EL TE NO ÉS NOMÉS DE LA XINA, PERÒ VE DE LA XINA

• jaumefabrega
• enllaç permanent
• VINS, LICORS,BEGUDES
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 23:53h

Un te sota la haima...una experiència d' hospitalitat única...

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

POESIA I ARTS ESTRAFETS.

• josepblesa
• enllaç permanent
• EVENT-ARTS
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 23:34h

L'OBRA D'ART ÉS LA VIDA MATEIXA DEL SEU PROTAGONISTA. I això no afecta la seua propietat. Tu m'has donat moltíssim i jo crec que també moltíssim a tu. I no per això tu em pertanys ni jo a tu. La cultura i l'art -com la vida- és corregir i augmentar. Qui eres tu, avui, no s'explica sense entendre que un servidor ha impregnat tots els teus porus durant set anys i la teua ment. Ni sóc explicable sense la inversa.

Existeix la paraula. No estem inventant res de nou. El món i la humanitat, amb ella, avança d'aquesta manera. Vaig prendre un poema i el vaig refer i sentir diferent. Amb afegitons i clucades d'ull. Estrafer dirien els entesos. No sols imitar, sinó sentir, i viure-ho profundament. Transmet allò que jo sent en un moment donat i prou. Per a mi és ben diferent, per a la seua autora no. Sorgeix de la meua ànima. De la meua connexió espiritual i íntima amb una altra persona. L'autora del primer així m'ho ha fet saber. L'he ocultat i amagat entre els esborranys per voluntat d'ella. No vull fer mal ni que es senta malament. Tampoc no he pretés ser original. Des del viatge a Japó tot això de l'originalitat que ens imposen en l'escola d'arquitectura caigué en picat. Una de les meues especialitats ha estat descobrir -i estudiar- com s'ho feien entre els mestres de l'arquitectura i d'on havien mamat i com s'ho havien remesclat. Sense anar més lluny: Frank Lloyd Wright es basava en postals japoneses de paisatges i les tècniques apreses al despatx de Louis Sullivan. Le Corbusier és multifill de Viollet-le-Duc, Perret, Matisse, etc. Guallart és una escopinada de Le Corbusier en la seua manera d'encarar les novetats tecnològiques. Joan Fuster de la rèplica teòrica a Unamuno, Maeztu i companyia; i sintàcticament d'Azorín. Res no naix del zero absolut. Walter Benjamin m'acompanya des de fa molt de temps. De vegades, ça i lla, ens trobem algun àngel. M'escama D'Ors i les seues collonades al respecte.
Sí. Sóc partidari d'obrir noves combinacions i camins. La metodologia de barrejar, de manera diferent, allò que ja existeix. El trencadís de Gaudí era producte dels viatges a València (El Cabanyal) i certes zones d'arquitectura popular del Maresme. Tots sentim, s'enamorem i estimem i ho expressem de la manera més convenient que podem. Manllevem estructures i decoració, però mai l'experiència que ens obliga, des de l'interior vital, a fer-ho. Heus ací on radica la seua originalitat. En la vida viscuda, que n'és intransferible. En el cas a cas. En una cultura minoritària, com aquesta, el que sempre caldria defensar és la reprografia sistemàtica per a tindre major pes quantitatiu dins del context mundial. Fins i tot d'altres cultures per a fugir de l'endogàmia. El qualitatiu ve a posteriori. Qui no llegeix en els portals d'internet o en una biblioteca llibres i percep que s'estant repetint més que un all-i-oli ?

Els japonesos diuen que a força de reproduir vas traïnt el concepte original que està subsumit en la nit dels temps. Si una persona llegeix continuament Ferrater, Martí i Pol, Estellés, Gil de Biedma, Neruda, Hernández, Casassas, etc. és impossible que aquella atracció no faça manllevar estructures d'aquelles en els teus propis. Provatures que en diuen. Seran diferents. Segurament molts les faran pitjors però, amb el temps, algú les farà millors i diferents  i s'hi haurà evolucionat. Per als qui copíem i plagíem cada exemple és una aplicació diferent. Fins assolir el domini d'aquella tècnica. El que sents i com ho expresses no té còpia. Allò és únic. A qui no se li eriçona la pell ho té pelut en aquest cas. A qui no li tremola la veu també. Qui no se li accelera la veu davant del ser estimat és que està mort en vida.

De vegades detecte que em copien. Sóc el primer que alçà fins a 1'10 m les baranes dels balcons d'una manera minimalista, sense tocar paret, en rehabilitacions. Sóc el primer que les motlures les faig obscures perquè quan es copiaren les de tons clars a París, en el XIX, encara no hi havia societat industrial i no s'embrutaven com ara. Algú creu que em sent traït o menystingut perquè algú fa el mateix que jo en contra de la tradició dels edificis rehabilitats?

(+)

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Berlín 2010 · Competició: "El poder a l'ombra", de Roman Polanski

• vador
• enllaç permanent
• 3.0.03. BERLINALE. Competició
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 23:32h

El poder a l'ombra (The Ghost Writer / The Ghost-writer / L'uomo nell'ombra)

Director Roman Polanski. Guió Roman Polanski, a partir de l'adaptació de Robert Harris de la seva pròpia novel·la "El poder a l'ombra" (Edicions 62). Producció RP Films (França), France 2 Cinéma (França), Elfte Babelsberg Film (Alemanya), Runteam III (Regne Unit), Studio Babelsberg (Alemanya). Durada 2h08.

Repartiment Ewan McGregor (The Ghost), Kim Cattrall (Amelia Bly), Pierce Brosnan (Adam Lang), Olivia Williams (Ruth Lang), James Belushi (John Maddox), Tom Wilkinson (Paul Emmett), Eli Wallach, Timothy Hutton (Sidney Kroll),

Sinopsi El títol original del film, "The Ghost Writer" fa referència al protagonista, un escriptor-negre d'èxit a qui contracten perquè acabi les memòries de l'ex Primer Ministre Britànic, Adam Lang. Tot just començar aquesta col·laboració, l'escriptor comença a ensumar-se com n'és de perillosa: una ombra plana sobre la mort accidental de qui havia començat aquesta feina, l'antiga mà dreta de Lang...

Festival de Berlín 2010 [Competició: "El poder a l'ombra" (al / ang / fr)] Premis al Festival de Berlín 2010 [Ós d'Argent Millor Director: Roman Polanski]

Webs oficials [theghost-romanpolanski (ang)] [theghostwriter-lefilm (fr)]

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [x] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Pathé] Dist. it. [01]

***

Cròniques, notícies i articles de Berlín 2010, a la nostra premsa

A l'ombra de Polanski (Bernat Salvà, Avui) | Polanski convenç amb el ‘thriller’ conspiratiu ‘The ghost writer’ (Nando Salvà, El Periódico)

***

Actualització (02.04.2010) [Fitxa]

FOTO © RP Films Pierce Brosnan i Ewan McGregor, a El poder l'ombra, de Roman Polanski

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Registres

• esduralacondemna
• enllaç permanent
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 23:22h

On ha anat a parar el bloc de Registres Particulars???? Calamitat!!! Ja no hi és!!!!

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Eiii, que ara ja no parlem de la constitucionalitat de...?

• smartinez
• enllaç permanent
• Em sembla que.
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 23:15h

Li diria, per triplicat:

Al MH President de la Generalitat de Catalunya
A José Montilla PSC-PSOE
A José Montilla ciutadà:

això no és seriós. I més encara, diria que frega la criminalitat.

I hauria de saber que hi ha coses en que la quantitat no importa sinó el fet, que hi ha coses en les que la mida no importa, que hi ha coses que per moltes majories inventades, d'inèrcia, o reals i conscients, no es justifiquen sinó és a preu de mentir o de considerar-nos bèsties, que hi ha coses davant les que cap pressió no ens pot mantenir quiets i callats, a preu de ser, com dic, bèsties.

Aquí és on situo la meva crítica a com tracta la història, els esdeveniments, la responsabilitat política, l'actualitat i previsions de futur: pervertint-les. Si no ho troba clar, pregunti a la seva oficina de màrqueting, que sabran de quina mena d'abusos parlo.
I sobretot prengui consciència del crim que representa la corrupció política i des el poder del paper del periodisme i de la informació. Com he expressat algunes vegades, espero que si no reaccionen d'una vegada amb el respecte i rigor que això mereix, la història reculli la feina del PSC en aquest període com un crim conscient.

Que es donin molts casos de perversió no fa, com sovint es pretén, que ho haguem d'acceptar com a normalitat (ui, i hi ha qui d'aquí fa el salt i ho troba "natural" en un sentit de disfressa de fatalismes.)

Un detall de la seva lamentable ació política l'assenyala molt bé Josep Maria Terricabras:

"(...) El PP i el PSOE, amb mitjans i estratègies diferents, coincideixen a no voler fer cap crida a la veritat i a la reconciliació. Volen que la transició no s’acabi mai i que, per tant, el postfranquisme pugui anar fent la viu-viu. Per això estan encantats amb una justícia polititzada perquè, encara que de tant en tant els pugui donar disgustos partidistes, en conjunt els garanteix la successió de la dictadura i sobretot la unitat d’Espanya, que es veu que és allò que necessàriament s’ha de garantir, encara que sigui en contra dels ciutadans que ells mateixos consideren espanyols. "

Notícia:

Montilla afirma que no li preocupa si la sentència del TC espanyol sobre l'Estatut 'surt d'aquí a tres mesos, nou mesos o un any'

Creu que les polítiques del govern espanyol 'no seran determinants' en les eleccions catalanes

Comento:

"Eiii, ara ja no parlem de "constitucionalitat de...."? Ara parlem de que el tribunal avali, és un canvi? Hem de respondre-hi bé, perquè em sembla que és un intent de fer colar allò de la nació espanyola. Vigilem, perquè fan moviments per colar-nos en la sentència sobre el nostre Estatut una mena de revisió històrica que puja de grau de mentida a la de prepotència màxima. Espanya no és una nació, és un Estat, i a més, per misèria nostra, del model Estat contra ciutadans. No ens deixem cardar.

Li hem de preguntar: que ens vol despistar, també?

Vol despistar, diria, i crec que li hem de respondre que, per molt eslògan i eslògans, és ben cert que Catalunya sap on va, i ben cert també que ell, President i partit no tenen ni idea de cap a on va Catalunya, o així es comporten. En el primer cas hem de reclamar que espavilin, i en el segon denunciar el cinisme i atac.
De manera que, per començar, i pot trobar-ne més, molts més, molts exemples, i a molts diferents àmbits, li respondria al President, que si mira al seu voltant, si atén a les exigències de Catalunya, pot ser s'olori la exigència del moment, i la responsabilitat que assumeix en fer-se el boig.

Aquí té alguns actes del febrer que li haurien de fer qüestionar la bondat del seu ordre de prioritats, visió, mirada, anàlisi, etc., i que pot ser l'obligaria, per responsabilitat del càrrec, a canviar d'observadors i planificadors:

Propers actes de presentació del Cercle Català de Negocis (CCN):

Sant Andreu de Llavaneres - dimarts 9
Sant Vicenç de Montalt - dimecres 10
La Bisbal d'Empordà - dijous 11
Riells i Viabrea  - divendres 12
Castellcir  - dissabte 13
Bescanó  - dissabte 13
El Vendrell  - dilluns 15
Palamós  - dimarts 16
Mollet del Vallès  - dimarts 16
Cardona  - dimecres 17
Vilobí d'Onyar  - dijous 18
Alella  - divendres 19
Torrelles  - dissabte 20

Hem de dir que aquesta informació li pressuposem, així com la marxa per les consultes i el que està provocant socialment (greu que a un demòcrata li molesti), i també li pressuposem la vivència de com ha anat tot això de l'Estatut, l'Estat, el TC i la seva tortura.
Li podríem fer un llistat de prioritats que li està reclamant la societat i la situació, i fer-li present que és llàstima que no ho atengui per qüestions de partit i de mala política, i d'inèrcia de desvergonyia (general, aquí, amb bones excepcions que s'hauríem d'anar escampant,  posem ciutadans en general, i com a institucions socials la premsa, altres líders que en diem "no polítics" però que ho són, també el que en diem l'Acadèmia, artistes, intel·lectuals, etc.)

Per moltes coses bones que faci, hi ha d'altres (com aquesta deixadesa i menysteniment al què passa més enllà del que l'interessa fer veure) que deixen qualssevol bondat sense cap valor. Vull dir que en cap cas penso que tot sigui dolent, però en fa algunes coses, i en manca d'altres, que invaliden la resta perquè són inacceptables a una democràcia seriosa, i més intolerables encara a qui ens representa com a President.

I vostè es presenta com "El seriós", en el sentit de "L'Únic", tàctica que tracta de voler fer creure que si vostès (PSC-PSOE) són seriosos, és que la resta del món no poden ser seriosos, com si hi hagués una exclusiva universal definida, a més, en termes de partits d'un estat del món que...., bé, en això dels partits tenim problemes greus i moltes assignatures suspeses. Si més no, hem de suposar que el cosmos triaria una exclusiva de la serietat a algun altre indret del món més civilitzat. És broma, però el missatge és seriós: deixi, si us plau, de jugar a "si jo ho tinc ningú més ho té". Deixi de tractar els ciutadans com inútils cognitius, a més d'imbècils pel que fa a l'enteniment. Tenim ulls, i nas, i pell, etc., que, encara que han passat uns quants anys de dominis infames, diem que anestesiats, podem dir que s'ha acabat, no?

Els periodistes i analistes polítics teniu molta responsabilitat de la situació precària en que ens trobem, i entenc que també l'obligació de prendre'n clara, pública, i ferma postura per la defensa de l'enteniment i les capacitats humanes, com a elements més bàsics, i cal afegir les responsabilitats polítiques. Suposo que és la història propera, com ha anat, com heu actuat o heu estat utilitzats, i mentre duri hem de parlar també en present, que ara us obliga (o hauria d'obligar per anar bé) a no permetre que es jugui brut en els discursos i declaracions polítiques. Els ciutadans també tenim obligació, la primera és la de buscar informació, i aprendre a llegir bé. "


TC (TCA). D'octubre a octubre, 2006-2007, dels apocalíptics a llautons vistos (I)

TC (TCA). D'octubre a octubre, 2006-2007, dels apocalíptics a llautons vistos (i II)


"És evident, MH President, que si no fos que enganyeu prou gent amb la versió oficial i en un clar abús de confiança, no hi hauria persona conscient a Catalunya que no li exigís que digui les coses pel seu nom i que defensi els drets de qui representa. (...)


L'estat espanyol té problema de sentència.

De TC, recull de 24 de desembre de 2009.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Ara és el moment

• andreumas
• enllaç permanent
• Política de Badalona
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 23:03h

Aquest article el vaig publicar a  El Punt la setmana passada -la feina em fa difícil a dia d'avui tenir el bloc actualitzat com voldria. L'article defensa que ara que s'està gestant el futur govern metropolità és el moment que Badalona, mitjançant el seu alcalde, reclami tenir el lloc que li pertoca i recuperar el poder polític que havia tingut en l'època de Joan Blanch en l'àmbit supramunicipal.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Un virus, el cabr´´o

• jordimartif69
• enllaç permanent
• Què passa?
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 22:35h

• Comentaris: 6
• Vull llegir la resta de l'article

El blaverisme de Paco Boya

• latrappola
• enllaç permanent
• Occitània
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 22:28h

Eth nacionalpopulisme esdeven era basa deth pensament politic des nòsti adversaris. Cau inventar enemics exteriors e alendar un sentiment de proprietat exclusiva deth territòri. Ei ua formula qu'a foncionat en un bon grapat de dictadures a on eth nacionalisme a estat er esturment tà esvitar era autocritica e eliminar es disidéncies.

Si aquestes paraules fossin en castellà -i no pas en occità-, podrien ser ben bé el discurs dels ultra-nacionalistes espanyols com l'Albert Rivera o la Rosa Díez. Però són obra de l'actual Síndic d'Aran. Ho podeu veure al seu bloc en un apunt de l'any 2.006 amb un títol prou explícit: Nacionalitarisme, amb imatge inclosa de caricatura de feixista amb altaveu. I al text reacció al·lèrgica contra la senyera. Amb aquests antecedents és fàcil entendre en què vol convertir el Síndic la Vall d'Aran.

Nota: Un servidor estaria encantat que la Vall d'Aran tingués vegueria pròpia, o es constituís en comunitat autònoma, o que en un futur es pugués integrar en un Estat Occità, sempre que així ho volguessin els seus habitants. El tema és que això no és el que vol el Síndic de la Vall d'Aran que prefereix definir el territori que governa com a província, és a dir, com a terra conquerida. Rememorant les seves pròpies paraules, n'hi ha que els cal inventar enemics exteriors i aixecar un sentiment de propietat exclusiva del territori. Doncs això.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

El Cercle Català de Negocis amb les consultes per la independència.

• smartinez
• enllaç permanent
• Recursos
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 22:12h

mmm












millor així:

 

 

i millor encara si feu per informar-vos a la seva pàgina i a les presentacions que fan: CCN

 

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Pacte d'estat o espoli fiscal

• jrenyer
• enllaç permanent
• Cròniques d'una ocupació
• dilluns, 8 de febrer de 2010 | 21:56h

La iniciativa de CIU d'oferir un pacte d'estat al govern espanyol i al conjunt de les fores polítiques i sindicals és una mesura -que vol ésser operativa- per fer front a la crisi econòmica davant la nul·la capacitat de reacció demostrada pel president Rodríguez Zapatero.

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article