La tragèdia espanyola per Paul Krugman

• joanvila
• enllaç permanent
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 12:48h

As Europe is roiled by sovereign debt fears, it’s important to realize that the crisis in the largest of the PIIGS (Portugal, Ireland, Italy, Greece, Spain) has nothing to do with fiscal irresponsibility. On the eve of the crisis, Spain was running a budget surplus; its debts, as you can see in the figure above, were low relative to GDP.So what happened? Spain is an object lesson in the problems of having monetary union without fiscal and labor market integration. First, there was a huge boom in Spain, largely driven by a housing bubble — and financed by capital outflows from Germany. This boom pulled up Spanish wages. Then the bubble burst, leaving Spanish labor overpriced relative to Germany and France, and precipitating a surge in unemployment. It also led to large Spanish budget deficits, mainly because of collapsing revenue but also due to efforts to limit the rise in unemployment.If Spain had its own currency, this would be a good time to devalue; but it doesn’t.On the other hand, if Spain were like Florida, its problems wouldn’t be as severe. The budget deficit wouldn’t be as large, because social insurance payments would be coming from Brussels, just as Social Security and Medicare come from Washington. And there would be a safety valve for unemployment, as many workers would migrate to regions with better prospects. (Wages wouldn’t have gone up as much in the first place, because of in-migration).The point is that this has nothing to do with a spendthrift government; what’s happening to Spain reflects the inherent problems with the euro, which now more than ever looks like a monetary union too far.Update: Whoops. Yes, Italy is bigger than Spain — and it has been fiscally irresponsible. But in a way that makes the point; Spain, which has been a good actor, is in much more trouble than Italy, which hasn’t.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Zapatero: mitja volta

• joanvila
• enllaç permanent
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 07:56h

No m'imaginava que la presidència rotatòria d'Europa aportés resultats positius per Espanya, ja que la complexitat de la crisi interna impedeix certes llibertats. Però heus aquí que ha fet falta que Zapatero estigui capficat un mes a Europa perquè giri completament el rumb econòmic de la nau espanyola. Al principi de la crisi el president tenia la certesa que el baix nivell d'endeutament espanyol, fruit del llarg període de creixement, seria la solució per sortir de la crisi. Només feia falta endeutar-se més i dedicar quantitats enormes de diners a estimular l'economia i a ajudar els que queden a l'atur. Tot plegat esperant que els aires de la crisi financera mundial, la que segons ell ens havia portat a la crisi, canviessin i tornessin a la normalitat anterior. Era evident que l'anàlisi que feia de la situació espanyola era incomplet, oblidant els efectes de la globalització i del canvi tecnològic de l'economia. Ell havia preferit escoltar els cants de sirena dels sindicats, experts en macroeconomia com tothom sap, demanant apujar els salaris per impulsar el consum i oblidant tota l'opinió que recomanava austeritat pressupostària i millora de la productivitat. El primer mes de presidència europea, doncs, ha servit per convèncer al president que l'economia espanyola està a punt de perdre tot el crèdit internacional i que no serà possible finançar el dèficit desbocat pel sol fet que els mercats internacionals no ho creuen possible. És a dir, una vegada més el president espanyol ha topat de cara amb aquella realitat que diu que dos i dos fan quatre es vulgui o no. Les trampes en economia només duren poc temps (a excepció de l'immobiliari, en què han durat deu anys). En dos dies el president ha realitzat un canvi important. Primer ha dit públicament al fòrum de Davos que Espanya és un país seriós, que fa els deures i torna els deutes. Segon ha anunciat que es modificarà el pacte de Toledo per les pensions posposant l'edat de jubilació fins als 67 anys i estudiant l'augment de l'edat de jubilació voluntària. Tercer ha engegat un pla de xoc per estalviar 50.000 milions d'euros en tres anys. Quart ha dit que prendrà mesures per reformar el mercat de treball. Tot plegat un mes després d'haver aprovat els pressupostos.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article