Les reflexions tardanes d'Antoni Castells

• jrenyer
• enllaç permanent
• Cròniques d'una ocupació
• divendres, 8 de gener de 2010 | 23:07h

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

Mequinensa

• xavierribert
• enllaç permanent
• PARATGES
• divendres, 8 de gener de 2010 | 22:02h

A la foto d´avui el pantà de Mequinensa. Posa´ts a ser justos però, les roques que s´hi veuen corresponen al terme muncipal de Fraga. En qualsevol cas, tot està a la comarca del Baix Cinca i no és la meva intenció aquí atiar possibles conflictes territorials. Avui però us proposo una excursió sortint des de la comarca veïna del Baix Aragó-Casp. Deixarem la part alta del pantà per començar-la des del meridià de Greenwich. A partir d´aquí el pantà es tonar salvatge, inaccessible, amb aigües profundes  i d´un color verd intens... o blau? Tot baixant ens sorpendran els meandres que forma el riu i la sil.lueta fantasmagòrica de l´ermita de la Magdalena -de finals del s. XVIII- que mereixeria ser més antiga i poder recrear-hi el nostre imaginari. Ja al terme de Mequinensa difrutarem del tram final del pantà amb extenses làmines d´aigua i els marcats contrastos entre les pelades solanes i les frondoses obagues. Els barranquets i entrants que ens ofereixen Los Racons ens permetran amagar-nos i pendre-hi un més que merescut banyet. Això sí, quan torni l´estiu! 

• Arxius: Pantà de Mequinensa
• Comentaris: 5
• Vull llegir la resta de l'article

La cançó enfadosa

• ferranfalco
• enllaç permanent
• divendres, 8 de gener de 2010 | 21:57h

En Garcia Albiol li dóna, al facebook, la raó a una noia que diu que la Cavalcalda de Reis ha acabat al Centre perquè els socialistes només volen ensenyar per la tele la part bonica de Badalona.

Mentrestant, gent del Centre es queixen que es canviï de recorregut i que comenci per Llefià, no fos cas que no arribessin caramels o que la crida dels Reis no pogués fer-se com s'ha fet sempre. I alguns diuen que comença per Llefià perquè així ho volen els socialistes.

Ja es veu, doncs, que els socialistes tenen la culpa de tot.

A mi, si em volgués afegir a la mediocritat que regna en algunes bandes i massa closques, ja m'estaria bé el foment del greuge entre "los del Centro y los del barrio", versió concreta del "bons i dolents" que sempre m'ha repugnat.

Però no. A mi, em rebel·la. M'empipa. Què carai, a mi m'emprenya.

Ja n'hi ha prou de creure'ns el que durant anys ens han volgut disfressar. Ja n'hi ha prou de la cançó enfadosa que el Centre s'ho emporta tot, o que els barris s'ho emporten tot. Durant anys, la tesi ha servit per enganyar tothom. Als uns i als altres. I aquí sí que, encara que els cogui, molts socialistes hi han col·laborat activament. Per això, i perquè són els qui la majoria identifica com "el ayuntamiento" , se'ls critica amb més intensitat. No se n'escapen, però, militants i dirigents de tots els partits de Badalona.

La Badalona que ve és la que suma, es reconeix, i s'accepta tal com és. I faríem bé, tots els qui pretenem representar-la, d'entendre-ho i treballar honestament per aconseguir-ho.

• Comentaris: 9
• Vull llegir la resta de l'article

Rita 'Nocaut' Barberà

• adasi
• enllaç permanent
• divendres, 8 de gener de 2010 | 21:48h

Si li escarboteu el galliner, la lloca traurà més pit i us farà beure l'aigua amarga d'una fel que no té odi, sinó tot l'odi reservat per als combats fets a mida. Si alguna cosa els agrada de tenir, als propietaris del balcó municipal és el temps ocupat en aquestes martingales: la brega, l'orgull valencià, l'amor ferit, l'ala trencada, el victimisme contra els valencians. Si saben fer res, titos i lloques, és fer brega de pollastres: amolleu-los els gossos, que bones són les llobes d'aquest corral. Tant se val els veïns, la cultura, la política, els desocupats, la corrupció, Gürtel (ho recorda algú?), el major dels desastres polítics dels últims cinquanta anys a Europa… Els heu tocat el crostó, els heu furgat el ses…, ara ja tenen menjadora i raons per ocupar el temps i sentir-se més valencians que Blasco, Sant Vicent i Chanquete. Si els cal trauran la marededéu, i amb el nino com un fes, arramblaran contra cases d'una i de dues mans.
A morir, que fins a eleccions ja tenen caspa per llepar-se els bigots, els unglots de mala peça. Més roïns i ens trauen els ulls encara vius.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

A MALLORCA DURANT LA GUERRA CIVIL

• bielmamengual
• enllaç permanent
• divendres, 8 de gener de 2010 | 21:39h

Fa un dia rúfol. He hagut de tancar les portes del meu gabinet: el vent, la pluja i la neuina les feien ballar sense descans.
Escric sobre la guerra i lletratremol.
No és gens bo de fer.
La lectura de Jan Karski m'ha animat, m'ha abatut, m'ha donat forces, m'ha fet plorera, tot plegat.
Llegesc el discurs d'Herta Müller a Estocolm i em deixa el cos commogut. Vull llegir els textos d'aquesta valenta dona.
Fa un temps incomportable i em sent hipersensible. Un no res em fa mal. Intent parlar amb amics i no tenc cobertura. No serà la cobertura una bona metàfora de la incomunicació? Viure en una ombra d'ones electromagnètiques i no poden fer servir cap aparell de contacte, el desert dels tactes.
Recit Bartomeu Rosselló-Pòrcel i això és com un bàlsam.
Mentere dic les músiques dels mots toc un dels seus llibres, un llibre que ell va llegir, va estudiar, va subratllar: una Gramàtica Anglesa.
Fins i tot la música de Debussy m'escalda.
 A MALLORCA DURANT LA GUERRA CIVIL
(...)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Contra l'unilateralisme de Montilla

• albertbadia
• enllaç permanent
• LLIBERTAT i INDEPENDÈNCIA
• divendres, 8 de gener de 2010 | 21:37h

És ben cert que aquest malanomenat "Govern d'Entesa" de la Generalitat de Catalunya ha sigut i és un Regne de Taifes.

Ara no entrarem en els fracassos i èxits assolits pel Govern, ja en parlarem cap a la fi de la legislatura, en setmanes pròximes a la campanya electoral, per intentar conduïr el debat cap a les propostes i no cap els personalismes. Seria un gran goig veure una campanya electoral digne de la política, on els debats estiguessin per sobre de les repentinades, i en els debats es parlés del què pensen fer de debò els líders, en comptes d'orquestrar uns programes que, al cap de la legislatura, no s'assemblen en res al què s'acava acometent...

Hi dic això, perquè sembla que en l'estrena de l'esperançador 2010, el President Montilla ha decidit tallar amarres amb tot i amb tothom per intentar posicionar-se unilateralment per a les eleccions. I de moment ens ha ofert molta retòrica i poc posicionament polític clar.

(segueix...)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

FER I ACONSEGUIR

• Jordi Carbonell
• enllaç permanent
• PERSONAL
• divendres, 8 de gener de 2010 | 21:36h

Aquesta tarda he rebut un d'aquells e-mails que no voldries rebre. El meu homònim de la Delegació del Centre (Madrid i Rodalies), s'acomiadat de nosaltres perqué l'havien despaxa't. No es el primer ni serà l'últim que acomiadin d'una feina, i menys en aquests anys de crisi que ens ha tocat viure, on el treball per a tercers es un bé escàs. Peró, el que ha motivat que em sentés davant de l'ordinador per escriuré una reflexió, o una opinió reflexionada, tant se val, ha estat el que deia l'e-mail.

• Comentaris: 5
• Vull llegir la resta de l'article

Suport actual de Suma Independència. __ EA 1492

• empordaaccio
• enllaç permanent
• divendres, 8 de gener de 2010 | 21:34h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Mucha, pels pèls

• jordicc
• enllaç permanent
• Cultura
• divendres, 8 de gener de 2010 | 21:05h

He visitat, dos dies abans de cloure's, la magnífica exposició retrospectiva que CaixaForum ha dedicat a Alphonse Mucha, el dibuixant creador de l'Art Nouveau i considerat l'iniciador del grafisme modern. Els seus cartells característics (dones mirant indolentment l'espectador rodejades de motius florals) van il·lustrar el tombant de segle, i tant servien per anunciar obres de teatre de Saran Bernardt com productes comercials. La seva vida va ser tant atractiva com la seva obra: d'origen txec, es traslladà a París (on, si no?) i a Nova York per acabar els seus dies greument malalt després de patir una detenció de la Gestapo. És una mostra absolutament recomanable.

[L'exposició Alphonse Mucha, seducció, modernitat i utopia pot contemplar-se al CaixaForum de Tarragona fins el 10 de gener]

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Bicicleta: efectes secundaris.

• jotajotai
• enllaç permanent
• Polítics
• divendres, 8 de gener de 2010 | 20:47h

El meu company R. està eufòric amb la bicicleta nova de trinca que tragina per Barcelona. La cosa li ha agafat fort perquè així que em veu al pàrquing de la feina amb el casc de la moto a la mà no para de martiritzar-me amb les seves salutíferes homilies. 

"Fes-me cas: pedalar va bé pels pulmons, per les cames i per la circulació", em diu. "La dels cotxes?", li pregunto amb conyeta. "No, burro; per la circulació de la sang", em respon mentre amb un dit assenyala la meva panxa prominent i...  (n'hi ha més)

• Vull llegir la resta de l'article