives. Primerament, nefasta ha estat l'actitud dels alcaldes de Lleida i de Tarragona, també d'alguns poderosos de l'àrea metropolitana de la capital que han aixecat la bandera provincial. L'Àngel Ros ha lluitat ferotgement contra la llei de vegueries i s'ha convertit en l'home-província, que vetlla perquè el seu domini feudal arribi vora les muntanyes pirinenques.  Realment, un polític que no passarà a la història pel seu mandat brillant, sinó per les seues idees feudals!!! Quant a Josep Fèlix Ballesteros, pitjor missatge no ha pogut donar. Tot i que, òbviament, considero lògica la seu reivindicació de la capitalitat per a la seua ciutat, no es pot construir mai un territori amb la dialèctica nefasta que ha usat. Tot per a mi i res pels del costat. Fins i tot el nom de l'aeroport els hem de furtar, i reusencs i reusenques pel tub han de passar!!! Després hem de llegir als diaris abans esmentats que la seriositat i la centralitat està a les files del  PSOE de per aquí!!!
Quant a CiU, lamento de tot cor la seua actitud, perquè d'un partit d'obediència catalana s'hauria d'esperar alguna cosa diferent. Només la puc entendre  en clau econòmica d'uns lobbies determinats. I el més lamentable és que les Diputacions han impossibilitat l'articulació real del Principat.  Durant els darrers 30 anys Catalunya ha tingut un minvat poder polític autònom, mentre li instauraven un contrapoder econòmic de gran pes, en nom de diputacions espanyoles. Als dos partits majoritaris no els ha importat gaire que la Generalitat estigués coixa de diners i tingués l'ombra allargada de les diputacions sempre present. Ells controlaven les estructures espanyoles que tenien la bossa plena, que deixaven massa sovint amb minvats recursos el govern  català. La preservació del poder econòmic provinent de les Diputacions ha estat el que ha impedit l'estructuració definitiva de les Terres de l'Ebre en un marc polític propi.
La Vegueria és un organisme històric a les comarques centrals dels Països Catalans. Lamento que no s'hagi donat solució a altres territoris catalans com el Penedès (on treballo actualment i hi estic força integrat, que també hauria estat molt just), o la polèmica amb l'Aran, la cultura i articulació política del qual sempre he defensat (tot i que tot no és culpa del govern nostrat...). És de justícia celebrar la seua recuperació, que ens ha omplert a moltes i a molts de joia. I també és de justícia reconèixer aquelles persones que han aconseguit fer el somni de tanta gent realitat. Normalment sóc molt crític amb la classe política en general, i no m'agrada llençar gaires floretes als poderosos. Deia Johan Cruyff que quan Romario marcava gols no calia felicitar-lo, ja que era la seua obligació que per això se li pagava. El mateix es pot aplicar a qualsevol polític, evidentment... Però aquest cop em deixo anar pels sentiments, per la trascendència de la llei en qüestió per al país: Conseller Jordi Ausàs, gràcies per la seua tasca política i per creure en cadascun dels territoris del país.

• Comentaris: 6
• Vull llegir la resta de l'article

Plurilinguismo de papel

• llenguesvives
• enllaç permanent
• joão aveledo (G-P)
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 05:09h

Após longa espera, o Secretário Geral de Política Linguística tornava públicas nas férias do Natal as “Bases para a elaboração do decreto do plurilinguismo no ensino não universitário da Galiza”. Um projeto de decreto que  prevê que um terço das aulas sejam dadas em galego, um terço em castelhano e um terço em inglês. Mas, por enquanto, a própria Conselharia de Educação é consciente da inviabilidade de atingir este último objetivo (a maioria do professorado não tem qualquer competência em inglês) polo que marca um período transitório de oito anos “para que os centros educativos e o professorado se incorporem, de maneira progressiva, gradual e voluntária, ao ensino plurilingue”. 

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Disfresses

• rmc
• enllaç permanent
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 04:46h

Cada any igual, cada any passa el mateix.

Falta menys d’una setmana perquè arribi Carnaval, i no sabem de què carai disfressar-nos... Marieta, tortuga, ou ferrat, pin&pon, cargol, pinya.... la decisió sempre s’allarga fins l’últim moment, com sempre.

I com sempre, surt algú de no saps on i et diu “però si anem disfressats tot l’any, no cal que ens disfressem”  i resulta que aquest algú té tota la raó.

Cada matí em poso la disfressa d’universitària i me’n vaig cap a la facultat, amb els principis, els ideals i els pensaments de futur en òrbita.

Les tardes són més variables.... combino la disfressa de professora de nens de 3 i 4 anys amb la de 7, la de secretària amb la d’entrevistadora i de tant en tant em poso la de cambrera. I a més a més quan vaig a fer un cafè me’n poso una altra. Ah! I quan surto els dissabtes una de diferent!

Sóc així. I és que qui no es posa la disfressa que toca, on toca i quan toca? I qui no ho fa, no el veiem malament i pensem que es comporta de manera estranya?

On és la línia entre la “realitat” i la “disfressa”? Existeix? Ens disfressem contínuament, o som contínuament?

No crec que cada vegada en posi una disfressa, sinó que totes elles són jo. Cada dia em poso la disfressa de mi mateixa, o el que crec que és ser jo mateixa.  

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Resultats JEEC Mini-bàsquet. Jornada 3, 6 de febrer de 2010, categoria aleví femení

• ampaescolasantaanna
• enllaç permanent
• CZZ- Bàsquet
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 00:27h

Dissabte 6 de febrer al camp de l'Escola Joan Rebull de Reus, aquest és el camp  propi de l'equip aleví femení de bàsquet de l'escola, l'equip aleví femení va jugar contral'AMPA CEIP Practiques.

El partit va acabar amb la victòria de les jugadores de l'AMPA CEIP Practiques per 30:46 en aquesta categoría la puntuació és per tempteig arrossegat (es sumen el total de punts aconseguits en cada part).

Volem destacar el joc de les jugadores del Santa Anna/Reus Deportiu on van jugar molt conjuntades i molt be, la veritat es que era difícil jugar contra un equip com el de l'AMPA CEIPPractiques que practica un bàsquet tan cos a cos, a les jugadores del Santa Anna/Reus Deportiu els hi costaba molt desfer-se de les jugadores de l'altre equip.

Recordeu que podeu seguir els resultats de la classificació clicant a l'apartat de Territorial. Recordeu els paràmetres de cerca: Minibàsquet-Aleví femení-Nivell A Territorial.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article