L'art

• mamoya2
• enllaç permanent
• Ciutat
• dimarts, 7 de setembre de 2010 | 11:32h

El pintor Martí Company empeny el seu carretó cap a la parada del carrer de Sant Miquel on exposa les seves pintures, d'una expressivitat que m'encoratja a no deixar-me endur per la buidor sistemàtica que veig en moltes galeries d'art, plenes de quadros de grans dimensions el contingut dels quals no acab d'entendre mai, com si les dimensions i l'escenografia de la vasa contribuïssin a mostrar quelcom que som incapaç d'entreveure. Ciutat té el seu punt de màxima intensitat en el moment en què el pintor Martí Company arriba al carrer, amb els seus companys de voravia, en les proximitats de l'Olivar, que ha obert una hora abans, més o menys, acompanyat sempre del 'darrer vestit a l'ampla' de T Vila que és l'escultura que dona(va) la benvinguda als pagesos que dos o tres pics a l'any baixaven al mercat a comprar peix fresc per a algun dinar de gran transcendència. Fa poc m'he fixat en els peus del pagès, que m'han semblat els d'una persona que camina per un camí difícil, o per molts de camins plens de terrossos, camins que s'han d'anar fent perquè encara no s'han obert...Cadascú passa el dia de la millor manera que pot, i les activitats mos cansen més o menys, però a l'hora de la retirada ens hem de poder asseure amb dignitat. I això és el que fa el pintor MC, que a entrada de fosca se'n torna empenyent el seu carretó ple de dibuixos i pintures que durant el dia han pogut contemplar tots els ciutadans que han volgut sense necessitat d'entrar en cap galeria. A vegades he pensat que l'art oficial no té res a veure amb la vida, però no n'estic gens segur...És ben possible que l'art sense pretensions sia a la llarga el que s'hi acosta més, a la vida, i que l'altra -que també ho deu ser, art, com ens asseguren els que se n'entenen tant- sia en canvi una aproximació, el resultat d'una selecció feta pels entesos, alguna mena de dirigisme cultural...  

• Arxius: Fa poc m'he fixat en els peus del pagès | És ben possible que l'art sense pretensions sia a la llarga el que s'hi acosta més, a la vida
• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article