Espanya, el proper gran problema europeu

• rtremosa
• enllaç permanent
• Crisi econòmica: causes i sortides
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 07:07h

Mentre aquest dijous ZP resava a Washington, la borsa espanyola patia la caiguda més gran des dels inicis de la crisi, tan gran que va arrossegar a la baixa les altres borses europees i la cotització de l’euro. Aquest daltabaix borsari té el seu punt irònic, com si una fúria bíblica s’hagués desfermat en contra de la hipocresia i de la frivolitat de tan anticlerical personatge, que és capaç de tot per una foto amb Obama. La coincidència dels millors economistes internacionals sobre el desastre econòmic espanyol és total: des de Nouriel Roubini, el primer que va preveure la magnitud de la crisi (“Espanya ja és una amenaça per a la zona euro”) fins al premi Nobel Paul Krugman i economista demòcrata i pro-Obama (“Espanya està en col·lapse econòmic”), l’any 2010 ha mostrat cruament la buidor retòrica de ZP com si del rei despullat del conte d’Andersen es tractés. Tan sols una dada addicional, que em facilita l’amic Jordi Molins, jove financer català amb molts anys d’experiència en finances internacionals: mentre aquest dijous el comissari Almunia igualava Espanya amb Portugal i Grècia, el cost en els mercats internacionals d’assegurar el risc d’impagament del deute públic (els famosos CDS, “credit default swap”) del Regne d’Espanya va superar.... el del Regne del Marroc!! I mentre ZP seguia resant, en aquells mateixos moments pujava en gairebé mig punt percentual (del 2,1% al 2,6%) el tipus d’interès que el Tresor espanyol havia de pagar per col·locar les seves emissions de deute públic espanyol del dia. Mai una pregària, certament, havia tingut un impacte tan negatiu en els mercats financers internacionals.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article