

Recull de ressenyes informatives i articles d'opinió (no críitiques) sobre algunes estrenes a part de la nostra cartellera cinematogràfica, entre el 7 i el 13 d'octubre de 2010.
***
Amador (Amador), de Fernando León de Aranoa:
Articles - Paternalisme social (Jordi Costa, Avui+ElPunt - Quadern de Cinema): (..) demostra com, de vegades, no hi ha res més de dretes que una pel·lícula que es considera d'esquerres | Els oblidats (Bernat Salvà/Alta Films, Avui+ElPunt) | Fernando Léon de Aranoa: “M'interessa la realitat crua i alhora tendra” (Bernat Salvà, Avui+ElPunt)
***
Wall Street: el diner mai no dorm (Wall Street: Money Never Sleeps / Wall Street 2: el dinero núnca duerme / Wall Street: l'argent ne dort jamais / Wall Street: Il denaro non dorme mai), d'Oliver Stone:
Articles - El retorn de Gordon Gekko (Patrícia Puentes, Avui+ElPunt) | Oliver Stone: «Som uns jonquis dels diners» (Nando Salvà, El Periódico) | Wall Street II (Valentí Sanjuan, Cine.cat)
***
Nota Per a articles sobre altres estrenes, us recomano que aneu als webs dels respectius mitjans: [Avui+El Punt] ["El Periódico" de Catalunya] [Diari de Girona][Cine.cat] [Cartellera.cat]
***
FOTO Wall Street: el diner mai no dorm, d'Oliver Stone

Recull de crítiques publicades entre el 7 i el 13 d'octubre de 2010
***
Amador (Amador), de Fernando León de Aranoa:
Crítiques - Poètica tronada (Carlos Losilla, Avui+ElPunt) | Amador (Sergi Sánchez, Time Out Barcelona) | Arriscat, però no millor (Quim Casas, El Periódico)
***
Cartes a Juliet (Letters to Juliet / Cartas a Julieta), de Gary Winick:
Crítiques - Cartas a Julieta (Sergi Sánchez, Time Out Barcelona) | Els amants de Verona (Quim Casas, El Periódico)
***
Diners ensagnats (Blood Money / Blood Money: el valor de una vida), de David K. Kyle:
Crítiques - [x]
***
Gru. El meu dolent preferit (Despicable me / Gru: Mi villano favorito / Moi, moche et méchant / Cattivissimo me), de Chris Renaud, Pierre Coffin:
Crítiques - Gru: el meu dolent preferit (Xavi Serra, Time Out Barcelona) | En un digne segon lloc (Nando Salvà, El Periódico)
***
Quant deu pesar el seu edifici, Mr. Foster? (How much does your building weigh, Mr. Foster?), de Norberto López Amado, Carlos Carcas:
Crítiques - How much does your building weigh, Mr. Foster? (Núria Vidal, Time Out Barcelona) | Un lluent panegíric (Nando Salvà, El Periódico)
***
Saw VI (Saw VI), de Kevin Greutert:
Crítiques - Saw VI (Xavier Sáez, Time Out Barcelona) | Terror, de dolent a pitjor (Nando Salvà, El Periódico)
***
Sortir per la botiga de regals (Exit Through The Gift Shop / Faites le mur!), de Banksy:
Crítiques - Exit Through The Gift Shop (Xavi Serra, Time Out Barcelona) | L'art urbà i de guerrilla (Quim Casas, El Periódico)
***
Tu, un altre cop?! (You again / ¿Otra vez tu?/ Ancora tu!), d' Andy Fickman:
Crítiques - ¿Otra vez tu? -You Again- (Lisa Rosman, Time Out Barcelona)
***
Wall Street: el diner mai no dorm (Wall Street: Money Never Sleeps / Wall Street 2: el dinero núnca duerme / Wall Street: l'argent ne dort jamais / Wall Street: Il denaro non dorme mai), d'Oliver Stone:
Crítiques - Un home sol i una bombolla de sabó (Àngel Quintana, Avui+ElPunt) | No t'ho creus (Carlos Losilla, Avui+ElPunt) | Wall Street 2: el dinero núnca duerme (Antonio José Navarro, Time Out Barcelona) | Un film gràfic i pràctic (Quim Casas, El Periódico)
***
FOTO © Alta Films Amador, de Fernando Léon de Aranoa
Així de boig, així d'irracional, així de salvatge! Quina vergonya de partit, de votants d'aquests partit i de societat! José Ramón Bauzá, president del pp ho acaba de dir per terra, mar i aire, segurament influït per aquest altre ignorant còsmic que és Carlos Delgado, el batle de Calvià: SI SOM PRESIDENT DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS DEROGARÉ LA LLEI DE NORTMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA! Quina jugada política de categoria provinviana!Quina puta sortida de l'armari Bauzá!
Els dos defensen UN CONJUNT DE LLENGÜES OPRIMIDES I MINORITZADES PER L'OMNIPOTENT CATALÀ DE CATALUNYA: el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc, el formenterer (i el cabrer?). XUCLEN DE LA SAVIESA DE CAMPS I EL VALENCIÀ!
Aquestes declaracions del partit més votat de les Illes Balears em fa sentir el fracàs de tota una societat, em fan veure que la ignorància i l'analfabetisme (com a mínim lingüístics) senyoregen arreu arreu. I això ens fa a tots més pobres,més petits, més miserables: A TOTS!
Sort que la Universitat de les Illes Balears ha emès un comunicat de protesta i també tots els partits polítics, excepte el pp.
No en mancaria d'altra que després de tants i tants d'anys de lluita per la llengua catalana aquests salvastges, en noms de la puresa de la llengua dels padrins, ataquin Catalunya i el català.
Fracàs d'una cultura, fracàs d'una societat!
Vergonya Cañellas, Matas, Bauzá y Delgado! Vergonya pseudocavallers de puta merda!

En ocasió del 10è aniversari de l'Associació de Donants de Sang d'Osona aquesta tarda s'ha inaugurat l'escultura Vic als donants de Miquel Amblàs.
El lloc escollit per situar l'obra ha estat el Pla del Remei de Vic destinatari d'especial dedicació i inversió per part de diverses administracions, com ja vaig explicar en un altre post. A l'acte hi han assistit unes vuitanta persones. Hi ha hagut petits parlaments de l'alcalde de la ciutat, de l'afònic escultor i del president de l'Associació. Prèviament una senyora de la qual no he pogut saber el nom ni en qualitat de què parlava ha llegit admirablement bé un emotiu text explicatiu de l'escultura que representa la fusió de dos cossos, el del donant i el del receptor. L'obra es pot admirar a la criïlla del carrer Bisbe Strauch amb el Passeig de la Generalitat, al costat d'una oficina d'UNNIM Caixa.
(Cliqueu damunt la foto per engrandir-la)

El número d'aquesta quinzena destaca la inicitiva dels alcaldes per reclamar la comarca i un reportatge sobre l'estat de la riera de Merlès, quant a brutícia, i sobre de qui és la responsabilitat de mantenir-la neta. Igualment, es publica un escrit sobre els equips lluçanesos que juguen a futbol a cartegoria territorial. Tota, aquí!


En esta edició de la tardor de 2010


COMUNICAT D'ENTITATS EN L'ANIVERSARI DELS FETS DE SON ESPASES Ara farà just tres anys d'un dels episodis que han esdevingut tot un exemple d'allò que no hauria de ser la política, entenent-la com un servei públic a la ciutadania i no en funció a interessos particulars de tercers (política de fets consumats i d'esquena als interessos del poble). L'autorització per a la continuació de les obres de construcció del que en teoria hauria de ser el nou hospital de referència a les nostres illes, en terrenys qualificats com a rústics i per tant protegits per llei, a la zona rural dels voltants de la finca Son Espases Vell, ha suposat una autèntica befa per part d'aquells que ens governen, vers les ciutadanes i ciutadans que s'han cremat la pell per tal d'evitar-ho, lluitant aferrissadament i fins al darrer moment per servar de la febre i cobdícia especuladora un indret privilegiat com ho era tot l'entorn de Sant Bernat i que malauradament  ja s'ha perdut gràcies a l'acció de les pales i excavadores. I, creient de manera il·lusa que, de tota aquella feinada desenvolupada, la lluita i l'esforç se n'obtindrien uns resultats victoriosos amb les promeses constants del PSOE i BLOC, reiterant als veïns dient que el nou centre hospitalari no es faria allà... després de tot això; totes les il·lusions i esperances es varen ensorrar, quan finalment es va veure de quina banda estaven aquells que en el seu dia deien estar en contra del projecte. Després d'una comèdia de dos mesos amb la "suspensió cautelar de les obres" es va tirar pel camí del mig i optar per l'aixecament de la suspensió de les obres i permetre que la destrossa continués fins al dia d'avui. El més important de tot és la ciutadania, i la consciència social que mostra. Existeix un moviment social viu i això és el que val la pena. La lluita per defensar l'entorn de la Real ha servit per prendre consciència social i política, i així és com madura una comunitat. No hem d'oblidar que el més important de tot és la Ciutat de Palma, la ciutadania de Mallorca, el seu paisatge i la seva memòria.   Una mostra d'immaduresa és contrapesar valors que han d'anar junts: serveis socials, cultura, patrimoni, paisatge. "PROGRÉS" no és afavorir uns en contra d'altres, sinó saber trobar l'equilibri entre tots i una gestió compartida amb les persones, com fan moltes ciutats del món. Aquí està la maduresa del coneixement. Tothom vol un hospital, escoles i serveis culturals, però no destruint el seu paisatge, ja que hi ha molts espais on col·locar-los. En aquests moments, precisament a tan sols 7 mesos de les properes eleccions autonòmiques, es treuen de la mànega- quan el mal ja està fet i l'impacte visual i paisatgístic és més que evident- l'aprovació per part del consell de govern d'un projecte de llei que "amplia l'àrea de protecció del monestir, passant de 27 hectàrees a 133". Així mateix es parla de crear corredors verds i horts ecològics urbans. Tot un "premi de consolació". Davant unes eleccions la ciutadania pot exigir a les urnes responsabilitats als governants i a la oposició. Té la capacitat de fer canviar un govern per no haver complert les seves promeses, o pot impedir que l'oposició torni al govern recordant la mala gestió anterior i les situacions de corrupció. Els pròxims mesos seran els temps en que els ciutadans tindran l'oportunitat de tornar debatre quins valors volem per la seva ciutat i comunitat.   SALVEM LA REAL és un dels onze casos d'estudi que s'estan fent per 9 universitats d'Espanya i l'estranger, amb criteris científics i de sostenibilitat, sobre els conflictes socioecològics. On s'analitza la participació i la força ciutadana en la consciència social i en la influència política. Els resultats es publicaran i llavors serà un bon moment pel noble exercici del debat públic. En qualsevol cas, queden molts serrells per tancar com per exemple el problema dels accessos al centre, aspecte el qual no està gens clar que estigui resolt per a la data prevista oficialment per a la inauguració, avui dia 10 d'octubre, i que  curiosament coincideix aquests dies amb l'inici del curs universitari.
Des de les següents entitats sotasignants, en la mesura de les nostres possibilitats, continuarem denunciant les incoherències d'aquest govern pretesament "progressista" i la seva submissió als interessos privats, i estarem a l'aguait que el projecte de protecció de l'entorn del monestir  sia efectiu. Ens reservam a fer les accions que considerem adients i oportunes per tal de defensar la terra i els interessos del poble. Palma 10 d’octubre de 2010 ENTITATS SIGNANTS