Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Setembre 2010 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30

Constatacions i casualitats

aleix
enllaç permanent
Política als Països Catalans
dimarts, 7 de setembre de 2010 | 02:26h

Fa uns dies reflexionava sobre l'Europa que ens espera, davant la qual caldria, cada vegada amb més força i necessitat, pensar-la, ubicar-la i preparar-nos a muntar una bona defensa. I això tant si hi anem en el sarró dels estats espanyol i francès com si hi anem des d'un estat independent.
Avui, ja de ben tard, he constatat com la croada liderada pel Sarkozy continua desbridada, sense lleis menors o constitucions que valguin per frenar-ho i davant del silenci eixordador de la "democràtica" Europa. Tothom qui no forma part del patró asèptic o cultural catòlic oficial i té l'origen enllà de la puresa europea, està condemnat a la deportació. Un racisme filohitlerià amb l'aval de les estructures de poder dominants.
Cap on caminem?
A casa nostra les coses van fent camí, també. Casualment, o no, l'equip de govern de l'ajuntament de Vic, avantguarda en l'aplicació de les pautes antiforanis no homologables, embaixador de les ventades reaccionàries d'Europa -i és que som tan del nord, tan europeus, oi, els catalunyesos? I és que se'ns ha de notar!-, que per al pregó de l'11 de Setembre porten a l'abanderada del despotisme il·lustrat i l'hegemonia occidental, la Pilar Rahola. Les casualitats acaben dibuixant, perfectament, el perfil de cadascú.

_

norge
enllaç permanent
dimarts, 7 de setembre de 2010 | 01:14h

Time - Hans Zimmer, de la B. S. O. de Inception (Orígen)

L'escola, el quart dia

adasi
enllaç permanent
mestres d'escola
dimarts, 7 de setembre de 2010 | 00:47h

Avui hem rebut els alumnes més menuts de l'escola, els que ompliran la classe de tres anys. Hi havia una festa per ells, perquè es conegueren abans de començar, perquè conegueren les mestres, el pati, l'aula i la resta d'espais que hauran de fer seus a partir del dia nou. Hi havia els pares, els iaios, els oncles, els amics, els germans, tots havien sigut convidats a berenar a l'escola. Per adobar l'encanteri del seu primer dia, havíem llogat les incombustibles Pura i Patri, dues actrius del grup Jorguina, que són emoció i tacte, la cura que necessiten aquelles raspes. Però després creixen, ep, i comença a passar tot allò que ja sabeu…
Vet ací una fadota, mala-mala de veritat; era tant roïnota que no podia dormir, ni menjar, ni rentar-se els forats…

Uns dies a Egipte (2): Abu Simbel

antonicasals
enllaç permanent
Egipte
dimarts, 7 de setembre de 2010 | 00:11h

Travessar la carretera que va d'Asswan a Abu Simbel és el mateix que travessar el desert. Els prop de 300 km que separen una ciutat de l'altre els vam fer en prop de tres hores i mitja, sortint de la ciutat que dóna lloc a la presa pels volts de les dues del migdia.
Pel camí vam tenir l'oportunitat de veure miratges i sorra, molta sorra, així com de travessar uns quants controls policials o militars. M'havien explicat que la majoria de turistes arribaven a Abu Simbel en interminables convois militars, formats per més de cinquanta autocars i uns quants camions de l'exercit. L'alternativa eren els convois civils, amb menys autocars. El que no ens esperàvem era anar-hi sols, únicament amb un policia al vehicle apart de nosaltres i, és clar, l'Ahmed, el guia.
El resultat va ser una experiència difícilment comparable amb res. Vam arribar als temples prop de dos quarts de sis, una mica més de mitja hora abans que no tanquessin. I això va implicar que, durant una estona fóssim els únics visitants al davant dels dos temples, i que poguessim fer algunes fotos que, estic segur, poca gent ha pogut fer sense altres turistes enmig.
L'únic inconvenient van ser els repetits intents dels policies turístics de fer-nos fotos a canvi d'una propina o de canviar les seves monedes d'euro per algun bitllet de cinc o deu euros. Tot i així, va valdre la pena cedir.