Los retos mundiales escapan a los etados nación, Ulrich Beck propona “una política interior global”. La tesis del autor alemán, en este interesante libro –en tiempos de pensamiento débil y/o árido y, en parte, embustero- es que ante la globalización del capital y el riesgo, las medidas adoptadas en el ámbito nacional y/o estatal están condenadas al fracaso. Y no vale no intentar medidas de cooperación con la premisa de que no funcionará. Se debe intentar (...)
Fa uns quants dissabtes que PauVallvé va tancar la gira de presentació de 2010 (Amniòtic Records, 2010) a l'Auditori de Barcelona. Seguirem trobant-lo damunt dels escenaris (acompanyant MariaComa en la seva nova gira de presentació de les cançons de Magnòlia), però ja no serà per sentir les cançons que són el retrat d'un any, el 2010. Una anyada on a Vallvé li van passar moltes coses (reconvertides en cançons): una de les més tristes i emotives va ser possiblement, el dia que va morir la seva àvia, que va coincidir amb el dia d'aquella gran nevada que va convertir Barcelona en una ciutat digne de contes nadalencs. El resultat d'aquesta coincidència es diu "L'àvia ha fet nevar", i juntament amb "Amics dels cirerers", són dues de les cançons més boniques del darrer disc de Pau Vallvé. Sonen així:
Hola, us passo un parell d'activitats que es faran a l'àrea metropolitana per si algú s'escau per allà baix. Dir-vos que ve de part de Sants-Montjuïc x Independència amb els quals ens fem ressò de les activitats mútues (veureu que inclouen en les activitats la web de donalacara.com que els vaig passar en un mail, o sigui que s'haurà passat per la zona del barcelonès i espero que augmenti encara més l'èxit de la web). Trobo especialment interessant la marxa amb cotxes amb senyeres i estelades, podria ser una bona idea per properes activitats. Fins dimarts,
Miquel
Ja som a l'any nou però la lluita continua i ara més que mai cal ser-hi.
A continuació us fem partíceps de les accions que han posat en marxa altres assemblees territorials de l'ANC. Nosaltres des de SANTS-MONTJUÏC PER LA INDEPENDÈNCIA hi donem total suport i us animem a participar-hi.
DEBAT POLÍTIC A LES CORTS "INDEPENDÈNCIA, COM?" El dia 13 de gener, a les 19h30: Interessant debat polític a Les Corts sobre com arribarem a la independència, amb representants destacats de CiU, ERC, SI, CUP i RCat (adjuntem cartell). No hi falteu !!!
MARESME PER LA INDEPENDÈNCIA , organitza la Caravana per l'Estat propi, que es portarà a terme el diumenge 15 de gener (adjuntem el cartell amb la convocatòria). Des del nostre districte hem muntat una columna per anar-hi tots junts. Ens trobarem a les 8.30 h a l'Avinguda Maria Cristina (aparcant en direcció plaça Espanya).
Només cal que porteu el cotxe, una senyera o una estelada i moltes ganes de ser lliures.
US HI ESPEREM !!!
BERGA PER LA INDEPENDÈNCIA ha fet un web que es diu "Dóna la cara per la independència"http://www.donalacara.com/ . Es tracta que cadascú de nosaltres inclogui la seva fotografia, indicant el nom i la població, per anar construint el mapa dels qui donem la cara per un futur millor. Us encoratgem a participar-hi !!!
Totes aquestes iniciatives són vàlides per anar construint i reforçant el corrent de pensament a favor de l'Estat propi. SANTS-MONTJUÏC PER LA INDEPENDÈNCIA Assemblea territorial de l'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (ANC) www.assemblea.cat/santsmontjuic
La crisi econòmica que estem vivint comporta que les administracions públiques retallin depesa en l'àmbit cultural després d'haver promogut la proliferació d'infraestructures i utilitzat les subvencions com una forma de clientelisme. Més que planificar polítiques de foment de les activitats culturals fetes per particulars, entitats o la preservació del patrimoni col.lectiu, des del poder s'ha cercat la pròpia exhibició més que la producció.
Un dels regals de les festes és el que m'heu fet els seguidors i lectors del bloc, que heu aconseguit que hi hagi un significatiu creixement sostingut de visites. Gràcies, reconec que és un detall que em fa sentir bé. Aquesta setmana, tot i no publicar cada dia, s'ha consolidat una mitjana de 787 visites diàries als apunts, més una mitjana de 140 visites a la portada. Ni jo ni vosaltres hem aplicat retallades! Les deu més llegides:
Els reis d'aquest any m'han portat quatre llibres d'instruccions. Dos ja els he llegit. He combinat l'anglès i l'espanyol. Miro de llegir-los en anglès per allò de practicar, un bon propòsit de la nit de cap d'any de cada any. Si hi ha paraules rares que no entenc, faig una segona lectura de seguretat en espanyol. De moment, els dos que he llegit són en molts idiomes, però no en català. Els de Ciudadanos i el PP podrien reclamar un bilingüisme més repartidet i començar pels llibres d'instruccions, i no només en les quatre coses on el català s'imposa.
He tornat a anar a cinema, quasi sis anys després. Des de que vaig veure "Mon meilleur ami" de Partrice Leconte a l'any 2006, nomès havia vist "Agora" d'Amenabar i de reestrena. Avui he anat a veure "La source des femmes" de Radu Mihaileanu, una pel·lícula sobre l'enfrontament entre les dones d'un poble contra el poder tirànic dels homes i de la seva interpretació restrictiva de l'islam. Les dones decideixen fer una "vaga d'amor", per aconseguir que els duguen l'aigua al poble i així no haver de treballar com a bèsties, transportant l'aigua d'una font a la muntanya al poble. Aquesta manera de lluita femenina sembla inspirada en la comèdia d'Aristòfanes "Lisístrata", en la que les dones ateneses decideixen deixar sense sexe al homes fins que no signen la pau i deixen de fer guerres que no porten enlloc.
Lisístrata: - Íntegrament, per les dues deesses! Perquè si nosaltres sèiem a casa nostra embellides amb afaits i, després, amb les túniquetes d'Amorgos, ens acostèssim a ells nues, amb l'engonal depilat, els homes, en erecció, tindrien pruïja de desfogar-se. Si llavors nosaltres no cedíem, sinó que els rebutjàvem, sé molt bé que farien la pau a l'instant. (Traducció de Manuel Balasch, per la Fundació Bernat Metge)
Per altre costat, espere que la iniciativa de tornar a fer cinema a la Unió musical de Llíria tinga èxit i continuïtat i així no haver d'agafar el cotxe per anar al centre comercial de torn a veure una "peli".
Sí, així com sona, un patè de toro. A mi m'ha agradat, i és que a mi, del mon dels toros només m'interessa la part gastronòmica, és a dir, menjar-me'ls. La resta són coses que ja haurien d'estar oblidades. De tota manera, aquest patè m'ha recordat la novel·la de Josep D'Arbaud, "La bèstia del Vacarès" que té com a protagonista un guarda dels toros que es crien per la Camarga i que al segles XIX encara es feien còrrer pels pobles provençals: .....Els mesos d'estivatge, per als que guardem bèsties, d'un any per l'altre, s'assemblen tots. Tot féu el seu curs, doncs, a la manera i d'acord amb els usos habituals en el món dels bous. Més d'un cop, per ordre del pare, vam haver de menar els bous als pobles per fer-los còrrer a la plaça, en un tancat de carros, els dies de festa. És el que vàrem fer a Eimargues, a Cailar i a Galargues-sus-L'Autura, tambè. Ja se sap el deliri amb què la gent es lliura a aquests esplais, en aquests verals nostres. Al poble de Vauverd, un home hi deixa la pell.